Temporada Alta alerta de la seva fragilitat malgrat la plena ocupació

BarcelonaEl Pasolini d’Àlex Rigola va tancar el 4 de desembre el festival Temporada Alta, i en el balanç final hi consta, un any més, un rècord: una ocupació del 96%. Ple absolut. Mentre el teatre ha perdut en global un 20% de públic per la crisi i no es recupera, el festival gironí -que el 2012 va perdre un 30% del pressupost- ha resistit amb bona salut. Com? “Per la programació, perquè busquem públics molt diferents, perquè estem molt arrelats a una zona [el 75% d’espectadors són de les comarques gironines] i per la comunicació directa amb els públics”, assenyala el director, Salvador Sunyer. La xifra total de 47.728 espectadors, en realitat, està en la línia dels últims anys, però l’alta ocupació s’explica perquè han ajustat les funcions per no haver de retallar ni el nombre d’espectacles ni l’exigència. De fet, la 25a edició haurà sigut la més internacional: per les obres del cartell, pels programadors estrangers que hi han assistit i perquè hi ha 11 coproduccions del festival que faran gira internacional. Aquest 2016 s’ha arribat a les 194 funcions de 99 obres, 31 més de les previstes. Els muntatges que són viables s’amplien. “Quan la taquilla cobreix només un 23% de les obres, com passa amb produccions internacionals, no pots allargar”, justifica Sunyer.

Però els bons resultats de taquilla són, en realitat, una de les debilitats del festival, alerta Sunyer: “L’alta ocupació genera un risc: si baixem al 85%, que és una bona xifra, farem un forat econòmic”. El festival avui es finança en un 55% amb recursos propis. “El ministeri de Cultura hi aporta 59.000 euros i el ministeri d’Hisenda en recapta 121.000 amb l’IVA de les entrades; així que en realitat no és una subvenció sinó un avançament”, diu Sunyer, que preveu que, si no apugen les entrades (el preu mig és de 15,68 €), l’única manera de créixer és confiant en projectes europeus. Però aquí ve la segona debilitat: no poder comprometre als socis europeus la inversió que hi faran, perquè no tenen el pressupost garantit per les administracions. Per això Sunyer reivindica, com a festival estratègic, la signatura d’acords trianuals per poder treballar a mig termini.