Les desigualtats s'estanquen: ciutats riques, ciutats pobres

BarcelonaDe Sant Cugat a Badia hi ha una distància de tot just vuit quilòmetres, però la diferència en renda per habitant s’enfila fins als 6.700 euros anuals. Les dades de renda del 2013, publicades aquesta setmana per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), constaten que les desigualtats territorials es cronifiquen després d’anys d’increment per la bombolla immobiliària i la crisi econòmica. La segregació urbana assoleix nivells importants dins d’un àmbit territorial, especialment el metropolità, i d’una mateixa comarca, com passa amb Sant Cugat i Badia, al Vallès Occidental. Aquestes dades també mostren que les comarques del sud, i sobretot les Terres de l’Ebre, estan més cohesionades però queden, en conjunt, molt per darrere de la resta del país.

Renda per habitant dels municipis de l’àmbit metropolità

(En euros bruts anuals, el 2013, per a municipis de més de 5.000 habitants. Font: Idescat)

Les claus de la segregació

El preu de l'habitatge hi està més vinculat que la taxa d'atur

Creuant les dades de renda per habitant dels municipis amb el valor cadastral mitjà dels seus habitatges es comprova que el preu de l’habitatge és el factor que incideix més en les desigualtats territorials. La correlació és més forta que amb la taxa d’atur registral per municipis, que calcula l’Observatori d’Empresa i Ocupació. La renda per habitant de Sant Cugat, de 20.500 euros anuals, és un 48% superior a la de Badia, de 13.800. La taxa d’atur registral de Badia, del 23,17%, gairebé triplica la de Sant Cugat, del 8,57%. Però el valor cadastral mitjà a Sant Cugat, de 173.069 euros, multiplica gairebé per cinc el de Badia, de 37.154. Les diferències en habitatge són més pronunciades que en atur i renda.

Valor cadastral mitjà de l’habitatge als municipis de l'àmbit metropolità

(En euros, el 2015, per a municipis de més de 5.000 habitants. Font: Idescat)

Taxa d’atur registral als municipis de l’àmbit metropolità

(En percentatge, el març del 2016, per a municipis de més de 5.000 habitants. Font: Observatori d’Empresa i Ocupació)

“La manera com el nivell de renda es distribueix sobre el territori va en funció del preu de l’habitatge”, sentencia Oriol Nel·lo, geògraf i un dels coordinadors d’un projecte de recerca en segregació urbana de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Els que menys tenen tendeixen a concentrar-se territorialment allà on els preus són més baixos, i els que més tenen es concentren no perquè no puguin triar sinó perquè prefereixen viure entre els que consideren que són com ells”, afegeix.

Les dades de renda publicades per l’Idescat només cobreixen amb el mateix mètode de càlcul del 2011 al 2013, i en aquests dos anys la distància entre ciutats riques i pobres es manté estancada. L’IGOP, però, ha calculat amb un mètode indirecte la variació entre el 2001 i el 2012, i ha conclòs que la segregació es va disparar en la dècada passada. “La bombolla immobiliària va provocar un increment fort dels preus, i els que tenien menys capacitat d’accés a l’habitatge es van concentrar més”, diu Nel·lo, que recorda que, amb la crisi, les dificultats de les famílies també van limitar l’accés a l’habitatge. El nivell de desigualtat, diu, és alt però encara molt inferior al de França, de manera que a Catalunya no es pot parlar de 'banlieues'.

Ciutat d'assalariats

Sant Cugat reivindica que la seva renda es basa sobretot en salaris

A la ciutat més rica del Vallès Occidental i de tot Catalunya, Sant Cugat, “també hi ha gent que ho passa malament”. Ho diu el seu tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, que recorda que “hi ha rendes molt altes” que eleven la renda mitjana però que el municipi “també surt dels primers en algun altre indicador com l’índex de Gini”, que mesura la desigualtat entre els ciutadans. L’altre matís important, segons Brugarolas, és que la seva renda prové molt majoritàriament de salaris. “Les rendes immobiliàries o del capital també hi juguen un paper, però si aquesta fos la variable principal altres ciutats quedarien per davant”, assegura. El 71,5% de la renda de Sant Cugat prové de salaris, mentre que al segon municipi més ric, Sant Just Desvern, aquest percentatge és del 66%.

Pes dels salaris en la renda dels municipis de l’àmbit metropolità

(En percentatge, el 2013, per a municipis de més de 5.000 habitants. Font: Idescat)

Per al tinent d’alcalde d’Economia, la clau de l’èxit és “tenir la màxima potència empresarial”. Recorda que “Sant Cugat no tenia dades gaire diferents de les ciutats veïnes fa 20 o 30 anys, però amb el temps s’ha anat consolidant com a ciutat singular” gràcies a un model que inclou que “les empreses hi trobin bones condicions per desenvolupar-se”. La ciutat acull grans companyies com HP i el Banc Sabadell.

Comarques de segona

Al sud hi ha més cohesió però tota la zona queda endarrerida

Tant Oriol Nel·lo com Josep Oliver, catedràtic d’economia de la UAB i autor de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa, subratllen que les diferències més significatives són les que hi ha entre municipis del mateix àmbit territorial, i defensen que no es poden comparar les xifres dels municipis més rics de Catalunya amb les dels més pobres, molts dels quals es concentren al sud del país. “Si ho poses tot al mateix sac, et queda molt distorsionat”, defensa Nel·lo. Dins d’aquestes comarques hi ha més uniformitat entre municipis, i és tot l’àmbit territorial el que queda per sota.

Ulldecona, al Montsià, ocupa l’últim lloc del rànquing de renda dels municipis de més de 5.000 habitants, amb 10.000 euros per habitant, però Sant Carles de la Ràpita és el més ric de la mateixa comarca amb només 11.600. El Montsià és la comarca més pobra del país, amb una mitjana d’11.200 euros per habitant, molt lluny de la mitjana catalana, de 16.200. Segons Josep Oliver, “totes les comarques de la Franja de Ponent i del sud tenen una població més envellida i un pes més gran de l’agricultura”. La combinació d’aquests dos factors és letal: “Els empresaris individuals agraris tenen rendes més baixes, i després que molta gent jove marxés cap a l’àrea metropolitana de Barcelona ara hi ha més població envellida, que ha cotitzat molt poc amb règims especials agraris i també cobra pensions més baixes”.

Renda per habitant per comarques

(En euros bruts anuals, el 2013. Font: Idescat)

Creuant les dades de renda per habitant de les comarques i altres dades del territori s’evidencia que despoblació, envelliment i agricultura són elements que hi estan molt vinculats. La dada amb una correlació més forta és la densitat de població. Allà on és més alta, la renda per habitant també ho és, a diferència del que passa entre els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. La proporció de població més gran de 65 anys i el pes de l’agricultura en l’economia són inversament proporcionals a la renda.

Densitat de població per comarques

(En habitants per km2, el 2015. Font: Idescat)

Pes de la població major de 65 anys per comarques

(En percentatge, el 2015. Font: Idescat)

Pes de l’agricultura en el valor afegit brut per comarques

(En percentatge, el 2012. Font: Idescat)

L'Ebre, territori oblidat

Ulldecona reclama inversions per millorar la qualitat de l’ocupació

Tot i que Ulldecona és l’últim municipi del rànquing, amb menys de la meitat de renda per habitant que Sant Cugat, la seva alcaldessa assegura que no li preocupen aquestes dades a nivell local. “El que ens preocupa és la qualitat de vida del nostre poble, i amb això podem estar satisfets”, explica Núria Ventura. “Hem de tenir en compte que el preu de la vida també deu ser la meitat o menys, així que en la realitat la distància no és tan gran”, afegeix.

Ventura admet que “a ningú li agraden aquestes dades” i que “la qualitat de la feina és molt baixa perquè en sectors com l’agrícola hi ha una ocupació elevada en feines temporals”. Subratlla, però, que això “no només és una qüestió d’Ulldecona, sinó de tot el seu “àmbit territorial”, i que “aquesta dada puntual i d’altres ens recorden que les Terres de l’Ebre són un territori oblidat per part de l’administració”. L’alcaldessa d’Ulldecona reclama inversions públiques per millorar la qualitat de l’ocupació: “Té molt a veure amb coses com ara les infraestructures. Tenim dificultats de mobilitat perquè no tenim serveis públics de qualitat”.