Pròxima estació del procés: el debat ciutadà sobre la Constitució

Barcelona“El procés constituent serà un projecte apassionant d’adhesió a una idea de país, és un privilegi d’aquesta generació posar les nostres bases fundacionals”. D’aquesta manera es va referir el president Carles Puigdemont en l’entrevista que va oferir dijous a TV3 a la nova pantalla en què entra ara el procés sobiranista, que és la de la fase del debat ciutadà per començar a definir com hauria de ser la futura Constitució de la Catalunya independent.

El Govern s'implicarà en la fase ciutadana i la finançaràL’objectiu declarat de Junts pel Sí i la CUP és aprofitar aquest gran procés participatiu que es prepara per eixamplar el suport a la independència, que en les eleccions plebiscitàries del 27-S es va quedar en un 48% de vot explícit, amb vista a poder superar àmpliament el 50% quan arribi el moment de ratificar la Constitució.

Aquest procés preconstituent, però, té una doble dimensió: la purament ciutadana, que hauria d’estar gestionada per la societat civil, i la institucional, que consisteix en la tramitació d’una llei específica de procés constituent al Parlament. I tot això s’ha de fer en un període de 18 mesos en què la legalitat vigent serà l’espanyola, ja que encara no s’haurà produït la desconnexió.

Què farà l’Estat?

La pregunta, per tant, és obligada: ¿és legal fer un procés constituent català dins l’ordenament jurídic espanyol i, sobretot, després de la sentència del TC que anul·lava la declaració del 9 de novembre? Per al catedràtic de dret constitucional de la UB Xavier Arbós, no hi ha cap dubte: “No”. “Cap actuació que es pugui considerar una projecció de la declaració del 9-N pot ser considerada legal”, afirma Arbós, que centra el debat jurídic en l’actuació del Parlament. Aquest especialista considera que el moment clau és l’acceptació a tràmit de la mesa d’un projecte de llei de procés constituent (o de la Hisenda pròpia o la Seguretat Social, que també consten a la declaració del 9-N), i avisa que mentre que els parlamentaris estan protegits i poden argumentar que actuen en l’exercici dels seus drets fonamentals, no passa el mateix amb els funcionaris, que serien més vulnerables a l’acció de l’Estat. “Veig difícil combinar la legalitat amb la seguretat jurídicia dels que han d’executar normes que contravenen la legalitat actual”, conclou.

“Els polítics no han acabat d’entendre que en aquesta primera fase del procés constituent no hi ha d’haver cap intervenció institucional, i per això crec que la declaració del 9-N va ser un error”, afirma Ferran Requejo, politòleg, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i autor d’un informe sobre la qüestió per al Govern anterior. En aquest estudi es proposa quina metodologia de procés constituent és més idònia per al cas català, i s’aposta per models que combinen la fase parlamentària amb la participació ciutadana.

De fet, des de la societat civil ja fa temps que han sorgit iniciatives per impulsar el debat constitucional. El politòleg Jaume López, de la plataforma Reinicia, explica que ja tenen a punt la creació d’una Convenció Constitucional Ciutadana de Catalunya per dinamitzar aquesta fase. “Si fem un procés excel·lent, seguint una metodologia innovadora, podem substituir en part el que es pugui fer des del Parlament”. La idea de López, que s’ha d’acabar de consensuar amb els actors polítics, és posar en marxa una primera fase de debat sectorial, centrat en temes concrets com ara el model econòmic i els drets fonamentals, i una segona de territorial, en què hi hauria assemblees de viles i ciutats. “Això és un procés d’empoderament ciutadà del qual han de sortir dos resultats: un esborrany constitucional i un llibre verd sobre les principals lleis que haurà d’aprovar la nova república”, explica López.

Partida d’escacs

“La situació es planteja com una partida d’escacs -explica el politòleg i membre del CATN Josep Maria Reniu-, en què es tracta d’anar omplint la motxilla vorejant la línia vermella per arribar a una situació que precipiti una solució política”. En efecte, el procés participatiu també estarà sota la lupa de l’Estat. “Serà semblant al 9-N -diu Arbós-, hi pot haver problemes per a la persona que firmi la cessió d’un local públic per celebrar una d’aquestes reunions, per exemple”.

L’objectiu del Govern seria arribar al final de la legislatura amb tot l’arsenal jurídic preparat per a la seva aprovació. Segons el full de ruta pactat, al final dels 18 mesos, i si no hi ha hagut cap possibilitat de negociació amb l’Estat, es proclama la independència i s’aproven les lleis de transitorietat jurídica i la de procés constituent. És a partir d’aquest moment de ruptura amb l’Estat que el procés entraria en la fase de legalitat catalana. Es convocarien eleccions constituents, de les quals sorgiria una Assemblea Constituent que hauria de redactar la nova Constitució a partir dels materials de la fase ciutadana anterior.

La comissió redactora hauria de tenir alguna participació de la societat civil, encara per concretar. En un termini de 12 mesos s’hauria de celebrar el referèndum sobre la Constitució, que serviria també per ratificar o rebutjar la independència. Tot això s’haurà de discutir en el marc de la llei de procés constituent, de la qual el comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, ja té a punt un esborrany fet per experts, igual que de la llei de transitorietat jurídica.

“De tot això que fem no hi ha cap model”, explica Requejo. “És al revés, ens miren a nosaltres a veure si som capaços de crear-lo”, diu.