S'entrega la Medalla d'Or a dos "constructors" d'estructures d'estat

BarcelonaAquest dilluns al vespre s'han atorgat al Palau de la Generalitat les Medalles d'Or a Max Cahner, a títol pòstum, i a Oriol Bohigas, reconeixements que s'havien anunciat el 15 d'octubre. Les medalles reconeixen persones i col·lectius que amb la seva aportació han prestat serveis rellevants a Catalunya. Enguany ja se n'havia entregat una, a l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach.

Com ha dit el cineasta Pere Portabella, els premiats Cahner i Bohigas són dues personalitats de "caràcter fort i bel·ligerant" i que han dut a terme "projectes dinamitzadors de la vida social, cultural i política que avui es poden considerar com un aflorament prematur d'estructures d'estat". Artur Mas també ha afirmat que els "uneix l'esperit de reconstrucció" i "el fil roig de la cultura". "Som un gegant creatiu i cultural i un nan polític. Pocs països han fet tant amb tant poc", ha dit. El president de la Generalitat també ha afirmat en clau política que "Max Cahner i Oriol Bohigas són al costat de la gent, al costat de la democràcia i al costat de la llibertat. No al costat de la interpretació rígida d'unes normes i unes lleis". "La política és fer possible allò que és necessari", ha dit.

Portabella és qui ha fet la glosa de l'arquitecte Oriol Bohigas, a qui s'ha atorgat la Medalla per la seva trajectòria en els àmbits de l'arquitectura i urbanisme, que ha contribuït especialment a la modernitat i projecció de la ciutat de Barcelona. Portabella va recordar el seu compromís social, polític i cultural, des del final del franquisme. I ha recordat una de les seves primeres frases cèlebres: "Menys cultura per a la galeria i més instrucció pública". Als seus 87 anys, Bohigas ha agraït la medalla. I ha volgut subratllar només dues característiques: "L'exageració i la bona companyia". "En el meu cas és una exageració generosa, que em sorprèn. No pensava que podia estar en un club de categoria superior a la meva. El problema dels vells és una manca d'afectuositat, i a mi la medalla em dóna una companyia definitiva, per la companyia dels altres guardonats, que espanta, i per aquest mateix acte. Que se'm concedeixi el mateix dia que Max Cahner m'honora. Em sumo a l'homenatge de Cahner. Era un tossut, amb una visió, convençut que el poder de la cultura era el més important pel redreçament del país". Bohigas va recordar el dia que va conèixer Cahner amb gran lucidesa.

El president Jordi Pujol ha fet la glossa de qui fou conseller de Cultura del seu primer govern Max Cahner (1980-1984). I en comptes d'enumerar la seva trajectòria i els incomptables projectes que va impulsar, com a professor de literatura, polític, editor i historiador, ha dit, emocionat, que va "actuar d'una manera potent sobre coses fonamentals perquè Catalunya segueixi existint com a país". Ha destacat el "seny ordenador" i com a "impulsor pel que fa referència a la llengua, cultura, pertinença i convivència".

Pujol creu que va ser un "home de caràcter no fàcil, a qui no sempre vam saber expressar el nostre afecte, admiració i agraïment". "Encara que sigui tard, permeteu-me que jo l'expressi en nom de tots nosaltres", ha dit. Els seus fills han destacat que en la darrera etapa el van marcar "la retirada no desitjada de la vida activa acadèmica, cultural i política del país" i la "malaltia". "Pel país ho va sacrificar tot. No sabem si va ser més tossut que tenaç o tot, però el seu cas ha deixat petjada i tots els projectes en els quals es va implicar, el seu pas ha deixat un abans i un després", ha dit la filla de Cahner, Joana. I ha destacat que ha "aconseguit un consens unànime en reconeixement de la seva tasca".