Santiago Calatrava obrirà el seu Oculus a Nova York al març

Nova YorkCrida l’atenció a tots els turistes que visiten el Memorial 9/11, el parc que recorda les víctimes de l’atemptat terrorista que va destruir les Torres Bessones. Són unes punxes blanques que apareixen entre els gratacels del World Trade Center encara en construcció. El contrast amb les façanes llises d’acer i vidre que les envolten no deixa indiferent. Després de mesos de veure treballadors de la construcció hissant les pues i pentinant-les amb pintura blanca, l’Oculus de Santiago Calatrava, l’obra més extravagant, laboriosa i cara del sud de Manhattan, està a punt d’obrir les portes. Però l’ambient no està per a celebracions.

L’arquitecte valencià afegeix al seu currículum una altra obra consumida pels despropòsits. Tècnicament no és una estació, sinó més aviat un intercanviador on coincideixen diverses línies de metro i ferrocarril que connecten Brooklyn, Manhattan i l’estat de Nova Jersey. En nombre de passatgers, aquest distribuïdor de transports metropolità no és ni dels més importants del país, però ha trigat més d’una dècada a completar-se i ho ha fet amb una factura final de més de 3.500 milions d’euros, el doble del pressupost previst.

Obstacles polítics i ambientals

Val a dir que no tot és culpa de l’arquitecte valencià. El 2004, quan va fer-se pública la maqueta d’aquesta mena d’ocell a punt d’emprendre el vol, tot eren elogis i facilitats. Però diverses decisions polítiques, tant de l’alcalde de la ciutat com del governador de l’estat, van fer descarrilar el projecte. L’intercanviador no tan sols s’havia d’aixecar contra rellotge, sinó que les obres no podien paralitzar el servei de metro i tren que milers d’usuaris utilitzen diàriament per anar a la feina. El cop de gràcia va ser durant la irrupció de l’huracà Sandy, la tardor del 2012, que va inundar tota l’àrea. I l’any passat, unes filtracions d’aigua de la veïna Torre 3 del World Trade Center van afegir més pressió a la construcció.

Incapaç d’assumir més retards, l’Oculus obrirà als visitants la primera setmana de març però de manera molt deslluïda. Només es podrà visitar la meitat oest de l’espai i les botigues i els restaurants que han d’omplir el perímetre de la nau central seguiran buits ben bé fins a l’estiu. Apple, Michael Kors, Kate Spade i els xefs Daniel Boulud i Mario Batali fan cua per ocupar uns locals que, a hores d’ara, ja haurien d’estar en ple funcionament.

A partir del mes vinent, això sí, els visitants que ho vulguin podran treure el nas al nou espai, i tenen molts números de quedar bocabadats. La nau central, situada un pis per sota del nivell del carrer, fa més de 100 metres de llarg i 40 d’alçada. Desenes de bigues d’acer blanques es disparem des del terra cap al sostre, que queda cosit amb una cremallera de vidres. Aquestes petites finestres, part de la complexitat de l’obra, s’obren per deixar entrar la llum natural. L’obertura, l’òcul que dóna nom a l’estructura, s’alinea perfectament amb el sol cada 11 de setembre.

Malgrat que la inauguració serà a mig gas, els visitants també podran travessar de punta a punta el World Trade Center per sota terra. Des de l’accés de la Torre 4, a la cruïlla de Liberty i Church Streets, passant per un laberint de botigues tancades fins a la nau central. Des d’aquí, a un gran passatge, encara en obres, i per unes interminables escales mecàniques que porten a Brookfield Place, un altre gran centre comercial, on hi ha el mercat de productes francesos, Le District.

Calatrava es treu l’espina amb la semiculminació d’aquesta gran plaça interior que s’emmiralla en la Grand Central Terminal, una de les joies de l’arquitectura de la ciutat. Tot i els entrebancs d’aquesta obra faraònica, l’arquitecte ja treballa en el seu nou projecte a Nova York i, curiosament, a pocs metres de l’Oculus. Es tracta d’una església de marbre blanc que brillarà en la foscor.