Els núvols vermells d''El crit' de Munch responen a un estrany fenomen meteorològic

VienaEl cel sagnant d''El crit' del pintor noruec Edvard Munch no és només símbol de la seva angoixa vital, sinó que reflecteix de manera realista un fenomen meteorològic: uns núvols que poden aparèixer a gran altura al nord d'Europa. Aquesta és la teoria presentada avui a Viena per un equip de científics noruecs –en la gran reunió anual sobre geociència a Europa– per explicar el vermell intens del cel de la famosa pintura, convertida en icona de l'expressionisme.

El cel amenaçador, pintat en quatre versions fetes entre el 1893 i el 1910, no era una elaboració simbòlica, sinó que reproduïa els 'núvols de nacre'. Apareixen a l'estratosfera en latituds septentrionals durant l'hivern, a uns 20 o 30 quilòmetres de la terra. Els experts argumenten, després d'haver revisat els diaris de Munch (1863-1944) i els fenòmens meteorològics en aquesta època a Christiania (el nom fins al 1925 de l'actual Oslo), que és "altament probable" que l'artista s'inspirés en aquest fenomen per pintar el seu quadre.

Com a 'El crit', aquests núvols tenen una estructura ondulant d'un intens color vermell. Van ser descrits per primera vegada pocs anys abans que Munch acabés la seva primera versió del quadre, la més famosa, del 1893.

Helene Muri, de la Universitat d'Oslo, encarregada de presentar l'estudi a Viena, ha recordat que Munch va descriure en una entrada del seu diari un cel que li va produir una gran impressió. "Estava caminant pel camí amb dos amics –el sol era a la posta– i vaig sentir una alenada de malenconia", va escriure Munch el 22 de gener del 1892. "De sobte, el cel es va tornar vermell sang; em vaig aturar i em vaig recolzar a la barana mortalment cansat. Sobre el fiord blau fosc i la ciutat penjaven uns núvols flamejants com la sang. Els meus amics van seguir caminant, i jo em vaig quedar allà tremolant d'ansietat i vaig sentir un crit gran, infinit, a través de la naturalesa", va escriure l'artista.

Els 'núvols nacrats' es produeixen de forma molt irregular i espaiada, i són ondulants, com els de la pintura. L'última vegada que es van veure a Oslo va ser poc abans del Nadal del 2014, fet que va inspirar els científics a emprendre aquest estudi. "Jo he viscut a Oslo durant 25 anys i només n'he vist una vegada", ha explicat Muri. Està documentat que aquest fenomen s'ha registrat a la capital noruega en diversos moments entre el 1870 i la fi d'aquest segle.

Fins ara l'explicació científica per al cel vermellós de l'obra era la d'uns investigadors nord-americans, sostenien que l'erupció del volcà Krakatoa (Indonèsia) el 1883 era la causa que els núvols d'aquest quadre fossin vermells. Segons el parer de la investigadora noruega, aquesta teoria és poc plausible, perquè les partícules de les erupcions, que donaven aquest color als capvespres, duren un parell d'anys, mentre que Munch "descriu una experiència única".