Salvador Dalí, entre la Guerra Civil i la moda

BarcelonaSalvador Dalí i Gala van passar els anys de la Guerra Civil fora de l'Estat. El 1936, quan ja s'havia convertit en un dels representants més destacats del surrealisme, va fer el salt als Estats Units, on va explotar el seu vessant més mediàtic i comercial.

El públic nord-americà va viure sorprès el desembarcament de Dalí a Nova York. Poc després de la seva arribada la galeria Julian Levy va obrir una exposició amb una vintena d'obres seves, entre les quals n'hi havia dues on ressona la Guerra Civil: Construcció tova amb mongetes bullides (Premonició de la Guerra Civil) i Canibalisme de tardor. A 'Primavera necrofílica', la pintura que Sotheby's subhastarà a Nova York el 2 de maig per 9,1 milions d'euros, les referències a a la contenda també hi són paleses, encara que són més subtils i es limiten a la referència a la mort del títol i en el xiprer que hi ha al centre de la pintura. Al marge d'aquests trets, aquesta pintura representa el gir cap a la cultura de masses que Dalí va fer als Estats Units. 'La dona amb el cap de flors' és una de les imatges més populars de l'artista, poc després va aparèixer en una portada que Dalí va realitzar en una portada de la revista 'Vogue' i va acabar protagonitzant el flascó d'un dels seus perfums.Poc després d'arribar a la ciutat, Dalí també es va encarregar de decorar els aparadors d'uns grans magatzems a la Cinquena Avinguda.

La primera propietària de 'Primavera necrofílica' va ser la dissenyadora italiana Elsa Schiaparelli, que va començar a col·laborar amb Dalí a París abans que l'artista s'embarqués cap a als Estats Units. Junts van crear un barret amb forma de sabata de taló, vestits amb calaixos i un altre amb estrips falsos que està inspirat en una altra pintura de Dalí que també es va poder veure també a l'exposició de la galeria Julian Levy: Tres joves dones surrealistes aguantant en els seus braços les pells d'una orquestra

Durant la Guerra Civil, Dalí no es va manifestar obertament per cap dels dos bàndols. Aquest silenci va ser, segons, Ian Gibson, el seu biògraf, una estratègia per poder tornar a Catalunya quan acabés la guerra independentment de qui la guanyés, i va arribar dir que la Guerra Civil era un fet "d'història natural" i no de política. A 'La vida secreta de Salvador Dalí' va tornar a parlar-ne amb aquests termes: "La Guerra Civil havia esclatat!. Ho sabia, n'estava segur, ho havia predit!. I Espanya, per una altra guerra, havia de ser el primer país en què s'havien de resoldre amb la crua realitat de la violència i la sang tots els drames ideològics i insolubles de l'Eueopa de la postguerra, tota l'ansietat estètica dels 'ismes' polaritzats en dues paraules, "revolució" i "tradició".

Christie's subhhastarà els mateixos dies una altra pintura de Dalí que posa de manifest com l'artista va posar el surrealisme al servei de la publicitat i la moda. El 1943 va realitzar 'Nous accessoris (Aparicions i equilibris en perspectiva)'. En aquest quadre, que surt a la venda per 3 milions d'euros, apareixen un seguit d'accessoris de moda transplantats en els típics paisatges surrealistes de Dalí.