Adriana Reyes: “Tinc una relació íntima amb les plantes, m’han travessat per dins”

OlotAdriana Reyes és madrilenya de naixement, però té gran part de la família repartida per l'Amèrica Llatina. De mare argentina i pare uruguaià, l'artista ha tingut des de petita un vincle molt fort amb les seves arrels. De tots els viatges que ha fet, un al Perú ara fa quinze anys li va canviar la vida. Reyes, que ha estudiat dret i antropologia, va començar a treballar amb les comunitats shipibo-conibo i quítxua lamistes a la selva peruana, i a través d'elles va descobrir les dietes: una pràctica tradicional per establir relacions espirituals amb les plantes. L'experiència va ser tan forta que l'artista la va repetir diverses vegades i la va convertir en un espectacle. Coreografías selváticas, que s'ha estrenat aquest divendres al Festival Sismògraf d'Olot, expressa mitjançant la dansa i la performance el diàleg entre les plantes i l'artista i com ella les ha integrat dins del seu cos.

Les dietes són períodes d’aïllament de 10 dies, 20 dies o fins i tot anys, en què la persona està sola en una cabana a la selva sense poder parlar, ni sortir a passejar, ni llegir. "Es tractava de treure’m tots els estímuls. Em portaven arròs blanc de tant en tant i plantes per prendre en una mena d’infusions, però més denses. Em donaven una planta al matí, una al migdia i una a la nit", explica Reyes, que va ingerir plantes locals com la bobinsana i el tabac però també d'altres com el romaní i l'espígol. Què passa després? L'artista ho descriu així: "A mesura que les prens vas perdent la identitat. La planta et comença a ocupar per dins, et recorre el cos i et va canviant les línies de pensament. Entres en un estat de vigília, entre la vida i la mort, i llavors comencen els intercanvis. Les dietes et descarreguen la saviesa d’aquesta planta i et queda a dins per sempre".

No tocar ningú durant 15 dies

Aquelles experiències l'han transformat. "Tinc una relació íntima amb les plantes, m’han travessat per dins. M’han parlat en somnis i m’han canviat el cervell i la vida", assegura la performer, que explica que participar en les dietes també implica fer renúncies. "Els 15 dies següents no pots beure alcohol, ni menjar carn, ni tenir sexe, ni menjar sucre, ni fruites, ni anar a hospitals, ni estar amb persones malaltes. No pots fer servir perfums, ni sabó, ni pasta de dents, ni tocar la gent. Has de generar un espai perquè la planta tingui la màxima protecció dins teu i s’hi pugui instal·lar", explica.

Després de tots aquests processos, les plantes la guien i són elles mateixes les que, diu, la van empènyer a l'escenari. "Durant l'espectacle deixo de ser jo mateixa per convertir-me en un canal. Les plantes parlen a través meu", subratlla. A escena trenca amb la idea que l'espiritualitat està desvinculada de la brutícia, dels fluids i dels excrements. "Connectar amb les plantes està relacionat amb les baves, el vòmit, la caca. El camí espiritual no és sempre com les túniques blanques que el new age ens ha fet creure", explica l'artista.

Per a transmetre-ho, el seu cos és una eina fonamental. "Les cames, la pelvis i la vagina em serveixen per estar arrelada a terra. A partir d'aquí m'enlairo, des de baix cap amunt", diu Reyes, que es distancia de la idea d'utilitzar el cos des de la provocació. "No hi ha una voluntat política o de buscar l'impacte al darrere –assegura l'artista–. En realitat, a mi em costa mostrar el cos nu, no estic especialment còmoda. Però la planta em demana això i jo li he de donar el que ella necessita".