Què s’hi juga Espanya? Hi haurà un clar guanyador? Quins pactes són factibles?

1- Què s’hi juga Espanya en aquestes eleccions?

2- ¿Hi haurà un clar guanyador dels comicis? Quins pactes postelectorals són factibles?

PABLO SIMÓN

“C’s podria sorprendre en el debat territorial”

1. Espanya afronta una gran quantitat de reptes a nivell econòmic, sobretot pel que fa a la desigualtat, però també en la lluita contra la corrupció i la regeneració de les institucions. En aquesta pròxima legislatura, a més, s’obrirà un debat sobre diverses reformes: la de la Constitució, la del sistema electoral i la del model territorial. No sé si hi haurà canvis, però tots aquests temes estaran a l’agenda.

2. El més probable és que governi el PP amb el suport de C’s, amb un acord per a la investidura o de cara a tota la legislatura. Tampoc s’ha de descartar un govern del PSOE amb el suport de Podem i partits autonòmics, però la coalició d’esquerres és complexa perquè implica més actors. Governi qui governi, crec que hi haurà consens per impulsar mesures contra la corrupció o canviar el sistema electoral. El debat territorial és més espinós, perquè el PP no es mou i no hi haurà majoria per reformar la Constitució, però C’s podria sorprendre defensant, per exemple, un federalisme fiscal o més control dels ingressos per part de les comunitats.

VICTÒRIA CAMPS

“Els indecisos poden afavorir els partits emergents”

1. Espanya, a les eleccions, s’hi juga el canvi, mai hi havia hagut quatre partits tan igualats. I estan més frec a frec del que sembla. Segons les enquestes, hi ha un 40% d’indecisos, aproximadament, i això pot afavorir els partits emergents, C’s i Podem. Aquest escenari acaba amb el bipartidisme que havíem conegut fins ara, ja que hi ha quatre forces que es disputen la victòria. El més probable és que guanyi el PP i el PSOE quedi segon. Ara bé, segons la distància amb què ho facin, les aliances posteriors poden ser diverses. També caldrà veure la força que tenen els partits nacionalistes.

2. En funció dels pactes, la legislatura serà més o menys curta, però jo crec que es podrà investir un president. A partir d’aquí, hi haurà diverses possibilitats: un acord d’estabilitat parlamentària, una coalició de govern o suport parlamentari puntual. Aquest panorama implica, necessàriament, un canvi de cultura política a l’Estat. Caldrà està disposat a arribar a pactes i no sé si els polítics estan preparats per a això i per tenir estabilitat.

DANIEL INNERARITY

“El més plausible és una majoria de les dues dretes”

1. Espanya es juga la possibilitat de revertir les polítiques del PP i fer un gir social a les polítiques públiques que ens permeti sortir realment de la crisi. També la possibilitat de contribuir a una altra manera de fer política en les formes, el diàleg, la transparència, la participació... Per acabar, es juga la possibilitat de resoldre els problemes nacionals de Catalunya i el País Basc en el si d’un veritable estat plurinacional.

2. El més plausible és que hi hagi una majoria de les dues dretes: la vella i la nova, PP i C’s. Això és bo en el sentit que la nova dreta ve amb un impuls de regeneració democràtica, però dolent perquè C’s és un partit netament neoliberal. Està format per alts professionals liberals, sense sentit d’estat, i representa la gran amenaça al valor del que és públic. Defensaran sense complexos un aprimament de l’Estat. A nivell territorial, però, Albert Rivera té l’oportunitat de passar a la història com el que va arreglar el problema català. No seria escandalós que, un cop fora de Catalunya, plantegés alguna oferta.

JUAN CARLOS MORENO CABRERA

“Ens juguem qui farà les retallades, que n’hi haurà”

1. Espanya no s’hi juga res. Entre altres coses perquè no es posa en qüestió ni el marc constitucional actual, que no reconeix el dret a l’autodeterminació, ni la monarquia, elements assumits per tots els partits. Es voti a qui es voti es mantindran unes estructures d’estat subordinades als poders econòmics, que emparen la corrupció i oprimeixen la classe treballadora. I seguirem retallant per pagar un deute il·legítim i il·legal. Si en aquestes eleccions ens juguem alguna cosa és qui aplicarà les retallades i si en farà més o menys, però de retallades n’hi haurà: en drets i en dignitat.

2. És quasi segur que ningú tindrà majoria absoluta i que seran necessàries coalicions. Tot i això, sembla que el PP tornarà a guanyar les eleccions. Si continua al govern serà una catàstrofe, igual que si el segon lloc és per a C’s, un partit que es disfressa de modernisme i de ciutadania però que és d’allò més dretà i espanyolista. Segons les enquestes, el PSOE també podria ser segona força, i en quarta posició hi hauria Podem. El pacte entre aquestes dues formacions també seria possible. Sigui com sigui, el veritable canvi a Espanya ha de passar per l’inici d’un procés constituent per decidir entre monarquia o república i eliminar l’herència franquista de totes les institucions, començant per l’exèrcit i el poder judicial. En cas contrari, no canviarà res o els canvis seran accidentals.

JOAN B. CULLA

“Cal veure quants vots reuneixen PP i PSOE”

1. Espanya es juga la continuïtat o la ruptura del bipartidisme, que és vigent a Espanya des de l’any 1977, primer amb la UCD i el PSOE i després amb el PP i el PSOE. Sempre hi ha hagut un binomi. Ara es pot pensar que s’ha acabat però cal veure quants vots reuneixen socialistes i populars i, en conseqüència, en quina mesura es produeix el trencament de l’ statu quo. Si els dos grans no arriben al 50% dels vots, l’impacte pot ser duríssim.

2. Res fa pensar que hi hagi majoria absoluta i és normal en un sistema que hi hagi quatre partits que reuneixin com a mínim al voltant d’un 15% o 20% dels vots. Les majories absolutes només són possibles en sistemes bipartidistes. Aquest nou escenari demana una cultura política de coalició, tal com tenen els països escandinaus o Holanda. Als partits espanyols els costarà entendre que poden formar part d’un govern i no manar. Avui probablement guanyarà el PP, que intentarà tancar un pacte d’estabilitat parlamentària, però depenent de la majoria que obtingui no seria estrany que es dibuixés un llarg període de negociacions com a resultat d’una aritmètica difícil.

CAYETANA ÁLVAREZ DE TOLEDO

“El principal repte és el desafiament secessionista”

1. Ens juguem la defensa i renovació del nostre sistema democràtic. Cal una reforma en la nostra manera de fer política i recuperar o reforçar el sentit de la responsabilitat i la raó. Una de les grans revolucions pendents és que els polítics s’atreveixin a dir la veritat, lluny de la demagògia i el populisme que veiem en el cas de Podem i els nacionalismes. En aquest sentit, el principal repte que afronta Espanya és el desafiament secessionista plantejat per Catalunya, que s’ha de resoldre aplicant la llei i recordant que democràcia no és votar, sinó votar dins la legalitat. També hi ha reptes econòmics, com fer compatible una societat del benestar amb una economia més oberta i competitiva.

2. Crec que la victòria del PP que vaticinen totes les enquestes és versemblant. Pel que fa a C’s, hi ha hagut moments en la campanya en què semblava que podia ser segona força, però això ha anat oscil·lant. El resultat de les eleccions dependrà molt de la mobilització. Si s’arriba a un històric 77% de participació, per exemple, el PP en sortiria perjudicat, mentre que una participació baixa el beneficiarà. Si els populars no tenen majoria absoluta, em sembla bastant evident que el més factible seria un pacte amb C’s, ja que tenen més punts en comú en la qüestió territorial que amb el PSOE, que té un cacau confederal al cap.

BORJA DE RIQUER

“Ens convé una gran crisi del sistema polític espanyol”

1. Espanya es juga el model bipartidista i tot el sistema polític creat per la Constitució del 78. Hi haurà un enfrontament entre conservació i canvi, i es plantegen tres reptes: el primer, la reforma o canvi total del sistema constitucional, que està esgotat, per -entre d’altres- donar resposta a la demanda majoritària a Catalunya a favor del dret a decidir. El segon repte és sortir de la greu crisi econòmica, que fins ara s’ha resolt en benefici dels poderosos i amb grans costos socials. I el tercer és la regeneració de sistema democràtic, profundament desprestigiat per la corrupció.

2. Sembla clar que no hi haurà una majoria absoluta i s’haurà d’entrar en la política de pactes, que poden tenir lloc entre partits de la conservació i del canvi, cosa que pot generar notables tensions. Però tampoc s’ha de descartar una gran coalició entre el PP i el PSOE, a l’estil alemany. Evidentment, en campanya electoral no ho diu ningú perquè no ven, però cal recordar que socialistes i populars ja s’han posat d’acord en reformes fonamentals en el passat. En referència a un pacte entre el PP i C’s, no crec que aquest últim partit entrés de cap manera al govern, tot i que sí que podria donar suport parlamentari a canvi de condicions molt dures. En tot cas, amb el PP al govern no es resoldrà cap dels reptes que afronta l’Estat. En el fons, des del punt de vista català, ens convé una gran crisi política del sistema espanyol. És en els moments de greu crisi quan millor es pot negociar la qüestió catalana, com ja va passar el 1931 o el 1977.

SOLEDAD GALLEGO-DÍAZ

“No veig cap possibilitat que Rajoy torni a governar”

1. S’hi juga com se sortirà de la crisi i saber si és cert que l’economia es pot recuperar i de quina manera. Seria el súmmum que els beneficis que es generin també se’ls quedin els poderosos. Si és així, ja sabem el país que ens espera. En la pròxima legislatura també haurem de veure qui paga per les xarxes de corrupció dels últims anys. I s’haurà d’afrontar el repte territorial, sense pensar que ha quedat resolt en les últimes autonòmiques. Caldrà reenfocar el problema i establir vies de diàleg per trobar una sortida que, necessàriament, ha de ser negociada. Els pròxims quatre anys seran decisius: si no se soluciona el problema, esdevindrà irreversible.

2. D’entrada, no veig cap possibilitat que Mariano Rajoy torni a governar. Per molt que aconsegueixi el primer lloc, tindrà molts vots en contra. Caldrà estar molt atents als resultats, perquè tenir 10 o 15 diputats més o menys tindrà molta importància a l’hora de negociar. I no sé per què es dóna per descomptat que C’s donarà suport al PP, quan han dit un cop i un altre que no ho faran. D’altra banda, veig impossible una coalició entre el PP i el PSOE, significaria arriscar molt i suposaria la desaparició dels socialistes. Sánchez, a més, ja va tallar aquest pont titllant Rajoy d’indecent. Una coalició PSOE-Podem seria més versemblant.

LLUÍS ORRIOLS

“PP i PSOE es conceben com a part del problema”

1. Estem en el moment zero. Es pot reconfigurar tot el sistema de partits en funció dels resultats a les eleccions. Si finalment el PSOE queda en tercera posició i un dels partits emergents li fa el sorpasso, els efectes serien imprevisibles per al sistema bipartidista. Si no és així i els socialistes aguanten, hi haurà una sacsejada però el bipartidisme aguantarà. En aquestes eleccions hi ha diverses clivelles: a més de la clivella ideològica, hi ha un element molt important de conflicte intergeneracional que se solapa amb la dels vells i els nous partits. És insòlit que la gestió del govern del PP no només passi factura als populars sinó també al PSOE. Els dos partits es conceben com a part del mateix problema. Es trenca la lògica que, si un falla, l’altre guanya. És excepcional que en un context en què el PP ha perdut la meitat dels vots, el partit opositor no només no ho reculli sinó que també en perdi.

2. L’ordinalitat serà crucial en els pactes. Per pocs escons que hi hagi de diferència, serà important per a la formació de majories parlamentàries, en el sentit de visualitzar qui té la legitimitat de forjar un govern alternatiu. C’s passa a ser un potencial soci del PP en el moment en què queda tercer o quart, si queda segon té la legitimitat de liderar l’alternativa. Si C’s queda tercer o quart, ho té complicat per no fer pacte amb el PP, que seria el pacte més natural, senzill i estable. A més, ja hi ha experiències a escala regional. En cas que no sumessin majoria el PP i C’s, el PSOE és el que estaria en millors condicions per intentar formar govern. Sigui el que sigui, la fórmula passa per un govern en minoria i suport parlamentari extern.

IGNACIO SÁNCHEZ-CUENCA

“Un pacte PP-C’s podria empitjorar el tema català”

1. Espanya s’hi juga si la corrupció queda impune o no. Veurem si, democràticament, els partits més bruts pagaran un preu alt. Les eleccions també definiran quin tipus de sortida de la crisi i el model econòmic que tindrem: ¿volem ser la Florida del sud d’Europa -un país de gresca, turisme, sol i platja- o preferim una economia amb valor afegit? El tercer repte és la qüestió catalana: hem de definir si continuarà l’enfrontament o es reconduirà la situació cap a un acord inclusiu.

2. Els resultats són complicats de preveure, però el més probable és que acabin derivant en un pacte de legislatura entre el PP i C’s. Si això passa, les perspectives són dolentes en les qüestions socials, però també en la qüestió catalana, que es podria complicar més: C’s és encara més obtús que el PP en alguns temes. En l’àmbit econòmic, C’s podria pressionar per avançar cap a una economia més qualificada. Crec que és l’únic aspecte en què es podria avançar.