Els Premis Butaca de Teatre premien 'Agost' i 'Coses que dèiem avui'
Anna Lizaran s'ha endut la Butaca com a millor actriu, Julio Manrique l'ha rebut com a millor director i Pere Arquillué ha estat triat com a millor actor pel monòleg de Samuel Beckett 'Primer amor'
Agost i Coses que dèiem avui han estat els muntatges protagonistes dels XVII Premis Butaca, que s'han entregat aquest vespre a la Sala Favià Puigserver del Teate Lliure de Montjuïc.
El muntatge del TNC dirigit per Sergi Belbel ha recollit tres dels sis premes als quals optava, com a millor muntatge, millor actriu, per a Anna Lizaran, i millor escenografia. Agost, un text de Tracy Letts molt aplaudit a Broadway, narra la trobada dels membres d'una família a Oklahoma i els conflictes als quals s'enfronten, amb una actitud entre humorística i tràgica.
Coses que dèiem avui, l'obra del dramaturg Neil LaBute produïda per la Sala Beckett i el festival Grec 2010, també s'ha endut tres Butaques, com a millor muntatge de petit format, millor direcció, a càrrec de Julio Manrique, i millor actor de repartiment, per a Oriol Guinart.
L'actor Pere Arquillué ha rebut la Butaca per la seva interpretació del monòleg de Samuel Beckett Primer amor, Victòria Pagès ha estat premiada com a millor actriu de repartiment per Truca un inspector, a les ordres de Josep Maria Pou, i Jordi Casanovas ha rebut el premi pel text Una Història Catalana.
Geronimo Stilton, produïda per Focus, ha estat considerat el millor espectacle musical tant per la composició musical com per la caracterització. El muntatge de Dagoll Dagom Nit de Sant Joan ha recollit el premi pel millor actor i actriu de musical i el millor vestuari. I el thriller Pluja constant ha rebut el guardó per la il·luminació.
Els XVII Premis Butaca també han reconegut la trajectòria del fotògraf d'escena Ros Ribas i els espectacles Operetta, produït per El Canal; Sagarra dit per Rosa Maria Sardà; Autoretrato, l'espectacle de dansa de Maria Pagés; Persona, Marilyn, el text de Krystian Lupa premiat com a millor espectacle estranger; i la coreografia Belmonte, de la companyia Gelabert-Azzopardi.