L’Amèrica fracturada

WashingtonAquestes eleccions a la Casa Blanca han revelat el retrat d’una Amèrica fracturada, esquinçada en dos, i amb un contrast tan elevat que preocupa i entristeix els nord-americans. La divisió ha sigut una constant al llarg de la història d’aquest país, malgrat que, des de la seva fundació, va establir la Constitució amb l’objectiu de “formar una unió més perfecta”. Els Estats Units no viuen avui un dels seus pitjors moments: ni hi ha perill d’una guerra civil ni viuen en un temps convuls com el de finals dels anys 60. Però la brutal i despietada campanya entre la candidata presidencial demòcrata, Hillary Clinton, i el candidat republicà, Donald Trump, constata que fan front a unes de les seves hores més baixes.

Les diferències racials, econòmiques, polítiques, socials i culturals s’han subratllat en els últims anys i han esquerdat el país: una Amèrica rural, blanca i conservadora, i una altra d’urbana, diversa i progressista. En aquest context enrarit, el futur president haurà de buscar la manera de revertir una polarització que s’ha convertit en el gran mal de la societat nord-americana.

Fa vuit anys, el llavors senador d’Illinois Barack Obama va apel·lar a una “unió més perfecta” en el seu famós discurs sobre la raça. “El tema racial és un tema que no ens podem permetre ignorar -va assegurar-. Tinc la ferma convicció [...] que treballant junts podem curar les nostres velles ferides racials”. La seva elecció, mesos més tard, com a primer president afroamericà dels Estats Units, va produir un miratge de societat postracial que va desaparèixer, com una bufetada a la cara, amb les protestes racials de Ferguson. Aquell va ser el crit furiós d’una comunitat, l’afroamericana, que se sent marginada i tractada injustament. Totes les morts de negres que hi ha hagut en mans de la policia, revelades gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials, han mostrat que el país encara té molta feina a fer per enterrar els seus pecats del passat: l’esclavitud i la segregació racial.

Un país més divers

El duel virulent entre Trump i Clinton ha deteriorat aquestes ferides racials. La retòrica antiimmigrant, amb grans dosis racistes i xenòfobes, del magnat del sector immobiliari novaiorquès ha posat a prova la democràcia nord-americana. I ha evidenciat les frustracions d’una part de la població blanca. Com el moviment ultraconservador Tea Party, sorgit el 2010, el trumpisme és una reacció d’un bon nombre de ciutadans blancs i, en molts casos, d’edat avançada, que veuen que estan perdent el seu predomini d’un país que està canviant molt de pressa. Anhelen una Amèrica, de valors socials conservadors i amb menys immigrants hispans, que ja no existeix.

Els Estats Units seran el 2040 un país en què la majoria seran les minories. I el nou president haurà de fer front a aquesta diversitat i a un sistema migratori trencat. Els actuals canvis demogràfics expliquen el rebuig que té cap als immigrants un sector de la societat nord-americana. Però aquesta oposició, inaudita en la terra d’immigrants per excel·lència, és conseqüència també de l’elevada angoixa econòmica que tenen. I és per aquest motiu que el discurs de la por de Trump, que culpa la immigració dels mals del país, ha tingut èxit en una bona part dels votants nord-americans.

Frustració amb les elits

Tanmateix, l’angoixa sobre el futur econòmic no és patrimoni dels blancs ni de les comunitats rurals o les industrials castigades per la globalització. La recessió econòmica del 2008, la més llarga des de la Gran Depressió dels anys 30, ha deixat un país més desigual i amb la sensació que el Somni Americà és només això, un somni. L’ascensor de mobilitat social ha deixat de funcionar per a molts.

L’economia nord-americana és la que va sortir millor de la crisi si es compara amb la d’altres països desenvolupats. L’atur està per sota del 5%, malgrat un creixement dèbil. Durant la presidència d’Obama, s’han creat 15 milions de llocs de treball, però molts són precaris. És per això, que, tot i aquests èxits en el mercat laboral, el ciutadà comú no ha notat una gran millora. De fet, una gran part de la recuperació econòmica ha beneficiat les classes més adinerades.

Els sous s’han estancat i el salari mínim, després de descomptar la inflació, se situa als nivells de 1960. Milions de persones que treballen més de 40 hores setmanals malviuen en un país que ha vist com l’habitatge s’ha fet cada cop més car.

Aquesta situació econòmica ha creat una gran frustració entre els nord-americans que han mostrat una aversió cap a les elits econòmiques i polítiques, semblant a la d’altres llocs del món. I aquí hi ha l’èxit del missatge populista tant del senador de Vermont i rival de Clinton a les primàries demòcrates, Bernie Sanders, com de Donald Trump.

L’economia -un repartiment més equitatiu de la riquesa- i unes infraestructures del país que estan cada cop més perjudicades són el gran repte del futur inquilí de la Casa Blanca. I haurà d’atacar-lo enmig d’un món inestable. Per molt que ho hagi intentat, Obama deixarà en herència dues guerres: la de l’Afganistan i la que el país lliura, amb l’ajuda dels seus aliats, contra el grup jihadista Estat Islàmic.

Els nord-americans, que al gener diran adéu al president del Yes we can, van votar ahir dividits. Però la gran majoria comparteixen un mateix anhel: un nou líder que treballi per unir un país esquinçat i cansat de l’immobilisme polític. Si ho aconseguirà, encara s’ha de veure.

Trump, sobre si acceptarà el resultat: “Veurem com va”

El candidat republicà, Donald Trump, encara amb els col·legis electorals oberts, ja va flirtejar ahir amb la idea d’un frau electoral per, suposadament, arreglar el resultat electoral en favor de la seva rival, la demòcrata Hillary Clinton. “Veurem com va”, va assegurar Trump quan li van preguntar a Fox News si donaria per bons els resultats. Citant les informacions que deien que les màquines de votació electrònica havien donat errors en alguns estats, Trump va denunciar que era una irregularitat que afavoria la seva rival. Hores abans, el seu equip de campanya va presentar una demanda a l’estat de Nevada al·legant que el període de votació anticipada es va allargar més del que estava permès. Però la justícia la va desestimar de seguida.