Rajoy, investit sense moure’s

MadridMariano Rajoy es va desempallegar ahir de la pell de xai. En la sessió definitiva que va acabar alçant-lo de nou a la presidència espanyola va apuntar el xantatge a què sotmetrà l’oposició a partir d’ara: o el deixen governar en pau o convocarà eleccions. Després d’estendre la mà del pacte i el diàleg al PSOE dimecres, en la primera sessió del debat, Rajoy va endurir ahir el discurs i va tornar a l’immobilisme que l’ha fet sortir vencedor de l’etapa en funcions més llarga de la política espanyola. Malgrat aquest llarg impàs, Rajoy s’ho prendrà amb calma, passarà el pont de Tots Sants tranquil i anunciarà els nous ministres dijous, com ell mateix va anunciar al final.

Aquest matí, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, ha comunicat oficialment la investidura al rei Felip VI al Palau de la Zarzuela. El rei ja ha signat el decret de nomenament del president espanyol, el pas previ a la presa de possessió. "Hi ha

Rajoy es veu reforçat: el temps li ha acabat donant la raó i el PSOE l’ha fet president, amb Ciutadans, sense demanar res a canvi, en nom de l’estabilitat i del sentit d’estat. Conscient que l’oposició històrica dels socialistes està fora de combat per la guerra interna -ahir 15 diputats socialistes, inclosos els set del PSC, van votar no, desafiant la disciplina de vot, i Pedro Sánchez va deixar l’acta- i per l’entrega a la dreta, el president espanyol es veu amb força d’encarar nous comicis si li impossibiliten el dia a dia al govern.

Perquè això no passi caldrà, per començar, l’aprovació dels comptes públics del 2017: “És impossible governar sense pressupostos”, va deixar caure ahir. Però també el manteniment de les grans línies de les seves reformes. Els grans pactes que va oferir dimecres no inclouran la retirada de la reforma laboral o la renúncia a l’austeritat com a dogma, com necessitaria el PSOE per poder justificar el suport a les mesures del PP. Rajoy ofereix diàleg, sí: però sense perdre de vista que és ell qui té més diputats al Congrés i les claus de la Moncloa.

Grans acords

El corró de la majoria absoluta desapareixerà, però el líder popular vol fabricar un succedani aprofitant el seu avantatge de partida a les enquestes i el mal moment que viu l’oposició. Mentrestant intentarà arribar a grans acords amb el PSOE, si s’hi posa bé, i amb Ciutadans, que reforcin la idea de la gran coalició, per anar impulsant Podem a liderar l’oposició. El líder del partit lila, Pablo Iglesias, es frega les mans: “Ha establert les bases perquè tard d’hora li guanyem les eleccions”, li deia ahir. El rendible tancredisme que ha practicat el president espanyol no només s’ha cobrat de víctima Pedro Sánchez, també el bipartidisme.

Aquest debilitament del bipartidisme resta previsibilitat a la política espanyola, i Rajoy, un home eminentment previsible, se sent més còmode en l’entorn que ha conegut sempre. Però en aquesta batalla també es pot apuntar una victòria, perquè l’augment de l’esquerra que ell considera radical li permet enfortir el discurs de “jo o el caos”.

I si es pot extreure una lliçó dels 314 dies de desgovern a Espanya és que el país té por d’aquest caos, al·lèrgia al canvi. Rajoy ha anat millorant a les enquestes a mesura que la situació política s’ha anat enrarint. La crisi institucional ha reforçat el polític que menys s’ha mogut en aquest temps, i el que representa una idea d’Espanya més ancorada al passat. Rajoy s’ha limitat a quedar-se de braços plegats mentre les pressions de l’establishment podrien el PSOE per dintre i deixaven el país sense cap alternativa a un govern presidit per ell. L’aproximació de Sánchez, principal víctima política d’aquest període d’interinitat, al sobiranisme català i a Podem per mirar de bastir una alternativa va desfermar una guerra inèdita al PSOE des de la Transició. Les possibilitats d’un govern de canvi van quedar enterrades amb Sánchez aquell 1 d’octubre en què va dimitir com a secretari general socialista.

Per treure encara més rèdit d’aquesta por al canvi i a la vegada enfortir l’assaig de gran coalició que ahir es va posar d’acord per investir-lo, Rajoy farà servir Catalunya. I la Generalitat, que ha aprofitat el buit de poder a Espanya per fer revifar el procés en l’últim any, donarà munició a aquesta estratègia de manera immediata, si tira endavant el full de ruta aprovat pel Parlament, i que situa l’horitzó del referèndum al setembre de l’any que ve.

Debat agitat

El debat d’investidura d’ahir va obrir una nova pàgina en la política espanyola. El PSOE té ara el repte de recompondre’s i guanyar credibilitat com a alternativa. Però haurà d’anar amb compte de no precipitar unes eleccions que podrien ser letals i que només depenen del polític a qui han regalat la Moncloa. En les dues oportunitats que ha tingut per fer-ho, el portaveu del partit al Congrés, Antonio Hernando, convertit en líder accidental, ha tingut dificultats per marcar perfil propi i reivindicar-se com a oposició. Ahir va tornar a quedar difuminat en una sessió d’investidura agitada i marcada per la indignació dels socialistes davant dels atacs del portaveu d’ERC, Gabriel Rufián.

Es tanca així l’etapa d’interinitat més llarga de la democràcia -314 dies en funcions-. Espanya enceta el camí de la recuperació de la nova normalitat. Gairebé un any d’anades i vingudes que han servit per constatar que, davant de l’agitació i les possibilitats de canvi, Espanya tria l’immobilisme.