The Cure fan un concert de gairebé tres hores al Fòrum
El grup de Robert Smith repassa un repertori ple de 'hits' en una de les actuacions més llargues de la història del Primavera Sound
BarcelonaPassaven cinc minuts de la una de la matinada quan The Cure s'acomiadaven del públic del Primavera Sound interpretant 'Boys don't cry'. Gairebé tres hores abans, a les 22.10 h, havien començat el concert amb 'Plainsong', una de les moltes cançons del disc 'Disintegration' (1989) que van sonar ahir. L'anomenada gira d'estiu del grup britànic anunciava un repertori ple de grans èxits, com va passar la setmana passada a Holanda. El que no estava previst és que tot plegat durés tant.
L'inici va marcar el to del concert. Anaven caient peces com 'Pictures of you', 'Lovesong' o 'In between days', 'hits' indiscutibles que la banda va tocar allargant les introduccions instrumentals, amb paciència i confiant en el poder que el record de les cançons exerceixen sobre la gent. D'aquesta manera, Robert Smith semblava segur, mantenint un ritme constant, sense forçar la màquina, còmode i sense excedir-se ni un pèl amb la veu. El so va ser clar, precís, massa i tot, però les grans cançons continuaven apareixent: 'A forest', 'Lullaby', 'Friday I'm in love', 'The walk' i algun rescat que feia molt de temps que no tocaven en directe. Lògicament l'impacte es va reduir quan els temes eren menys reeixits, com ara 'The end of the world'.
La primera part del concert, quan ja duien gairebé dues hores dalt de l'escenari, es va tancar amb 'Disintegration'. Tocava el bis, que en realitat va semblar un moment de transició, amb 'Kyoto songs' però sense el 'hit' que hauria fet esclatar el Fòrum. I llavors, un segon bis, ara amb 'Lovecats' posant a prova dels espectadors que no podien creure que l'actuació continuara. I va seguir fins al remat final amb 'Boys don't cry'. Amb més de trenta anys de trajectòria a l'esquena, Robert Smith es pot permetre exhibicions com la del Fòrum gràcies a la profunditat del repertori, i també a l'administració de l'energia, un element indispensable a aquestes altures de la pel·lícula. The Cure van triomfar, però potser aquest concert és recordarà més per la durada que per la intensitat.
