Per què creixen els municipis mitjans i perden població els grans?

BarcelonaA finals dels anys vuitanta es va trencar el model de despoblament relacionat amb l’èxode rural i el procés d’urbanització, i es va entrar en un nou model de creixement que, més enllà de la crisi econòmica, cal entendre fent cap a tres grans factors explicatius.

La immigració internacional, a diferència de processos migratoris anteriors, ha tingut un impacte positiu i molt important sobre els municipis petits. Cal considerar l’extensió territorial del fenomen: només set dels 948 municipis actuals no compten entre els seus residents amb cap persona nascuda a l’estranger, fins al punt que el creixement de la població és, durant els anys 1996-2009, positiu per primera vegada des d’inicis de segle XX a totes les comarques de Catalunya.

L’altre gran grup de factors seria el de caire econòmic: la relocalització de l’activitat productiva -dels centres metropolitans a les perifèries-; l’expansió del sector terciari, amb força més mobilitat que el primari, per exemple; l’augment del nivell de vida de la població, amb més disponibilitat de cotxes; o el mateix increment de la mobilitat obligada per raons laborals fan que la gent tingui més probabilitats de canviar de municipi de residència.

El boom immobiliari

Finalment, hi afegiríem una sèrie de factors de caire residencial, molts d’ells produïts en els anys del boom immobiliari. Així, podríem parlar del continuat creixement de la construcció fins l’any 2007, amb nous desenvolupaments urbanístics a molts municipis, reflex d’un mercat d’habitatge que cada vegada més supera les fronteres municipals i assoleix dimensions metropolitanes. Al mateix temps, les famílies diversifiquen les seves preferències residencials, en molts casos cap a habitatges unifamiliars que es localitzen a les perifèries de grans ciutats o de les capitals comarcals.

Amb l’arribada de la crisi econòmica, els municipis entre mil i deu mil habitants són els que han mantingut dinàmiques més positives. La ciutat de Barcelona i els municipis més grans tornen a presentar creixements minsos o fins i tot negatius, en estroncar-se l’arribada de nous immigrants; però en els municipis més petits, els inferiors a 500 habitants, és on l’impacte de la crisi en l’evolució de la població és més important. Són els municipis que retornen més ràpidament a dinàmiques negatives i que ho fan amb més intensitat, i són, per tant, els més vulnerables a l’efecte de la crisi sobre l’evolució de la seva població.