Francesc Homs, a les portes de la segona declaració pel 9-N
Caldrà veure com influeix en el calendari la convocatòria d’unes hipotètiques terceres eleccions generals i si Homs mantindria la seva condició d’aforat com a diputat a Madrid
BarcelonaEl nom de Francesc Homs va estar present des del principi en la investigació del 9-N, però la Fiscalia no va demanar la seva imputació fins al final, després que els investigadors topessin amb una carta firmada per l’exportaveu del Govern en què autoritzava una empresa informàtica a continuar amb els treballs per a la votació, malgrat que ja estava suspesa pel Constitucional. Tot i que va ser l’últim dels investigats, Homs és l’excàrrec que més vegades declararà pel 9-N. Ho va fer voluntàriament al Tribunal Superior de Justícia, després que la Fiscalia demanés investigar-lo, i ho tornarà a fer demà davant del Suprem.
El fet que l’alt tribunal de Madrid hagi decidit investigar únicament la seva participació en la consulta i deixar la resta del cas al TSJC, al contrari del que volia la Fiscalia -que era partidària que el Suprem acumulés tota la investigació-, deixa totes les incògnites obertes. Després de la seva declaració de demà, el tribunal podria optar per continuar la tramitació del cas de manera ordinària o accelerar-la tenint en compte l’estat de la resta de la investigació al TSJC. També caldrà veure com influeix en el calendari la convocatòria d’unes hipotètiques terceres eleccions generals i si Homs mantindria la seva condició d’aforat com a diputat a Madrid. A més, s’haurà de veure la postura de la Fiscalia del Suprem i si manté l’acusació contra l’exconseller per desobediència, prevaricació i malversació o fa caure aquest últim delicte, com ha passat a Catalunya amb el cas d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.
Mentre acaba de polir els detalls de la seva declaració, Homs ha rebut en els últims dies l’escalf de l’independentisme. Dijous van ser el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, els que el van rebre a Palau per traslladar-li personalment el seu suport, i divendres ho van fer les entitats sobiranistes i els partits defensors del dret a decidir amb un acte davant del TSJC. Avui serà a Arenys de Munt amb l’expresident Artur Mas, que demà també formarà part de la comitiva que l’acompanyarà al Suprem.
Ahir, en una roda de premsa que va comptar amb la presència de bona part de la cúpula del Partit Demòcrata Català (PDC), Homs va assegurar que té “moltes ganes de declarar” i va avançar algunes de les línies mestres de la seva intervenció de demà davant del Suprem. En la línia de la declaració que va fer al març davant del TSJC -quan va acusar la Fiscalia d’actuar al dictat del govern espanyol i va avisar que com més alta sigui la pena que demanin per a ell “més gran serà la victòria” de l’independentisme-, l’exconseller va apuntar que argumentarà davant dels magistrats que la causa del 9-N “és un judici polític, arbitrari i partidista”, que, a més, acumula un munt d’“anomalies, irregularitats i inadequacions al dret”, com ara el contingut de la citació que va rebre.
Un altre pilar de la defensa d’Homs serà determinar què és i què no és desobediència. L’exconseller confia que podrà desempallegar-se d’aquest delicte que se li imputa -juntament al de prevaricació i malversació- apel·lant a la mateixa jurisprudència del Suprem sobre delictes d’aquest tipus. Tanmateix el dirigent del PDC va mostrar el seu escepticisme sobre la neutralitat del tribunal. “La confiança que tinc en el sistema de justícia en aquest tema en particular és molt baixa”, va subratllar.
Nou cas de guerra bruta
Més enllà de la declaració al Suprem, el PDC també treballa altres vies per fer front a la judicialització del procés que fa el govern de Mariano Rajoy, com ara una proposta per derogar la reforma del Tribunal Constitucional feta pel PP per donar-li atribucions de sala penal i una iniciativa per obrir una comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya i la guerra bruta contra l’independentisme a través del ministeri de l’Interior. Una ofensiva que Homs va titllar de “GAL polític orquestrat pel PP” i de la qual ahir Ahora Semanal va publicar un nou capítol. Segons el mitjà, Interior hauria pagat 1,5 milions d’euros a una font habitual a canvi de la informació falsa sobre els presumptes comptes de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a l’estranger. “Jorge Fernández Díaz ha creuat totes les línies que es podien creuar”, va avisar Homs.