Sant Pau: 10 curiositats de l’hospital modernista més gran

BarcelonaLa història de l’Hospital de Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner, està plena de detalls superlatius: és l’hospital modernista més gran del món (ocupa una superfície de 35.505 m) i hi van treballar els artesans més destacats d’aquell moment. La Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau repassa la història del complex amb un nou llibre,' Sant Pau. Patrimoni modernista de Barcelona' (Enciclopèdia Catalana), amb fotografies actuals de Robert Ramos i d’altres de diferents arxius històrics. “La proposta arquitectònica va ser innovadora perquè introduïa, per primera vegada, el concepte de ciutat jardí en els centres assistencials del país -explica a l’ARA l’historiador Daniel Venteo-. El nou Sant Pau oferia tots els beneficis de salubritat i aire pur que li faltaven al vell recinte gòtic del barri del Raval”. Però el disseny del recinte, ubicat al barri del Guinardó i que el 1997 va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, no va ser una tasca senzilla: “Domènech va estudiar més d’un centenar d’hospitals internacionals”, diu Venteo.

Un dels elements més característics de l’Hospital de Sant Pau és la decoració ceràmica. A més de guarnir unes formes arquitectòniques que tenen traces del romànic i el gòtic, complien una funció higiènica, en la línia de les teories de l’època. Però, així i tot, poc després de la inauguració, el centre va rebre crítiques. “A la dècada del 1930 els nous responsables de la sanitat municipal van criticar l’exhuberància artística de l’hospital, que era considerada supèrflua”, explica Venteo. Avui, però, regala desenes d’anècdotes.

1. Un curiós sant amb bigoti

Els sants no acostumen a portar bigoti, però a l’Hospital de Sant Pau n’hi ha un que sí, perquè l’escultor Eusebi Arnau va voler fer un homenatge a Leopold Gil Llopart, un dels administradors de l’hospital i nebot del seu gran benefactor, el banquer Pau Gil i Serra, i li va posar el seu rostre a l’escultura d’aquest sant que hi ha a la porta principal del segon pavelló de l’ala est. Pau Gil, que era propietari d’una banca, va deixar al seu testament més de 3 milions de pessetes per construir un hospital per als pobres a la ciutat sota l’advocació de Sant Pau. El seu bust presideix La Caritat, el conjunt escultòric d’Eusebi Arnau i Josep Casau que hi ha a l’entrada del complex.

Com explica l’historiador Daniel Venteo, autor de la introducció de Sant Pau. Patrimoni modernista de Barcelona, aquest hospital “era el resultat de la feliç coincidència d’una ciutat en plena expansió urbana durant l’eclosió del Modernisme i d’un llegat, el de Pau Gil, en que s’especificava amb exactitud que el seu nom hauria de constar de manera ben visible a la nova obra”. I l’arquitecte va complir amb aquesta demanda: “Va escampar per tot arreu les inicials P.G. i va posar el nom de Pau Gil a l’edifici de l’Administració.

2. Les inicials dels mecenes

La construcció de l’Hospital Sant Pau no va estar exempta de tensions. Lluís Domènech i Montaner va haver d’enfrontar-se als promotors entre els anys 1904 i 1912 perquè li paguessin el projecte arquitectònic.

Pel que fa al llegat de Pau Gil, les obres es van aturar l’any 1911 perquè la compra de 326.000 metres quadrats de terreny i la construcció de deu pavellons havia exhaurit els diners de la donació. A més d’ell, hi ha uns altres mecenes que van tenir un paper decisiu en la represa de les obres: el 1914, Rafel Rabell i la seva filla Concepció, vídua de Romaguera, van finançar la construcció del pavelló de Sant Rafel. Per això en aquest edifici hi ha la lletra R feta en ceràmica. El pavelló de Sant Manuel, iniciat el 1922, també va tenir el seu propi benefactor, que també va rebre el reconeixement de veure la inicial del seu cognom convertida en un motiu heràldic: Manuel Molins Mariné. “La societat civil va tenir un paper fonamental com a benefactora, tant les grans famílies com els ciutadans corrents anònims que van fer petites aportacions. El de Sant Pau és un hospital ciutadà per excel·lència, una obra col·lectiva”, subratlla Daniel Venteo.

3. L’arquitectura també ensenya

L’edifici de l’Administració està envoltat per 16 mosaics que expliquen la història de l’hospital des del segle IX, quan el baró Guitart va fundar l’hospital dins les muralles de Barcelona, fins que el bisbe de la ciutat va posar la primera pedra de l’església de l’hospital modernista, el 9 de març del 1923. Aquest caràcter didàctic es troba també en una altra obra emblemàtica de Domènech i Montaner, el Palau de la Música. “A la Catalunya del 1900, aquests plafons es podien interpretar com una reminiscència de la pintura d’història, que triomfava a les grans exposicions i que tenia la seva temàtica predilecta en els episodis històrics nacionals”, explica Venteo.

A més d’aquesta sèrie de mosaics, l’edifici de l’Administració té un altre dels elements més emblemàtics del conjunt: la torre del rellotge, que té una alçada de 62 metres i que està coronada per una creu revestida amb pa d’or.

4. Un retaule arquitectònic

Com a primer edifici del conjunt, el pavelló de l’Administració és un dels que concentra el major nombre d’escultures i una simbologia molt diversa. La façana té la mateixa estructura que un retaule: al centre hi ha el gran escut de l’Hospital de la Santa Creu, que segueix les pautes de l’escut que coronava les portes de l’antic hospital quan era al Raval. Les figures que el flanquegen representen Asclepi, el déu grec de la medicina, amb el característic bastó amb una serp enroscada, i Hipòcrates, el pare de la medicina.

A la façana també hi ha els sants protectors de l’hospital i els quatre evangelistes. A les cantonades de les façanes laterals hi ha deu figures històriques, entre les quals Ramon Berenguer I, Santa Margarida, Arnau de Vilanova i el doctor Robert.

5. Els primers pacients

L’Hospital de Sant Pau es va inaugurar oficialment l’any 1930 amb un acte presidit pel rei Alfons XIII. Però ja feia 14 anys que funcionava. Els primers malalts hi van arribar el 1916 i van ocupar el pavelló de Sant Salvador. Tot i que estava previst que acollís homes, primer va rebre dones. També va passar el mateix amb el pavelló de Sant Leopold.

El primer metge que va passar visita al nou hospital va ser el Dr. Joaquim Torres i Pujalt. El 1930 hi havia 400 treballadors per a un miler de pacients.

6. Homes i dones, per separat

La segregació per sexes encara era una realitat estesa al començament del segle XX: els homes i dones que formaven part del personal extern de l’hospital i el cos de voluntaris entraven per portes separades. Una està coronada per un home amb barretina, i l’altra, per una dona amb el cap cobert per un mocador.

7. Un monja amb un mal hàbit

La dimensió de l’obra no va ser un obstacle perquè Domènech i Montaner tingués cura dels detalls més petits i hi apliqués el seu rigor i la seva autoexigència. El relleu que corona la porta d’accés als soterranis, al vestíbul principal del pavelló de l’Administració, n’és un bon exemple. L’arquitecte va demanar a Pau Gargallo que repetís la figura d’una monja que havia fet perquè no l’havia representat amb l’hàbit que li pertocava, el de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Tampoc no va acabar de veure amb bons ulls el gest del frare dels Germans de la Caritat de l’Hospital de la Santa Creu que hi ha a l’altra banda, i més endavant el va fer canviar.

8. Un conjunt molt eclèctic

Lluís Domènech i Montaner no va poder veure finalitzada la seva obra. El seu fill, Pere Domènech i Roura, es va fer càrrec de les obres quan va morir, el 27 de desembre del 1923. Aleshores feia 21 anys que havien començat i l’estil imperant ja no era el Modernisme, sinó el Noucentisme. Aquest canvi es pot observar en la sobrietat del convent que Domènech i Roura va construir dins el complex. També les obres que va impulsar la Mancomunitat de Catalunya en paral·lel es van distanciar del Modernisme. El projecte inicial incloïa 48 edificis, amb una capacitat per a un miler de pacients, però se’n van construir 27. Domènech va dirigir la construcció d’onze pavellons entre els anys 1902 i 1923. Pel que fa a la conservació del complex, durant el franquisme no es va tenir cura dels valors arquitectònics de l’edifici, que no es van començar a recuperar fins a ser declarat monument historicoartístic d’interès nacional l’any 1978. La primera restauració va començar dos anys després.

9. El millor edifici de l’any

La primera fase de la construcció del recinte va finalitzar l’any 1913, i aquell mateix any l’Ajuntament de Barcelona el va premiar com el millor edifici artístic de l’any. Fins i tot, el jurat va afirmar que cadascun dels edificis era mereixedor del premi individualment. Era la tercera vegada que Domènech i Montaner rebia aquest guardó, i això va fer que l’arquitecte rebés un reconeixement especial: la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona.

10. La protecció dels àngels

Malgrat que no sembli possible davant d’una decoració tan exhuberant, hi ha unes figures que destaquen en el conjunt de l’Hospital de Sant Pau: els àngels. Representen l’esperit hospitalari i n’hi ha de totes les tipologies de la Bíblia. Se sol dir que no tenen sexe, però aquí n’hi ha amb rostre masculí, femení i també infantil.