Es busca filòsof

BarcelonaSilicon Valley es mostra al món com un lloc paradisíac on les empreses tecnològiques fan màgia i molts diners, perquè la vida sigui més còmoda i, segons com, més vigilada. Allà treballen i creen els homes i dones d’Apple, Facebook, Netflix o Twitter. Però a l’Olimp de les noves tecnologies no ho saben tot i des de fa temps contracten equips filosòfics per la seva capacitat de pensar. Acudir a Sòcrates, Aristòtil, Hegel o Kant no és un fenomen exclusiu de Califòrnia. En una societat tan canviant, en què els valors muten i es capgiren, la capacitat de reflexionar està molt sol·licitada. El govern espanyol es planteja si fer desaparèixer la filosofia dels estudis secundaris, però hi ha filòsofs treballant en el camp de la bioètica i de la recerca, en les institucions financeres, en les comissions legislatives o en el desenvolupament de programes informàtics.

El RACC, la Fundació del Barça, el Banc Sabadell o l’Ajuntament de Barcelona han acudit a la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull. “La filosofia és una actitud i té conseqüències immediates, et dona una mirada crítica i et fa estar amb els ulls ben oberts, augmenta el teu grau de consciència”, defensa Miquel Seguró, investigador de la Càtedra Ethos, professor de la UOC i editor científic de Herder Ed. La filosofia acostuma a ser incòmoda perquè dona autonomia: “Kant deia que la filosofia ens feia més humans i que l’home era culpable d’estar encara en la minoria d’edat. Ara tenim molts recursos i molta informació però continuem en la minoria d’edat perquè és més fàcil deixar-se portar”, explica Seguró. Les institucions i el poder polític tampoc ajuden a capgirar la situació: “No tenen gaire interès a generar ciutadans crítics”, diu el filòsof.

Malgrat tot, la filosofia és necessària en molts camps. Els avenços de la ciència possibiliten l’aplicació de la tecnologia per evitar l’envelliment o millorar les condicions físiques i mentals i, en definitiva, el rendiment. En un possible futur de “posthumans” i de manipulacions genètiques, Seguró defensa la reflexió: “No es tracta de discutir si és bo o dolent, sinó si ens convé o no, si ens farà més humans o augmentarà les nostres possibilitats de sobreviure com a espècie”.

Filòsofs a La Masia del Barça

Seguró ha assessorat entitats financeres, institucions i empreses. Va fer un projecte per a la Fundació del Barça en què durant quatre anys van treballar donant veu als joves esportistes i als formadors, els valors de La Masia. Ha fet mapes de valors per a importants empreses amb l’objectiu de millorar-ne el rendiment o ha ajudat a resoldre conflictes generacionals. “En una institució, hi havia una important part de la plantilla a punt de jubilar-se i hi va entrar molta gent jove. Hi havia un conflicte generacional perquè els valors eren diferents, i això afectava la seva eficiència”, explica. En el món digital també canvien moltes coses. La lectura, per exemple en un e-book, no ha de ser necessàriament consecutiva: es poden comprar només capítols, interactuar o modificar l’ordre i el contingut d’un llibre. “Tot plegat té moltes conseqüències que la filosofia ha de treballar”, diu Seguró.

Els motors es fan preguntes

Les empreses relacionades amb l’automobilística també sol·liciten els serveis de filòsofs per reflexionar sobre la conducció reflexiva; és a dir, què s’han de plantejar els conductors per reduir el nombre d’accidents. Grans marques com Mercedes i Volkswagen pregunten als filòsofs com dissenyar els cotxes de conducció automàtica. “Es tracta de plantejar quina decisió ha de prendre el cotxe en cas d’accident. ¿Ha de salvar el conductor i els que hi ha a dins o el que és a fora? Davant la incertesa, què és més segur? Qui té més possibilitats de ser salvat?”, reflexiona Begoña Román, professora de la Universitat de Barcelona i especialista en ètica aplicada.

“La filosofia s’utilitza en molts camps, en la lògica pura i en el desenvolupament de programes informàtics, en els comitès ètics que han de decidir si s’ha d’incapacitar una persona o treballen en la violència de gènere”, detalla Román. Un equip de filòsofs també assessoren el govern a l’hora de legislar.

“A nivell individual la filosofia aporta maduresa”, diu Román. Josep Maria Esquirol va obtenir el Premio Nacional d’assaig 2016 per l’obra La resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema / Acantilado). Esquirol critica el domini de l’actualitat, el fet que hi hagi una cosa que ho acapari tot, que s’ho mengi tot. “No deixis que el que domina ho domini tot”, reflexionava Esquirol en una entrevista a l’ARA. La filosofia pot servir com a teràpia però no és autoajuda ni psicologia: “Nosaltres aportem reflexió, però no tenim les solucions”, diu Román.

La Facultat de Filosofia ha notat un increment d’alumnes i Román destaca que cada vegada tenen més presència pública: “Ara hi ha filòsofs mediàtics. A més, els filòsofs tenen gran capacitat de lideratge i de resolució de conflictes perquè disposen d’una visió més abstracta i més conceptual i saben portar equips interdisciplinaris”, defensa. Fer-se preguntes, però, no sempre és garantia de salvació. Com recorda Román, quan al filòsof Hanz Jonas se li va preguntar com valorava que Martin Heidegger, de qui era deixeble, s’hagués fet nazi, va respondre que el que més li dolia és que la filosofia no l’hagués salvat d’això.