Turisme a Catalunya: evitar morir d’èxit

BarcelonaCatalunya va rebre l’any passat 17 milions de turistes. La xifra és contundent des de molts punts de vista. En primer lloc, perquè ens situa a la primera divisió dels països europeus receptors de turistes. En segon lloc, perquè els visitants no han parat de créixer des del 2011, tot i la crisi, i tot apunta que seguiran augmentant. I finalment, perquè confirma l’èxit de la marca Barcelona, que arrossega milers de turistes que un cop són a la capital catalana descobreixen que hi ha un país al darrere que val la pena visitar. Parlem amb experts per analitzar el sector i dibuixar les línies sobre com ha de ser el model del futur.

Qui ens visita?

Joves, europeus i amb poder adquisitiu mitjà

Com són els turistes que vénen a Catalunya? Fent-ne un retrat genèric podem dir que la gran majoria (un 82%) són europeus, sobretot de França, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit. “Catalunya és un destí molt fort i ben consolidat entre els turistes d’aquests mercats tradicionals, que són fidels i repeteixen any rere any”, explica Juan Antonio Duro, professor de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest expert en turisme apunta que aquesta dada és positiva però que cal ampliar el focus “per aprofitar el gran potencial de creixement que tenen altres mercats, com l’asiàtic i el nord-americà, que encara són minoritaris”.

Un 50% dels que ens visiten tenen entre 25 i 44 anys i un nivell de renda mitjà. Un cop aquí, la majoria destinen el temps a activitats culturals (un 70%) , d’oci (un 17%) i de gastronomia (un 13%), segons dades del departament d’Empresa i Ocupació, que assenyala que de mitjana gasten 895 euros, cosa que suposa una despesa diària de 122 euros. Aquesta xifra preocupa el sector, que la considera baixa. Per a Cristian Palazzi, responsable de l’Observatori de Turisme Responsable de la Universitat Ramon Llull, “cal aconseguir que els turistes gastin més, ja que estem en la cinquena posició europea pel que fa a la despesa mitjana”, diu. Per a ell, l’única manera d’aconseguir-ho és “afegint valor al destí, generant nous productes i millorant les ofertes existents”.

Barcelona, protagonista

La capital catalana és el gran reclam turístic del país

Catalunya té una marca important i molt potent: Barcelona. “La capital catalana ha tingut i té un èxit aclaparador com a destí turístic. Dels 17 milions de turistes que visiten Catalunya, 12 passen per Barcelona”, diu Palazzi. Per a ell, el secret del seu èxit ha sigut una estratègia basada en una barreja de cultura, grans esdeveniments i gastronomia que ha funcionat molt bé. I tots els experts coincideixen que la xifra de visitants no pararà de créixer en els pròxims anys. Per a Gerard Costa, professor d’Esade, l’èxit de Barcelona és tan gran que esborra Catalunya com a destí turístic. “La marca Catalunya no existeix. Per als turistes ara mateix només hi ha Barcelona, la resta és un extra que si tenen temps visitaran i, si no, no. Això és un fet”.

Tot i això, no tot és positiu i el model té punts febles importants. Per a Palazzi, aquest gran èxit “comença a presentar alguns problemes” i posa com a exemple la densitat d’allotjaments turístics en determinades zones, com Ciutat Vella, que suposa un gran desgast social, cultural i comercial per al barri. “El gran repte que tenim és no morir d’èxit”, apunta Costa destacant que els visitants que interessen són els de qualitat: amb capacitat adquisitiva alta, interessos culturals i que passen 5 o 6 nits aquí. Per a aquest expert, aquests turistes són els que es poden sentir atrets per l’oferta de la resta del territori, des dels parcs naturals fins al turisme rural, passant per les platges, les pistes d’esquí o les comarques vitivinícoles. “Ara mateix Catalunya és un extra i la podem fer créixer perquè el coneixement que en tenen els turistes és mínim i quan marxen segueix sent molt baix. Podem aprofitar la tirada de la marca Barcelona per donar a conèixer Catalunya”, apunta Costa.

Un model sostenible

Superar l’estacionalitat i el model de sol i platja

“El model de futur ha de ser més sostenible”, diu Costa, que creu que s’ha d’apostar pels turistes “que vénen a passar estades llargues, als quals s’ofereixen experiències -culturals, gastronòmiques o de natura-, que estiguin disposats a consumir el nostre ventall de productes i serveis de qualitat i que quan tornen a casa seva construeixen un relat molt positiu sobre Catalunya”. Per això, apunta, “podem renunciar als que vénen només a buscar gresca i festa de nit, per exemple, perquè és un tipus de turisme que fa un consum molt escàs i en canvi té un impacte molt negatiu allà on s’instal·la”.

Un altre punt a tenir en compte de cara al futur l’assenyala Juan Antonio Duro: “Cal mantenir a ratlla l’estacionalitat, no ens interessa tenir molts turistes només uns mesos a l’any”, i per això ell aposta per “descentralitzar el turisme i així descarregar determinades zones que ja tenen molta pressió i ser més sostenibles”. Duro creu que hi ha una gran possibilitat de creixement en aquest sentit i està convençut que els productes de l’interior de Catalunya o d’altres zones on encara no arriba el turisme poden treure partit dels seus recursos, del patrimoni i la natura i despertar l’interès internacional. “El delta de l’Ebre o el Pirineu han d’atraure visitants estrangers”, conclou aquest expert.

Cristian Palazzi assenyala en la mateixa línia la necessitat que el model turístic del futur lluiti per acabar amb l’estacionalitat i fugir del sol i platja, i s’adreci més al turisme familiar. “Un dels reptes que té avui dia qualsevol destí turístic és la renovació de la seva oferta i això és el que també ha de fer Catalunya”, avisa, i destaca que una de les coses més interessants que hi ha al Pla Estratègic de Turisme 2013-2016 és el desenvolupament de l’enoturisme. “Ara mateix només un 10% dels 300 cellers que hi ha a Catalunya tenen aquest tipus d’oferta. Cal destinar-hi diners per potenciar-lo perquè és un model de turisme molt interessant”.

BCN World interessa?

Un projecte polèmic que no genera consens

Però si mirem i preguntem sobre quin ha de ser el model turístic de futur de Catalunya és impossible no preguntar per BCN World, el macroprojecte turístic a tocar de Port Aventura que actualment divideix els membres del Govern de Junts pel Sí. Els experts tampoc es posen d’acord. Per a Gerard Costa, el projecte “no respon a l’ideal de turisme sostenible que s’està buscant”, ja que té “un impacte mediambiental brutal i deixa la comarca marcada de per vida”. Segons ell, és un projecte al qual no s’hauria de destinar recursos públics, ja que no afegeix valor al destí. “La persona que vindrà a BCN World a jugar dirà que és igual que Macao o que un resort de la República Dominicana”. Cristian Palazzi, per la seva banda, creu que no cal tancar la porta al projecte però sí “reformular-ne els criteris i prioritats” apostant per convertir-lo “en un destí d’esdeveniments i no tant en un destí de joc i casinos”.

Juan Antonio Duro, en canvi, no ho veu així. El professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona creu que el projecte “acabarà de completar un equipament que ja hi ha en aquella zona i que, per tant, no suposarà un canvi en el model turístic ni a la demarcació i encara menys a Catalunya en general”. Duro creu que està bé “que s’ajustin i es poleixin els elements que els agents socioeconòmics i polítics creguin importants però el projecte en global està bé”.

Així doncs, el futur del model turístic de Catalunya sembla que ha de tendir cap a la sosteniblitat però quan es tracta de projectes concrets les posicions ja no estan clares i aquest concepte es dilueix una mica. Caldrà veure, doncs, quin tipus de destí volem ser: el de resort o el d’experiències.