Els records més fugissers de Barcelona

BarcelonaHi ha grans històries que comencen amb un gest petit. El dissenyador gràfic Víctor Oliva Pascuet té les arrels a Vilanova i la Geltrú. Va començar a fer recerca i col·leccionar petits impresos, el que es coneix a nivell internacional com a ephemera, per conèixer amb més profunditat la figura del seu besavi, l’impressor Joan Oliva i Milà, que també va ser bibliotecari de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Volia recuperar els seus treballs i ha acabat reconstruint amb la seva col·lecció un segle de la història de Barcelona, des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del segle XX, a través de postals, etiquetes, sobres, fullets, cartells, catàlegs, díptics, tríptics, programes de mà, expositors i els materials promocionals més diversos. Víctor Oliva Pascuet afirma que no sap el nombre exacte de peces que ha reunit al llarg de més de 20 anys, i que atresora curosament arxivades en àlbums, però sí que sap quantes n’hi ha -2.000- al llibre que li acaba de dedicar l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona. Publicitat i ephemera. “Col·lecciono peces que per elles mateixes tenen un valor intrínsec, un punt d’excel·lència”, afirma Oliva Pascuet.

Es consideren ephemera tots els impresos que no són un llibre. Si no fos per col·leccionistes com ell, la vida d’aquests papers seria molt curta. I com també explica aquest col·leccionista, els petits impresos “van agafar importància quan els col·leccionistes els van donar als museus”. Barcelona. Publicitat i ephemera es capbussa en el camp de la gràfica més volàtil, però el llibre no ho és gens. Té pràcticament 600 pàgines, està enquadernat en tapa dura i inclou col·laboracions de Santi Barjau, que va dedicar la tesi a la impremta Oliva, el periodista Albert Domènech i el dibuixant Jaume Capdevila (Kap). “Aquest llibre és com una excavació arqueològica, com un jaciment de Pompeia de Barcelona, perquè tenim el retrat de la ciutat i de tots els aspectes de la vida quotidiana”, va dir l’opinador gràfic Jordi Duró durant la presentació del llibre al Museu del Disseny. La directora del centre, Pilar Vélez, que també és l’autora del pròleg del llibre, va destacar el “valor patrimonial” d’aquesta col·lecció: “És una retrospectiva icònica de la vida quotidiana de la mà de la publicitat impresa”, va explicar Vélez. “Després de veure aquest llibre ja no es poden escriure històries de Barcelona com les que vam estudiar nosaltres, que eren tot lletra i amb aquells gravats de trama arraconadets”, va dir l’historiador de l’art i crític Daniel Giralt-Miracle. “És un moment d’esplendor i un moment en què les arts gràfiques viuen una revolució. És un moment en què l’ofici passa a professió i en què la publicitat passa a ser important dins la psicologia de la comunicació i comença a buscar arguments iconogràfics i literaris, logotips i marques potents”, va afegir Giralt-Miracle, abans de concloure que algunes d’aquestes imatges han quedat gravades a la memòria col·lectiva. “Hi ha prou massa crítica per fer exercicis dignes de la biblioteca de Borges”, va dir el director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca.

La lletra petita de la història

L’atractiu de les imatges de Barcelona. Publicitat i ephemera no només es troba en la seva bellesa i la nostàlgia pel passat que representen. També contenen històries que constitueixen la lletra petita de la memòria de la ciutat. Per exemple, l’anunci de l’Anís Infernal deia que estava fet “amb els pitjors vins del Priorat”. L’etiqueta d’un altre anís, l’Anís del Tigre, tenia una al·lusió punyent a l’Anís del Mono: un mico atacat per un tigre. Pel que fa als oficis, a través de la gràfica se’n poden recordar alguns de desapareguts, com el d’ espitero, que era qui es dedicava a encendre i apagar el gas de l’enllumenat públic. També hi apareixen productes ja poc comuns, com el greix per a carruatges que fabricava la casa Caballo-Cisne. Així mateix, un anunci de la casa Bruno Cuadros evoca el passat d’un dels edificis més populars de Barcelona, la Casa dels Paraigües. I un cartell amb el lema “No renegueu” remet a l’existència, entre l’any 1908 i el 1963, de la Lliga del Bon Mot. L’estructura del llibre és obra d’algú que coneix de prop la passió d’Oliva Pascuet pel col·leccionisme, la recerca que fa i les hores que ha passat al mercat de Sant Antoni els diumenges al matí. Si ell, com va dir, va heretar “la dèria” per donar valor a aquest material de Joan Oliva i del seu avi, Víctor Oliva i Sala, el seu fill, el periodista Oriol Oliva Sanosa, que també té formació d’antropòleg, s’ha fet càrrec de posar-los en ordre i els ha distribuït per camps, que van des dels àmbits més íntims fins als que tenen a veure amb l’espai públic: l’alimentació, les begudes, la moda, la cosmètica, la salut, els tabacs, la neteja, la indústria, els vehicles, les arts plàstiques, les arts decoratives, la cultura, les diversions, els esports, el turisme, les exposicions, les fires i congressos, les celebracions i circumstàncies i, finalment, la política. “Som uns corcons. Hem remenat tots els calaixos que hem tingut al nostre abast, com l’Arxiu Històric de la Ciutat, l’arxiu Carme Carreras Candi, dipositat al Museu de Montserrat, i altres més insospitats, com el Museo del Traje”, va explicar Oriol Oliva Sanosa, i també va posar l’accent en el fet que “el llibre treu de l’anonimat tant qui hi havia al darrere com al davant de l’imprès: qui el feia, com el feia, a qui anava destinat i com li arribava”.

A més de la publicació del llibre, Víctor Oliva treballa en la creació d’una associació del sector, com ja n’hi ha Europa, que contribueixi a posar en valor aquest patrimoni. A Catalunya existeix el Centre Cartòfil de Catalunya, però no una entitat dedicada a l’ ephemera. “Aquí és un patrimoni que s’ha deixat molt en mans dels col·leccionistes, que han mantingut aquest material i li han donat sortida per iniciativa pròpia. Aquesta matèria no s’ha institucionalitzat i per això, potser, el llibre no s’ha fet fins ara”, va assenyalar Oliva Sanosa. “Tenim una col·lecció de 20 o 30 artistes boníssims que van fer peces extraordinàries als anys 20 i 30. El temps els ha sepultat i volem treure’ls de l’anonimat i donar-los el valor que tenen”, va concloure Oliva Pascuet.