La justícia argentina investiga la mort per tortures de Cipriano Martos el 1973

BarcelonaCom moltes altres, Antonio Martos, el germà de Cipriano Martos, que va morir en una comissaria de Reus el 1973, porta anys lluitant perquè s'investigui perquè i com van matar el seu germà i s'assenyali els culpables. A Espanya però tots els intents han estat frustrats, perquè ho impedeix la llei d'amnistia del 1977 La norma, nascuda a la Transició, no permet investigar els crims franquistes.

Martos però és un home tenaç i finalment ha aconseguit que l'escolti la justícia argentina. Avui ha declarat davant el jutjat número 4 de Sabadell a requeriment de la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la causa per crims comesos durant el franquisme. En la seva declaració, Martos ha detallat com van fer saber a la seva mare, que el seu fill havia mort.

El 25 d'agost del 1973, Cipriano Martos, un obrer d'origen granadí que havia anat a viure a Sabadell amb la seva família, va ser detingut i tancat als calabossos de la Guàrdia Civil a Reus. Martos militava amb el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Va ser torturat durant dies. Els agents volien que revelés qui eren els seus companys. Ho van intentar tot perquè parlés. Fins i tot, li van fer empassar una combinació d'àcid sulfúric i gasolina molt corrosiva que acabaria sent letal. Martos va morir el 17 de setembre per culpa de les hemorràgies internes que li havien produït el beuratge, que els agents franquistes denominaven, el licor de la veritat. Va estar incomunicat durant tres setmanes i en cap moment es va avisar a la seva família. A la mare ni tan sols li van deixar veure el cadàver. Cipriano Martos va ser enterrat secretament en una fossa del Cementiri General de Reus.

Segons ha relatat avui Antonio Martos, quan la mare es va presentar a l'Hospital de Sant Joan de Reus per comprovar si el seu fill era allà, els agents de la Guàrdia Civil els va fer fora a "puntades de peu". Antonio Martos ha denunciat que "cap govern" a Espanya, durant 40 anys de democràcia, ha "facilitat" que s'investigui aquest cas. "Per trencar el silenci", ha lamentat, "ha hagut de venir una persona de fora". "L'únic que vull és que reconeguin els mals que han fet" ha afegit. Martos ha tingut el suport de la Xarxa Catalana i Balear de suport a la Querella Argentina.

Felip Moreno, un dels responsables de la Xarxa ha valorat el dia d'avui com un dia històric: "Hem trencat el silenci".