Xevi Sala guanya el premi Bertrana de novel·la amb 'I ens vam menjar el món'

GironaSis anys després de quedar finalista del premi Prudenci Bertrana amb Les causes perdudes, el periodista Xevi Sala (la Bisbal d’Empordà, 1965) va rebre ahir a la nit el principal guardó dels Premis Literaris de Girona amb I ens vam menjar el món, una hilarant història que gravita al voltant de les bases nord-americanes que als anys 70 hi havia a les comarques gironines. Dos personatges aparentment antitètics, el soldat Kirk Barrera i el pescador Gori Vilar, protagonitzen una sèrie de peripècies derivades de les maquinacions d’una cèl·lula comunista a l’Empordà.

La novel·la de Sala, recompensada amb 30.000 euros, serà publicada per Columna Edicions i, segons l’autor, actual director adjunt del grup El Punt Avui, és “la més llegidora” que ha escrit. Herois anònims, antagonismes que desemboquen en grans amistats i ficcions que interfereixen en la realitat sense alterar-la són “els tres grans eixos d’una obra que pot entendre’s com una crònica de l’antifranquisme o com un cant als ideals i al valor de les segones oportunitats”, va explicar Sala en un acte que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

L’aparició de personalitats com Josep Pla, Salvador Dalí, Santiago Carrillo, Kirk Douglas, Raimon o Georges Brassens a les pàgines d’ I ens vam menjar el món reforça la convicció del guardonat que la ficció ha de ser versemblant. Basant-se en la seva experiència, Sala també va tenir unes paraules per als altres 71 autors que optaven al premi. “Quedar fora no vol dir perdre, vol dir que ho has de tornar a intentar”, va dir.

En el mateix acte, el poeta, traductor i professor universitari Josep Maria Fulquet (Barcelona, 1948) va rebre el premi Miquel de Palol de poesia per Morir com un riu. “És una visió del món, una recerca de la identitat i la singularitat, però sobretot un treball de reconstrucció de la càrrega identitària transmesa per les generacions anteriors”, va dir en referència al seu poemari, que serà publicat per Proa. Traumes, crisis, experiències i conflictes personals són els elements que nodreixen les catorze elegies de Morir com un riu, una obra que reflecteix amb claredat aquest pensament de l’autor: “La vida és conflicte i sovint no és gaire agradable”.

L’historiador Jordi Casassas (Barcelona, 1948) va obtenir el Carles Rahola d’assaig amb La voluntat i la quimera: el Noucentisme català, una obra que serà publicada per Pòrtic i que, segon l’autor, procura “anar més enllà de certes imatges tòpiques de la nostra història”. Per a Casassas, el moviment noucentista català no es pot entendre si no és en estreta relació amb aquest moment crucial que a l’Europa Occidental transcorre entre les darreries del segle XIX i la conjuntura d’impacte de la Gran Guerra, ni tampoc és el reflex exclusiu dels interessos de la burgesia local.

Segons Casassas, el Noucentisme representa, juntament amb la Renaixença i el marxisme, una de les “tres grans cosmovisions” que determinen la dinàmica de la contemporaneïtat catalana.

Els altres premiats

La flamant parella literària formada per Ricard Ruiz Garzón i Salvador Macip va guanyar el Ramon Muntaner de literatura juvenil per la novel·la Herba negra, plena d'acció i tocs futuristes. Adrià Puntí va rebre el Cerverí de cançó amb La clau de girar el taller. “És un premi que esperava fa molts anys”, va comentar el cantant. Ernest Cauhé va obtenir el Lletra a la millor iniciativa digital de literatura catalana per Un món de poesia, un projecte transmèdia basat en l'obra poètica de Joana Raspall, àvia de l'autor.