Els artistes feréstecs de Collserola
Crític TeatralLes Naus de l’Art. A la serra de Collserola hi ha embarrancades unes naus d’una antiga granja de gallines reconvertida des de fa anys en un espai on artistes de les disciplines més diverses treballen envoltats de bosc i senglars. La pluja fina mulla edificis blancs de rostre industrial que amaguen secrets, com el gran bust modelat amb cargols de ferreteria de Jesús Borra, dominador del ferro. Els artistes celebren una jornada de portes obertes. Nens que modelen amb fang o construeixen petites capses de fusta que després pinten al taller de Hans Nottelmann, gran fuster creatiu. Les Naus fa 25 anys que funcionen. El Naranjito (la mascota d’Espanya 82) va néixer aquí: la quantitat de restes de silicona que s’hi va trobar Maria Roldán, pintora, escultora i pionera! Hi treballen artistes i artesans però no formen cap mena d’associació artística. Són un grup heterogeni i empàtic. I dinen cada dia junts. Els que hi siguin, perquè això no és una oficina.
Comando Moleculón. A la cadència de la pluja sobre els tolls s’hi afegeixen les percussions d’una bateria, el crit d’una guitarra, el lament harmònic d’un baix. Comando Moleculón comparteix un dels locals per assajar. Barbara Zimmermann és amiga de Robert Fripp. Toca el baix al Comando. Pinta i dissenya roba que ella mateix cus.
Michael Rust, ‘Micha’.És un dels veterans. Treballa el vidre. Fa vitralls i peces petites. Originari d’Eslovènia però fill de l’excitant i cosmopolita vida de Berlín, ha trobat aquí un espai ideal. Graham Nash -res a veure amb el famós músic, encara que la coincidència li ha provocat alguna anècdota divertida- va aterrar tan sols fa tres anys a les Naus. Al darrere, una vida dedicada al màrqueting creatiu avant la lettre i, ara, a la pintura i l’escultura. Fa unes aranyes amb filferro i resina molt atractives. Que ja és dir, de les aranyes!
La truja i el porquet. Amb un posat de veterà estudiant universitari, Gerard Mas ja ha tingut ressò mediàtic i exposa regularment a la Galeria 3 Punts de Barcelona. L’obra d’aquest català subverteix el classicisme amb humor i acostant-se a un realisme màgic. Per exemple: una truja de marbre rosa alleta deu garrins i... un bebè. I és tan real! Un ocell de colors preciosos vola al costat de l’orella d’un bust d’un realisme absolut. En fi, secrets de Collserola.
