Jordi Faulí: "Un cop acabada respondrà d’una manera clara al que Gaudí havia pensat"

PeriodistaQuan era un minyó escolta, Jordi Faulí i Oller (Barcelona, 1959) havia sortit amb una guardiola a demanar diners per a la Sagrada Família. D’això fa gairebé mig segle. Era quan calien les captes pel carrer per poder continuar la construcció del temple projectat per Gaudí. Era molt abans que la Sagrada Família rebés quatre milions i mig de visitants anuals. Aquesta allau de visites ha permès albirar el final de les obres al 2026, 144 anys després de la primera pedra. Faulí, fill del periodista i primer director de l’Avui Josep Faulí, parla de la seva feina en veu baixa, amb un to més místic que tècnic. Se’l veu complagut de tenir el despatx en el que serà una de les sagristies i poder sentir de prop la fressa de les obres. I no oblidarà mai la cara del papa Benet XVI, el novembre del 2010, quan després de travessar la nau central, va mirar al sostre, 45 metres per damunt del seu cap, i va emocionar-se. “Quin honor ser l’arquitecte d’aquesta obra”, li diem mentre ens condueix per les altures del temple. I respon amb una exhalació: “I quina responsabilitat”.

Com va arribar fins aquí?

Ja fa gairebé 27 anys, l’arquitecte Jordi Bonet em va dir: “T’interessaria venir a la Sagrada Família?” A l’oficina tècnica hi havia quatre persones i ara anem cap a la cinquantena. A la nau principal només hi havia tres columnes fetes, que mesuraven 11 metres.

Què és el primer que mira quan arriba?

Abans d’entrar baixo per l’avinguda Gaudí i pel carrer Marina, i sempre m’agrada contemplar la façana del Naixement i l’absis. Després entro cap a l’oficina, cap a 2/4 de 8, obro l’ordinador i miro els correus. Després, surto a veure què s’ha fet. Abans de res, li haig de dir dues coses. Una: la Sagrada Família la construeix un col·lectiu, no una sola persona. Dues: no és tan sols que jo construeixi la Sagrada Família, ella em construeix a mi. La construcció d’una església és una feina molt agraïda, perquè invita tothom a entrar, a trobar-se bé, a l’espiritualitat... I en aquesta feina és tan important la feina d’un arquitecte com la d’un fuster, o d’un picapedrer o d’un paleta. Hi ha un treballador que quan arriba al matí el primer que fa és entrar a la nau i se sent ple per fer la feina tot el dia.

¿Amb quin criteri resolen els problemes constructius que Gaudí no va deixar resolts?

El projecte de Gaudí té una arquitectura molt ben pensada però s’ha de fer construint-la. O sigui que tenim el repte de trobar les solucions estructurals mantenint la qualitat del projecte, complir la normativa i fer-ho tot amb cert bon ritme. Tot l’edifici està orientat pel que Gaudí va deixar. És cert que hi ha parts que va deixar més definides que d’altres. Algunes les va deixar en dibuixos i d’altres en maquetes. La intuïció de Gaudí va ser definir el conjunt del projecte, el simbolisme i l’arquitectura, i com desenvolupar-ho amb lleis geomètriques.

¿Totes aquestes indicacions farien que un altre arquitecte diferent de vostè fes una Sagrada Família diferent de la d’ara?

Hem hagut de prendre decisions, a vegades de materials, a vegades de detall, però si s’interpreten les indicacions amb fidelitat, el resultat de l’interior hauria sigut molt igual.

¿I l’aparença exterior, és la idea de Gaudí?

Sí, tenim un croquis i altres dibuixos d’ell que expressen el que veiem a la maqueta: 18 torres, amb una forma piramidal, totes mirant cap al centre del creuer, on hi ha la torre principal, la de Jesucrist, acabada amb la creu de quatre braços, els quatre evangelistes al voltant, la torre de la Mare de Déu a l’absis, i les 12 torres dels 12 apòstols en les tres façanes.

L’hi pregunto per l’eterna discussió de si és una obra de Gaudí o una obra gaudiniana.

No sé si en podem dir gaudinisme o no, però podem dir que el projecte del que s’ha construït i del que es veurà al final acabat, si Déu vol, respondrà d’una manera clara al que Gaudí havia pensat.

Quina és la decisió més important que ha hagut de prendre sense tenir gairebé cap suggeriment de part de Gaudí?

La primera, construir les sis torres centrals (Jesucrist, Mare de Déu i els quatre evangelistes) amb panells de pedra tensada amb barres d’acer inoxidable premuntats al nostre taller, que permeten que la pedra aguanti el vent i els sismes. I la segona, el projecte d’estructura i d’espai de 60 metres d’alçària que hi haurà dins la torre de Jesucrist, la més alta.

Quan em deia que Gaudí els havia deixat alguna indicació geomètrica, ¿me’n pot posar algun exemple?

Ahir vaig entrar a la nau i hi havia una escola amb nens de 10 i 11 anys. No vaig dir res. Només els vaig escoltar. I deien: “És un bosc”. És el que tothom diu. Doncs bé, Gaudí deia “Serà com un bosc”. [Somriu.] Però és un bosc que no és una còpia d’un arbre, sinó que Gaudí, a partir de l’observació de la natura i de l’aplicació estricta d’unes lleis estructurals que responen a la idea de suportar tot el sostre amb uns arbres de columnes inclinades, i aplicant-hi unes geometries que són naturalistes, acaba creant alguna cosa que és com un bosc. I a tothom se li omple el cor quan ho veu. El sostre, com el planteja? Vol aprofitar la llum. Però no fa la típica claraboia cilíndrica, sinó una intersecció d’hiperboloides. Si seguim la inclinació dels rajos solars, la hiperboloide és la forma geomètrica més adequada per recollir el màxim de claror per difondre-la a l’interior. Doncs bé, és una forma geomètrica que cap arquitecte havia aplicat a l’arquitectura. I totes les voltes són interseccions d’hiperboloides. I retallant la hiperboloide en línies rectes crea formes estrellades, que és el que veiem quan veiem els finestrals o les voltes, i entremig ha de col·locar unes altres formes, paraboloides, que fan l’enllaç entre les diferents claraboies. Aquesta és una de les regles geomètriques, i és un mètode de projectar que hem aplicat a la volta del creuer amb uns resultats extraordinaris.

¿Hi havia alguna cosa de màrqueting modern en Gaudí quan decideix que en comptes de fer pujar tot l’edifici alhora n’acabarà una façana amb la idea que, acabant-la, la gent s’adonarà de la singularitat del projecte i la següent generació es veurà impel·lida a construir una altra façana i així successivament?

Gaudí, fa 100 anys, podria explicar el conjunt del temple, les 18 torres, ensenyant només la façana del Naixement. Començar la construcció amb una façana, a part d’invitar les futures generacions a fer el mateix, a part d’implicar la gent de Barcelona, de Catalunya i de tot el món, és tenir temps per projectar el futur. Fer una façana completa li va permetre projectar les naus amb total llibertat.

¿Ha descobert alguna cosa del cervell de Gaudí pensant en la seva obra?

Era un arquitecte que pensava molt en les persones, en com se sentiria la gent quan entrés en els seus edificis. Ell volia que se sentissin a gust, acollits, a prop de la natura. Volia que la relació de la persona amb la natura fos harmònica. He vingut de nit alguna vegada (normalment acompanyant algú) i és extraordinari: una placidesa, un acolliment...

Quin és el millor angle per veure l’edifici?

No davant de les façanes, sinó de costat, perquè veurem gairebé totes les torres en tota la seva expressivitat. I a dins, quan entres per la porta del Pare Nostre, a la façana del carrer Mallorca, veus tot l’espai que se t’obre i és extraordinari.

Al carrer Mallorca hi va l’entrada principal. Per on passarà el trànsit?

Gaudí era una persona molt respectuosa amb la ciutat i amb la municipalitat, així que va col·locar el nivell zero del temple de manera que, prolongat per damunt del carrer Mallorca, es convertís com un pont per damunt del carrer, i les escales d’accés serien a l’altra banda del carrer. O sigui que l’entrada a l’església serà per una gran plaça aixecada cinc metres per sobre el carrer Mallorca i, per tant, per sota hi podran passar els cotxes i els vehicles més alts.

El bloc del davant ha d’anar a terra.

Al pla general actual hi ha previst, davant la façana principal, un passeig de 60 metres d’ample que arriba fins a la Diagonal.

O sigui que el passeig va del carrer Mallorca al carrer Aragó, fins a la plaça de les Glòries.

I permetrà aquest accés d’escales que hi ha a cadascuna de les tres façanes.

Si no es fes aquest passeig de 60 metres, ¿la façana del carrer Mallorca es podrà construir des de dins o caldrà ocupar la calçada?

L’edifici el podríem construir des de dins el recinte, sense tocar la casa del davant. Però s’hauria de solucionar l’accés per aquesta façana. Penso que tot arribarà. Hi ha uns drets de la gent que hi viu que s’han de poder respectar, però és veritat que el pla general declara clarament que hi ha aquest espai davant de la façana, que permetria construir les escales d’accés i donar una perspectiva a la façana principal. Estem en un procés de diàleg amb l’Ajuntament.

¿Pot assegurar que l’obra s’acabarà d’aquí 9 anys?

Sempre que el ritme de construcció es pugui mantenir com el d’ara. Construïm a partir de l’aportació de la gent. Si baixés el nombre de visitants tindríem un problema. Ja ho veurem, el que Déu vulgui. El que és important és construir amb qualitat, que és el que intentem fer.

L’edifici farà 172 metres i mig. ¿El mig és important per alguna cosa?

Sí. Als textos de Gaudí, la torre més alta mesura al voltant de 170 metres. És 172,5 perquè hi ha un mòdul, que serveix per donar totes les dimensions de la Sagrada Família, que són els 7 metres i mig, que és la distància que hi ha entre les columnes de la nau, que és la quarta part de l’amplada de la cripta. I aquesta dimensió dona totes les mides de les naus, l’amplada i l’alçària de totes les naus, etc. I com que Gaudí va dir clarament que no volia superar l’alçària de la natura, de l’obra creada per Déu a Barcelona, i en aquella època la muntanya de Montjuïc era el sostre de la ciutat, resulta que 7,5 per 24 és l’altura de Montjuïc. I 7,5 per 23 són els 172 metres i mig.

Com els ha arribat la indicació?

Pels dibuixos que va deixar i pels seus col·laboradors. Pensi que hi havia arquitectes deixebles d’ell que quan arribaven a casa escrivien tot el que els havia explicat i després ho van acabar publicant.

¿Totes les angoixes derivades de la construcció del túnel de l’AVE estan superades?

Hauríem preferit que no passés per aquí, però les dades que obtenim en els controls que fem habitualment de nivell freàtic o de vibracions no ens han donat cap dada preocupant.

Les previsions del canvi climàtic diuen que un dels efectes que tindrà és l’exageració dels fenòmens climatològics, atmosfèrics. En un edifici de 170 metres, hi ha pensat?

El futur no es pot preveure. Però els edificis avui dia, per normativa, i per prudència, evidentment, es fan aplicant uns coeficients de seguretat i, per tant, els apliquem. Aquest marge de seguretat és prou ampli perquè es puguin absorbir possibles fets meteorològics no previstos.

No sé si és una frase atribuïda a Gaudí: “El meu client no té pressa”.

Aquestes frases s’haurien de contextualitzar, com tot a la vida. Però és una frase que, miri...

La va dir?

Sí, sí. Està recollit en un dels llibres dels seus col·laboradors, hem de pensar que segur que la va dir. Jo l’entenc en el sentit que el que s’ha de fer és construir bé, estudiar bé les solucions, amb el temps que calgui. El ritme de construcció sempre l’han donat els recursos econòmics, i ara podem portar un bon ritme, i per a nosaltres això és ser fidels a Gaudí i construir amb la màxima fidelitat.

Quina serà l’última pedra?

L’última fase de construcció serà la façana de la Glòria, al carrer Mallorca. Per tant, l’última pedra, molt clarament, serà la mitra, aquest element final, d’una de les dues torres centrals. La primera pedra la van posar avui fa 135 anys a la cripta, amb un arquitecte que no era Gaudí.