Agendes obertes a la Generalitat

BarcelonaEl 9 de setembre el secretari general del departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, es va reunir amb representants de l’empresa Uber -plataforma de transport per a particulars- perquè volien presentar-s’hi. La trobada, però, estava emmarcada en el context de la regulació de l’economia col·laborativa, en què una de les empreses destacades i afectades és Uber. El 27 de juliol la Cecot, patronal empresarial del Vallès Occidental, es va reunir amb la directora general de Comerç del departament d’Empresa i Ocupació, Muntsa Vilalta, per parlar de la futura llei del comerç que està tramitant la Generalitat. El 2 d’agost la Creu Roja va reunir-se amb el conseller Toni Comín per parlar de la col·laboració entre el departament i l’ONG. Són només tres exemples del tipus de reunions que tenen, han tingut i tindran els alts càrrecs de totes les administracions amb les empreses o organitzacions que hi tenen relació i que volen influir en les seves polítiques. La gran diferència és que des de fa tres mesos -21 de juny- aquestes reunions són públiques, han de quedar registrades i tothom que ho vulgui hi pot tenir accés: qui s’ha reunit amb qui, quan i per quin motiu.

La Generalitat és la primera administració de l’Estat que va crear un registre de grups d’interès -l’absència de la paraula lobi no és cap casualitat-, inclosa dins la llei de la transparència del desembre del 2014.

Voluntari o obligatori

Des de llavors fins al mes de juny poquíssims grups d’interès s’hi van registrar. “Va haver-hi molt de debat sobre si el registre de grups d’interès havia de ser voluntari o obligatori, i finalment es va decidir que fos voluntari”, recorda Jordi Foz, secretari de Transparència del Govern. Entre el juliol del 2015 -quan va entrar en vigor el decret- fins al 21 de juny, només s’hi havien registrat 65 grups d’interès. El primer de tots va ser Kreab Iberia, una empresa de comunicació corporativa i financera. “El gran canvi va arribar al mes de juny, quan es va aprovar el codi de conducta dels alts càrrecs i directius públics, que diu que no podran reunir-se amb cap organisme si no s’ha inscrit abans al registre de grups d’interès”, explica Jordi Foz. L’alt càrrec que ho incompleixi, segons la llei de la transparència, s’enfronta a multes d’entre 6.000 i 12.000 euros, la suspensió i fins i tot la destitució. L’efecte que ha tingut l’aprovació del codi de conducta és innegable: aquest divendres ja hi havia 476 grups inscrits i 43 tenen la sol·licitud en curs. El codi de conducta també diu que els alts càrrecs han de fer pública la seva agenda i registrar totes les reunions que tinguin. Malgrat això, es permet que la primera trobada amb un alt càrrec es pugui fer sense estar al registre de grups d’interès, però no la segona. Des del departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència expliquen que han hagut de fer formació a aquests directius i alts càrrecs i els seus secretaris per adaptar-s’hi.

Camí cap a un registre únic

La llei de transparència del 2014 també deia que tots els ajuntaments, fins i tot els més petits, havien de tenir un registre de grups d’interès igual que el de la Generalitat, però des del juliol del 2015, en què ja era obligatori, no n’hi ha hagut cap que ho hagi fet -Sabadell ha començat- perquè no poden fer front a la inversió tecnològica i de personal que suposaria. Conscients que calia resoldre-ho, el departament de Justícia, de qui depèn aquest registre, està modificant el decret. La idea és que a partir del 2017 el mateix registre de la Generalitat sigui únic per a totes les administracions i, per tant, cada grup d’interès només haurà de fer el tràmit una vegada i tindrà un únic número de registre. Jordi Foz admet que la llei es va plantejar de manera molt ambiciosa i, tot i que ho segueix sent, s’ha anat matisant.

L’Íbex-35 no signa el codi ètic de la CNMC

L’Estat no té ni ha tingut mai cap regulació per als lobis o grups de pressió. Els únics que tenen un registre com el de Catalunya són els que creuen fermament que les empreses i les administracions han de relacionar-se amb normalitat, però que els ciutadans han de conèixer aquestes reunions per controlar la petjada legislativa. Així, a Espanya actualment només existeix un registre de lobis, el de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC), un òrgan regulador independent que depèn del Congrés de Diputats. La CNMC el va posar en marxa al març i ja compta amb més de 300 empreses o associacions empresarials inscrites. “Ens inquieta que de les 35 empreses de l’Íbex, tret de Red Eléctrica i Telefónica, cap s’hagi apuntat al nostre registre, i a canvi hi enviïn les associacions a les quals pertanyen”, explica un portaveu de Competència, que posa com a exemple que Mapfre no s’hi ha apuntat, però sí Unespa, la patronal de les asseguradores. Actualment l’Ajuntament de Madrid, la comunitat d’Aragó i la de València hi estan treballant. La CNMC, però, ha transmès al Senat que s’hauria de legislar un registre de lobis i que hauria de ser únic a tot l’Estat.