Caiguda històrica a la borsa espanyola

BarcelonaSi algú es pensava que la fallida de Lehman Brothers el 2008 -la fita que va donar el tret de sortida a la llarga crisi- havia batut tots els rècords en caigudes borsàries, s’equivocava. Almenys als parquets espanyols. L’Íbex-35, el selectiu espanyol que pondera l’evolució a borsa de les 35 principals empreses espanyoles, va caure el 10 d’octubre del 2008 un 9,4%. Ahir, amb el Brexit, es van superar tots el registres i la caiguda va ser del 12,35%, i va tancar en els 7.787,70 punts. Curiosament, dijous l’Íbex-35 havia pujat, anticipant (erròniament) que guanyarien el referèndum els partidaris de mantenir-se a la Unió Europea (UE). Un error de càlcul que els mercats van corregir ahir de bon matí.

Les borses asiàtiques van ser les primeres a anticipar una jornada que seria de descensos a tots els parquets del món. El Nikkei de Tòquio va tancar amb unes pèrdues del 7,92%. Ràpidament la febre venedora es va instal·lar a Europa a mesura que obrien els mercats. El balanç, al final de la jornada, va ser de fortes caigudes generalitzades -sense arribar al nivell de l’Íbex-. El CAC 40 de París va acabar perdent un 8,04%; el FTSE de Londres es va deixar un 2,78%; el DAX 30 de Frankfurt va perdre un 6,82%, i l’Euro Stoxx 50 s’hi va deixar un 8,62%.

Google va informar que, durant el dia, entre les cerques que més es van fer al cercador des del Regne Unit (al marge de com aconseguir el passaport irlandès) hi havia com comprar or. Possiblement, els especuladors, jugant a posicions baixistes, van guanyar ahir molts diners, però els petits estalviadors van fugir en massa dels mercats per buscar refugi en els metalls preciosos, bàsicament l’or, que al mercat de Londres va revaloritzar-se més d’un 4,2%. L’unça d’or, al tancament del mercat de Londres, cotitzava a 1.315,50 dòlars. L’augment del preu, evidentment, estava impulsat per l’increment de la demanda -lògic, d’altra banda, per la caiguda del valor de la lliura esterlina-. Si les accions valen menys i la moneda també, l’or és el refugi, i la fàbrica de moneda britànica Royal Mint ho va certificar. La demanda del metall preciós va augmentar ahir un 550%.

Caiguda de la lliura

La reacció contrària la va patir la moneda britànica, que en la seva equivalència amb el dòlar va tornar a nivells de l’any 1995. La lliura esterlina va arribar a caure un 12% respecte al dòlar durant el dia d’ahir. Després va moderar la caiguda, fins a poc més del 9%, i es va situar a nivells del 2009. I en la seva caiguda també va perdre valor respecte a l’euro. La lliura, que havia tingut el dia abans la pujada més gran respecte al dòlar des de l’any 2008 després que les cases d’apostes anticipessin que no hi hauria Brexit, es va ensorrar ahir gairebé un 30% respecte a la moneda nord-americana i un 6,2% respecte a l’euro. I així també va afectar la relació entre l’euro i el dòlar. La moneda europea va cedir més d’un 2% en el seu canvi amb la divisa nord-americana.

Els valors més castigats de la borsa espanyola van ser els de les empreses amb interessos al Regne Unit. Tots van tancar en vermell, i el més castigat va ser IAG -la companyia hòlding d’aerolínies propietària de British Airways, Iberia, Aer Lingus i Vueling-, que va perdre més de la quarta part del seu valor al parquet, amb un descens del 26,86%. També la banca va patir importants descensos. El més destacat, el de Bankia, amb una caiguda del 20,78%, seguit del Santander i el Sabadell, tots dos amb filials al Regne Unit, que van perdre un 19,89% i un 19,29%, respectivament.

L’artilleria dels bancs centrals

Els bancs centrals van intentar calmar el mercats -tot i que ahir no ho van aconseguir- anunciant al matí que injectarien tota la liquiditat necessària. El primer a comparèixer va ser el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, que va assegurar que prendrà totes les mesures necessàries per garantir l’estabilitat monetària i financera. A més, va afirmar que hi ha un pla de contingència preparat.

El governador del banc emissor britànic va dir que té a punt 250.000 milions de lliures esterlines -uns 310.000 milions d’euros al canvi actual- addicionals per donar suport al sistema financer del Regne Unit davant la volatilitat que comportarà el Brexit. No obstant això, va reconèixer que la sortida de la Unió Europea obrirà un període “d’incertesa i reajustament”. Malgrat tot, Carney va insistir que la institució està ben preparada per fer front a la situació. “El Banc d’Anglaterra està vigilant i molt a sobre del que està passant”, va indicar, i va assegurar que “s’ha portat a terme una àmplia planificació i s’està treballant amb el ministeri d’Hisenda, altres autoritats nacionals i bancs centrals estrangers”.

També el Banc Central Europeu va reaccionar cap a mig matí amb un comunicat en què explicava que està disposat a proporcionar “liquiditat addicional, si cal, en euros i en monedes estrangeres”. L’organisme que presideix Mario Draghi va indicar que segueix “de prop” els mercats financers i continua complint amb la seva “responsabilitat de garantir l’estabilitat de preus i l’estabilitat financera a la zona euro”. En aquest sentit, el BCE va indicar que està en contacte amb altres bancs centrals i que està “preparat per a aquesta contingència en estret contacte amb els bancs que supervisa”, i va dir que “el sistema bancari de la zona euro és resistent en termes de capital i liquiditat”.

La Reserva Federal dels Estats Units (FED) i el Banc del Japó (BOJ) també van mostrar-se disposats a oferir liquiditat addicional als mercats, en cas que sigui necessari, mitjançant l’intercanvi de divises amb diferents bancs centrals.