A Alemanya, Luter va cedint terreny a Mahoma

MunicL’est d’Alemanya és, amb diferència, la regió del món més allunyada de Déu, almenys la que més no creients concentra (més del 50% de la població), segons el Programa Internacional d’Enquestes Socials (ISSP). Però no només a la part oriental del país cada cop es viu menys la religió. A tot Alemanya la xifra de membres d’una Església es va encongint. El 2015, segons dades de la Conferència Episcopal Alemanya, el nombre de catòlics era de 23,76 milions, mentre que el 1990 eren 28,3. Els membres de l’Església protestant s’han reduït des de principi de segle en més de tres milions per situar-se en 22,3, just quan aquest 2017 es commemoren els 500 anys de la Reforma que va emprendre Martí Luter.

Mentre que part de la societat eminentment cristiana avança cap a la secularització i la pèrdua de vinculació religiosa, a Alemanya creix la importància de l’islam, fins al punt que l’expresident del país Christian Wulff va fer un controvertit discurs el 2010 defensant que aquesta religió “forma part d’Alemanya”. L’Oficina Federal per a la Migració i els Refugiats apunta que al país hi viuen 4,3 milions de musulmans. La xifra de membres de l’Església ortodoxa és d’1,6 milions, els budistes són 270.000 i els hindús i els jueus 100.000. “Alemanya s’ha convertit demogràficament en un país multireligiós”, resumeix Christine Langenfeld, presidenta del consell d’experts de la Fundació per a la Integració i la Migració.

Per regular l’acollida que té l’islam al país, alguns polítics destacats de la Unió Democratacristiana (CDU) de la cancellera, Angela Merkel, han posat sobre la taula el polèmic debat d’implantar una “llei de l’islam”, que entre altres coses promouria que imams i professors de religió musulmans es formin sota supervisió estatal i que les mesquites no rebin finançament directe de Turquia o l’Aràbia Saudita.

Una anomenada llei de l’islam ja existeix des de fa dos anys a Àustria, on aquesta religió, per motius històrics, està arrelada en la societat de manera diferent: a l’estat plurinacional de la monarquia dels Habsburg hi pertanyien molts musulmans, els drets i obligacions dels quals ja van ser regulats en temps de l’emperador Francesc Josep el 1912.

A Alemanya hi ha estats federals on el nombre de creients musulmans és quasi igual al de catòlics, com ara Berlín i Bremen. Al nord del país són majoria els protestants, mentre que al sud, sobretot a Baviera i Baden-Württemberg, ho són els catòlics.

Com més al nord, més luterans. Ho veiem en els casos dels països escandinaus. A Suècia, el 66% de la població és membre de l’Església sueca luterana, el 6% són musulmans i el 2% catòlics. A Noruega, el 74% són luterans, el 3% musulmans i el 2% catòlics. A Islàndia hi ha un 76% de protestants i un 3% de catòlics. A Finlàndia el 76% són luterans, el 4% ortodoxos i el 20% són d’altres religions o aconfessionals. A Dinamarca el 81% són luterans i el 4% musulmans. En canvi, a Holanda el 25% de la població es declara catòlica, el 16% protestant calvinista, el 5% musulmana, el 6% d’altres religions i el 48% aconfessional.