Fins quan es pot mantenir aquest nivell de mobilització?

BarcelonaUna samarreta groga, vermella o blanca, però sobretot i el més imprescindible, una estelada. Aquests elements sembla que ja formin part del manual bàsic per participar en una Diada després dels últims quatre anys. A les portes d’un altre Onze de Setembre, la pregunta que es fa tothom aquests dies és si es mantindrà l’èxit de les últimes quatre edicions. S’han convocat manifestacions multitudinàries, s’han fet cadenes humanes travessant tot el país de dalt a baix, s’ha dibuixat una V amb una senyera humana, i s’han repartit milers de punters per marcar la direcció cap a la independència. I la cosa, de moment, no acaba aquí. Demà el que es vol representar és el batec del cor i simbolitzar que el poble català està a punt per construir un país independent. La clau de l’èxit d’aquests últims quatre anys ha sigut el milió i mig de persones que han participat en aquestes mobilitzacions. Demà les xifres de participació tornaran a estar en el punt de mira per veure si, un any més, la mobilització torna a ser com la dels anys anteriors i l’independentisme es pot posar a la motxilla una altra diada històrica... o un fracàs.

I és que tots els politòlegs i sociòlegs consultats per l’ARA coincideixen a confirmar que es tracta d’un “cas excepcional” i que segurament és la mobilització més sostinguda en el temps que es coneix arreu del món. El politòleg Jordi Muñoz assegura que quatre anys de mobilitzacions massives “superen la lògica dels cicles de protesta, que normalment són més curts” i el politòleg Lluís Orriols assegura que “normalment, quan demanes una participació constant, no s’acaba donant”. Per a Muñoz una de les raons que expliquen aquesta mobilització permanent és la capacitat “organitzativa” que ha tingut el moviment independentista. Tot i això, la sociòloga Marina Subirats també apunta que el fet que les mobilitzacions massives siguin una vegada a l’any també facilita “poder-ho mantenir en el temps”. ¿Però quines són les raons que expliquen que els independentistes no s’hagin cansat de sortir al carrer des de fa quatre anys?

L’estímul principal ha sigut l’immobilisme de l’estat espanyol i “la politització de la justícia contra el procés, la seva contínua judicialització i la guerra bruta descoberta”, assegura la politòloga Tània Verge. Tots els experts consultats apunten a l’actitud de l’Estat com un del principals motius perquè els independentistes no s’hagin rendit, sinó tot el contrari, encara hagin sortit amb més ganes cada Onze de Setembre. La falta d’acord entre els partits independentistes també ha motivat molta gent a participar en les mobilitzacions amb l’objectiu “d’empènyer el procés des de la societat civil”, assegura Verge.

La “davallada de condicions del nivell de vida a causa de la crisi econòmica” i la consciència de “ser una nació diferent” han anat prenent força i molts han vist en la independència “l’única via de sortida a la situació de bloqueig” que, segons, la sociòloga Marina Subirats, ha viscut Catalunya en els últims anys. És “el sentiment de greuge per la crisi econòmica i d’autogovern de les institucions catalanes” el que apunta el politòleg Lluís Orriols com un dels factors determinants perquè l’independentisme s’hagi mobilitzat massivament d’una manera tan seguida.

Ara bé, els motius no només són externs. “Catalunya és dels llocs on més gent s’ha manifestat en l’últim any respecte a altres països”. El politòleg Jordi Muñoz explica que a Catalunya i a la resta de l’Estat hi ha un nivell més alt de mobilització respecte a altres països europeus, un aspecte estructural de la societat catalana a tenir en compte, juntament amb el fet de “no haver assolit els objectius”, segons la politòloga Tània Verge. Però l’element que tots els experts coincideixen a subratllar com a clau és tenir unes “organitzacions transversals” com l’ANC i Òmnium estirant el carro i amb la capacitat de mobilització que han demostrat aquests últims anys. El que és segur, però, és que el suport de les institucions també ha sigut fonamental, tal com explica el politòleg Lluís Orriols: “No és un moviment contra el poder ni l’ establishment, sinó que tenen el suport de les institucions i això és un element facilitador”.

“Que no siguin espectadors de l’Onze de Setembre, sinó que siguin l’Onze de Setembre”, diu Ignasi Termes, exmembre del secretariat de l’ANC. I que les mobilitzacions siguin “proactives”, amb una proposta al darrere, i “no reactives com les d’abans del 2012”, ressalta. I així han creat cadenes humanes o V en forma de senyera amb un objectiu polític de fons: reivindicar les urnes per al 9-N o fer campanya per a les eleccions del 27-S, per exemple. El fet que els ciutadans se sentin partícips del procés independentista a través de les mobilitzacions de l’11-S és el que el politòleg Jordi Muñoz defineix com el sentiment “d’eficàcia política” dels ciutadans. I aquesta és una altra de les claus que expliquen aquesta mobilització tan permanent, que el sociòleg Alfons Medina acaba comparant amb una mena de “militància en una campanya permanent”. La incògnita d’aquest any és si els independentistes es podran tornar a apuntar un altre 11-S històric. Termes ho té clar: “Aquest any la Diada serà igual de massiva que les anteriors”. Ho veurem demà.