La màgia de Dalí al servei del teatre

Púbol (La Pera)“Sóc un pintor eminentment teatral”, va dir Dalí per justificar que el museu que du el seu nom es construís sobre les ruïnes del Teatre Principal de Figueres. Malgrat els nombrosos vessants d’una obra multidisciplinària que l’ha convertit en un personatge clau en la història de l’art, la frase no és gens exagerada: el geni empordanès va mantenir un intens idil·li amb les arts escèniques. N’és un bon exemple la mostra que podrà visitar-se al Castell de Púbol a partir de dimarts i fins al 8 de gener. Dalí, Shakespeare i Visconti evoca els dies en què, fa gairebé setanta anys, Salvador Dalí i Luchino Visconti van treballar plegats per dur a escena la comèdia Al vostre gust, de William Shakespeare, al Teatro Eliseo de Roma. L’escenografia i el vestuari de l’obra, dissenyats amb la màxima llibertat per Dalí -entre altres elements onírics incloïen elefants amb potes d’insecte i un obelisc al llom-, van fer que el que per Visconti havia de ser “un espectacle sense problemes, un divertimento musical que evoqués pensaments serens”, acabés transformant-se en “un joc fantàstic i màgic, en un somni”, apunta Lucia Moni, comissària de la mostra. L’adaptació de Visconti, que havia conegut Dalí per mediació de Coco Chanel, es va estrenar el 26 de novembre del 1948 i es va mantenir en cartell fins al 21 de desembre d’aquell any. En realitat es titulava Rosalinda o Come vi piace, perquè la protagonista femenina, encarnada per Rina Morelli, tenia un paper molt rellevant al costat de dos actors de renom: Vittorio Gassman i un joveníssim Marcello Mastroianni. Inspirant-se en el motiu geomètric que havia vist a la basílica de Santa Maria de la Salut de Venècia, Dalí va crear una estructura que, com un marc, enquadrés l’escenari. També va optar per vestits “morfològics que, a fi de servir millor” els seus espectadors, “fins i tot són profètics”, destacava ell mateix al text Bonjour!

Abans d’aquesta col·laboració amb Visconti, Dalí ja havia realitzat unes quantes incursions cinematogràfiques - Un chien andalou (1929) i La edad de oro (1931) de Luis Buñuel, Spellbound d’Alfred Hitchcock (1945) i Destino de Walt Disney (1946) - i havia confeccionat decorats i vestuari per a teatre, òpera i ballet. Dos dels muntatges en què havia posat el seu enginy van ser Mariana Pineda, de Federico García Lorca, representada el 1927 al Teatre Goya de Barcelona, i Bacanal, ballet de Dalí, que el 1939 va estrenar-se al Metropolitan Opera House de Nova York.

Després de col·laborar amb Visconti a Roma, Dalí va participar en altres projectes importants. És el cas del Don Juan Tenorio de José Zorrilla (1949, Teatre María Guerrero de Madrid), la Sal omé d’Oscar Wilde i amb música de Richard Strauss (1949, Covent Garden de Londres) i La dama espanyola i el cavaller romà de Domenico Scarlatti (1961, La Fenice de Venècia).