Tània Juste guanya el Nèstor Luján amb una nissaga vinícola

BarcelonaLa guanyadora del 19è premi Nèstor Luján, Tània Juste (Barcelona, 1972), comença Temps de família (Columna) amb una cita de Jaume Raventós i Domènech: “El pare sabia bé que els dies més feliços eren les vigílies de la felicitat”. Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, 1868 - Barcelona, 1938) era enginyer, publicista i escriptor, i el cabaler de la casa pairal Codorniu. No és una coincidència que un dels fills d’una de les nissagues vinícoles més importants del país iniciï el llibre. Juste s’inspira en les seves memòries i en les històries d’altres grans famílies del món del vi i el cava, com els Torres, per construir el seu relat.

L’escriptora barcelonina recorre a través dels Giner -una nissaga familiar del Penedès- els principals conflictes de finals del XIX i la primera meitat del XX: la fil·loxera que arrasa les vinyes catalanes, l’arribada dels indians, la Guerra Civil i els primers anys del franquisme. “Són tres generacions, i em centro sobretot en la història del Bonaventura Giner, un indià que arriba de Cuba després de la pèrdua de les colònies, hereta unes vinyes mortes per la fil·loxera i inicia el seu imperi familiar. Em fascina el personatge de l’indià, perquè és com un full en blanc, el que avui en diríem un emprenedor -explica Juste-. Arriba amb una maleta plena de diners, extravagàncies i misteris, i fa grans inversions. Els fills neixen en l’abundància però els toca viure la Guerra Civil. La tercera generació ja és la generació maleïda, la que es reinventa o mor en l’intent”, afegeix.

Història de senyors i pagesos

A l’escriptora barcelonina la fascina el segle XX: la seva primera novel·la va ser A flor de pell (2009), situada a la Barcelona dels anys 20. Després va publicar Els anys robats (2012), un homenatge als aviadors de la República, i l’any passat va arribar a les llibreries L’hospital dels pobres. El segle passat és molt convuls, amb molts conflictes que alimenten el llibre. “Temps de família és també una història de senyors i pagesos que viuen les transformacions del camp català”, assegura. Però Juste se centra sobretot en l’univers familiar: “M’interessa la família com un fenomen d’identitat. És com una societat en miniatura. Cada membre hi juga el seu paper”. No és una història de grans conciliacions, però sí de desig de superació. “Els membres d’una família es podrien matar els uns als altres i alhora estimar-se incondicionalment. Hi ha un instint de supervivència familiar”, afirma l’autora.

Juste reconeix que és una gran lectora de nissagues familiars i que al llibre hi aboca part de tot el que ha llegit. La primera gran nissaga que la va sacsejar va ser Buddenbrooks. “L’obra de Thomas Mann va ser un activador d’inspiració absolut”, diu Juste, fervent admiradora de Mercè Rodoreda. “ Mirall trencat és una novel·la que m’ha fet una mica més escriptora”, explica.

El jurat del premi Nèstor Luján 2015 està compost per Tin Luján, Jaume Sobrequés, Vicent Sanchis, Maria Carme Roca i Glòria Gasch. El premi Nèstor Luján de novel·la històrica, dotat amb 6.000 euros i convocat per Columna Edicions, acull les novel·les originals i inèdites escrites en català basades en fets o circumstàncies històrics.