Lluís Bòria: “Springsteen sempre ha sigut molt fidel a les seves influències musicals”

BarcelonaCom es construeix una carrera musical de quaranta anys com la de Bruce Springsteen? “Tocant de peus a terra i sent sincer quan escriu i dalt de l’escenari”, diu Lluís Bòria, cantant i guitarrista del grup Estúpida Erikah, que acaba de publicar el disc 300 mil·lisegons per crear un record. “Fa uns mesos vaig veure Springsteen & I, un documental en què els seus fans parlen sobre què ha suposat el Boss i la seva música per a ells. I tots lloaven la seva capacitat desbordant per connectar amb la gent a través de les lletres, i com les cançons s’havien convertit en la banda sonora que acompanyava els seus bons i mals moments. I parlaven de la sensació de viure una experiència única en els seus concerts”, explica Bòria, que també destaca la perseverança de Springsteen: “Els seus dos primers discos no van ser supervendes. De fet, semblava que la seva carrera s’estancava i va plantejar-se tornar a casa. Però, Born to run (1975) va ser número u als Estats Units i, bé, la resta és història de la música moderna”.

Ser fidel a un mateix no vol dir ser sempre el mateix, i en aquests quaranta anys Springsteen ha evolucionat. “El de Born to run és un jove inconformista. És un disc escrit des de la visió romàntica d’algú que vol viure el present sense límits. A The river (1980), per dir-ho d’alguna manera, les lletres es fan majors d’edat, i la família i el matrimoni en són temes cabdals. Trobem un Springsteen més madur i compromès amb la situació que viu el seu país i el món”, diu Bòria. Tot i l’evolució emocional, hi ha una cosa que no ha canviat de manera dràstica: l’essència musical. “Crec que sempre ha sigut molt fidel a les seves influències: Elvis Presley, The Beatles, Van Morrison o Bob Dylan. La força del seu discurs rau en les lletres i en aquell rock vell que tant ens agrada”, assegura el líder d’Estúpida Erikah.