Nascuts per combatre el sector financer

BarcelonaNo és casualitat que el primer país d’Europa que Samsung ha triat per llançar el seu servei de pagament des del mòbil sigui Espanya. Aquesta setmana el gegant coreà ha estrenat el seu servei Samsung Pay a l’Estat, el quart país del món on estarà operatiu el sistema. A través d’una aplicació, tal com ja fa Apple amb Apple Pay, Samsung permet pagar directament a través del mòbil i vinculat al compte d’una targeta de crèdit. Aquest només és l’enèsim exemple de les múltiples irrupcions que ha provocat la tecnologia al sistema financer, un altre símptoma de la sotragada que viu el sector.

DOSSIER: La nova crisi dels bancs

“En comptes de preguntar-nos si acabarem convertint-nos en un banc, ens preguntem si ens convertirem en l’epicentre de la vida financera”, presumia aquesta setmana John Kunze, vicepresident de Xoom, el servei de transaccions internacionals que la nord-americana PayPal, nascuda fa 18 anys i considerada la primera del sector fintech, va adquirir l’any passat. Són milers els agents tecnològics que han assaltat de ple les finances de tot el món. Petits emprenedors (fins i tot des de Barcelona), grans fabricants tecnològics, gegants d’internet o operadores de telefonia: tots s’han anat penjant l’etiqueta de fintech. El mateix BBVA recollia el 2014 la traducció literal d’aquest terme (“tecnologia de les finances”) i ho definia com “la gran tendència a seguir”.

La definició de fintech genera polèmica entre els mateixos portadors de l’etiqueta. N’hi ha que pensen que qualsevol activitat financera facilitada per la tecnologia és mereixedora de formar part d’aquest club. D’altres, com el president de l’Associació Espanyola de Fintech i conseller delegat de Kantox, Philippe Gelis, creuen que “és fals que qualsevol empresa desoftware que digitalitza certs serveis sigui fintech ”.

Sigui com sigui, és evident que la tecnologia ha accelerat els canvis en el sector de les finances, i els seus líders tradicionals, els grans bancs, intenten no quedar enrere. Alguns emprenedors com Gelis ja fa uns quants anys que van trobar en la digitalització d’un dels serveis de la banca una oportunitat de negoci immensa. Kantox, amb seu a Londres i oficines a Barcelona, es va fundar el 2011 i es dedica exclusivament a facilitar l’intercanvi de divises entre empreses directament, saltant-se la banca com a intermediària i, en conseqüència, les seves comissions. D’altres, com LoanBook, una plataforma catalana fundada el 2012, van trobar el negoci en els préstecs per a pimes a través de xarxes d’inversors que hi posen diners directament des de la plataforma, l’anomenat crowdlending. Un altre cas és el de Verse, una aplicació de mòbil fundada per tres joves catalans de poc més de vint anys que permet fer transaccions econòmiques immediates, des de qualsevol punt geogràfic, independentment de la moneda i sense la necessitat d’un compte bancari, només amb el telèfon. La característica comuna d’aquestes start-ups és que ofereixen serveis de manera més àgil i barata que els bancs.

Pressió des de tots els fronts

Aquests són només tres exemples de les 121 empreses que es consideren fintech a Espanya segons el recompte elaborat per Startupexplore, o 126 segons Mooverang, una plataforma de gestió de les finances personals que també rastreja l’activitat financera tecnològica de tot l’Estat. Val a dir, però, que els més puristes -com Gelis- consideren que només hi ha 25 companyies que mereixen aquesta etiqueta.

De moment, aquestes start-ups no roben grans quotes de mercat a la banca i, de fet, veient la lentitud del sector per adaptar-se a la digitalització, algunes tenen l’esperança que les acabi comprant un dels grans bancs que no vulgui quedar enrere. Perquè, al cap i a la fi, el sistema financer està extremadament regulat i, en casos com el de Verse, hauria d’acabar convertint-se en una entitat financera per poder acabar desenvolupant completament el negoci.

L’altra gran amenaça per al sector són els de sempre, els gegants tecnològics que ja tenen en alerta molts sectors econòmics tradicionals. Si Google treballa en un prototip de cotxe autònom, també té el seu propi servei de pagament a través d’Android, el mateix que ja feia Apple i que han començat a fer cada una de les grans operadores de telefonia a través dels seus moneders electrònics.

Fins ara aquests serveis s’habiliten a través d’acords amb els bancs, però la realitat és que difuminen la presència dels bancs en la vida dels consumidors, que cada cop necessiten menys visitar la seva entitat, ni tan sols virtualment. A llarg termini, però, la informació que recopilen aquests colossos de la tecnologia els dóna molt poder per competir amb els bancs. De fet, a finals de l’any passat Google, PayPal, Amazon, Apple i Intuit van constituir una mena de lobi de les finances tecnològiques anomenat Financial Innovation Now a través del qual pretenen “modernitzar la manera com els negocis i els usuaris maneguen els diners i les seves finances”. La batalla ni tan sols ha començat.