El primer congrés per imaginar la societat catalana de la democràcia
Es commemoren 40 anys d’un esdeveniment que va mobilitzar milers de persones i 1.500 entitats
BarcelonaCom hauria de ser i d’organitzar-se la societat catalana en democràcia? Sota aquesta pregunta el 1975 es va aixoplugar el Congrés de Cultura Catalana per imaginar la Catalunya de després de la dictadura franquista. S’hi van adherir més de 12.000 persones i 1.500 entitats que, durant dos anys, van treballar per plantejar i proposar qüestions estructurals sobre les futures polítiques de l’etapa autonòmica del país. Enguany es commemoren els 40 anys d’aquell esdeveniment massiu que va fer confluir diferents sectors de l’oposició. “Va ser una mobilització ciutadana sense precedents i va servir perquè la societat civil sortís de les catacumbes on l’havia postergat la dictadura”, explica la directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira.
Estructurat en 25 àmbits (entre els quals hi havia educació, sanitat, producció educativa i llengua), el congrés va reivindicar la defensa del patrimoni natural, la identificació del territori i la revitalització dels valors populars i el folklore. “Es va fer una gran ballada de sardanes al passeig de Gràcia i s’organitzaven jocs infantils amb pancartes al darrere. Es barrejava tot”, recorda Rovira, que subratlla que el congrés “va ser una combinació màgica de societat civil, intel·lectuals i ciutadania”. El congrés també va promoure l’ús oficial del català i va contribuir a impulsar les institucions catalanes.
D’aquella iniciativa, de fet, en van sorgir entitats com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i la Unió de Pagesos de Mallorca, i també es va recuperar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). “El congrés ja forma part del patrimoni col·lectiu en el marc de la Transició, però cal compartir-ne el llegat”, assegura Rovira. Amb més de 800 actes repartits per prop de 150 municipis, el congrés va tenir incidència territorial tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes. Segons Rovira, la gran fita va ser que va normalitzar la idea que es pot viure plenament en català. “Fins aleshores no era possible ni pensar, per exemple, que es podria fer teatre en català”, afirma Rovira, que subratlla que el congrés “és una mostra de la capacitat de la societat civil per organitzar-se i crear dinàmiques pròpies”.
Un referent vigent de la cultura
El president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Miquel Strubell, defensa que “cal recordar el congrés i donar-lo a conèixer a les noves generacions”. Amb aquest objectiu, la Fundació ha posat en marxa un seguit d’actes i iniciatives per commemorar el 40è aniversari del congrés. La celebració de l’efemèride també vol servir per reivindicar el manifest de cloenda de l’esdeveniment. “És plenament vigent, volem que la societat civil s’hi adhereixi”, explica la presidenta de la Fundació. El text demana que s’assoleixi una situació de normalitat per a la societat catalana i proclama que cal “superar les formes d’opressió nacional i social”.
El conseller de Cultura, Santi Vila, afirma que hi ha “certes similituds” entre aquells anys de la Transició a Catalunya i l’època actual. “Vivim un veritable moment fundacional, però el seu èxit no serà possible sense les institucions i els ciutadans”, destaca el conseller, que posa èmfasi en la necessitat “de participar de forma activa en el disseny del país que volem”. Tot i això, Rovira descarta que avui dia es pugui repetir un congrés amb les mateixes característiques. “La societat ha canviat molt, és pràcticament impossible”, remarca.
Amb els actes de commemoració d’enguany, la Fundació pretén contribuir a crear un relat d’èxit per a la memòria històrica recent. Des del punt de vista de Rovira, el congrés “encaixa amb l’esperit d’avui dia dels catalans, que cada vegada ens fixem més en els nostres triomfs i menys en els fracassos”.
Quan Tarradellas va recuperar la Generalitat
El 27 de novembre del 1977, el president Josep Tarradellas va protagonitzar el primer acte públic després de recuperar la Generalitat. Aquest esdeveniment va ser, precisament, la cloenda del Congrés de Cultura Catalana, que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona. Allà es va presentar el manifest de la cultura catalana amb les conclusions assolides durant dos anys. Per tancar la commemoració de l’efemèride, la Fundació Congrés de Cultura Catalana durà a terme un acte el 27 de novembre d’enguany. En paral·lel, prepara un documental amb TV3 amb 40 entrevistes per donar a conèixer el congrés i ha posat en marxa una pàgina web on recull imatges, documents i material de l’esdeveniment. A més, ha organitzat un simposi amb experts que analitzaran què va representar l’esdeveniment i en faran un balanç des de l’actualitat. Aquesta iniciativa tindrà lloc el 30 de juny i l’1 de juliol.
I l’anunciat Congrés de la Llengua Catalana?
El conseller de Cultura, Santi Vila, va anunciar l’abril de l’any passat que impulsaria el 3r Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Des de llavors, no se n’ha sabut res. La conselleria, però, afirma que s’està treballant amb els governs i les institucions de les Illes, el País Valencià i l’Aragó perquè el congrés tingui lloc el 2018. L’última edició es va celebrar el 1986 i es va debatre com assegurar la normalitat de la llengua.
