El xovinisme triomfa a Canes

Enviat Especial / A CanesLa Palma d’Or es va quedar a casa. Set anys després de la Palma d’Or a a La classe de Laurent Cantet, un altre director francès, Jacques Audiard, es va endur ahir el màxim guardó del Festival de Canes per Dheepan, una pel·lícula que no apareixia a cap aposta. Sorpresa total, especialment en el context d’una edició especialment nefasta pel que fa al cinema francès, del qual s’esperava una presència residual al palmarès.

Però la sorpresa es tenyeix d’indignació en veure que Dheepan no és l’únic títol francès del palmarès, sinó que l’acompanyen la discreta La loi du marché (Vincent Lindon, millor actor) i la pèssima Mon roi (Emmanuelle Bercot, millor actriu), un reconeixement absolutament excessiu. Com si els Coen, presidents del jurat, s’haguessin contagiat del xovinisme francès que va omplir la programació de títols indignes en un festival de primer nivell.

Cal dir que Dheepan era, amb diferència, el millor film francès en competició. Un relat ben tramat sobre tres fugitius de la Guerra de Sri Lanka que simulen formar una família per ser acollits com a refugiats polítics a França en un perillós suburbi parisenc on descobreixen que la violència no és exclusiva del seu país. Un correcte retorn d’Audiard a la barreja de cinema social i noir que el va projectar amb Un profeta, però ni de lluny tan rodona com aquella.

La marginació de ‘Carol’

L’altre punt d’indignació va ser la marginació de la magnífica Carol de Todd Haynes, que només va guanyar el premi a la millor actriu per a Rooney Mara (ex aequo amb Bercott). Tampoc s’acaba d’entendre que el jurat valori la interpretació de Maara per damunt de la de Cate Blanchett. Un premi interpretatiu compartit -i equivocat-és una collita molt magra per a un dels millors melodrames dels últims anys. També el premi a la direcció de Hou Hsiao-Hsien en l’audaç reinvenció del cinema d’arts marcials de The assassin, gran favorita a la Palma d’Or de la crítica. “No som un jurat de crítics, sinó d’artistes”, defensava Joel Coen després de la gala.

Almenys la revelació del festival, l’hongaresa Son of Saul, una immersió de 48 hores en la vida d’un presoner d’Auschwitz que treballa a les ordres dels nazis, no va marxar amb les mans buides i es va endur un merescut Gran Premi del Jurat, que llançarà la carrera del seu director, el debutant László Nemes. El Premi del Jurat per a The lobster, del grec Yorgos Lanthimos, i el de millor guió per a Chronic -potser el film amb el final més efectista i arbitrari del festival- completen un palmarès desafortunat i conservador en què no apareixen ni l’etern favorit de la crítica Jia Zhang Ke ni la polèmica Youth de Paolo Sorrentino. Però l’italià ja va demostrar amb La gran bellesa que no necessita triomfar a Canes per fer-se un tip de guanyar premis d’aquí a l’any vinent. Què hauria passat, per cert, si el film de Pixar Del revés hagués format part de la secció oficial? Una pregunta que potser s’haurà de plantejar el director del festival, Thierry Fremaux.

Acostumats a gales austeres, va sobtar que la cerimònia de cloenda arrenqués amb un número musical de l’actor John C. Reilly -un premi, se suposa, per figurar en quatre pel·lícules del certamen- i que en un moment donat el cantant francès de moda, Benjamin Clementine, interpretés el Farewell de Bob Dylan que sonava a l’ A propòsit de Llewyn Davis dels Coen. Però l’emoció va sorgir sobretot quan Agnès Varda va pujar a l’escenari a recollir la Palma d’Or d’Honor que li ha atorgat el Festival i quan un plorós Vincent Lindon va agrair el seu premi com a millor actor: “És el primer premi que rebo en la vida”, va confessar.