La Perla 29 recupera la màgica ‘Dansa d’agost’
BarcelonaL’espectacle Dansa d’agost, que Pere Planella va dirigir a l’antic Teatre Lliure de Gràcia l’any 1993 amb actors de la casa, com Muntsa Alcañiz, Anna Lizaran, Emma Vilasarau i Josep Montanyès, va ser un fenomen teatral que va quedar gravat a la retina dels espectadors. Per això és inevitable que torni a la memòria col·lectiva aquella aroma casolana, nostàlgica i costumista, aquella proximitat que traspuava la història de l’irlandès Brian Friel ara que La Perla 29 anuncia una nova posada en escena del muntatge, a partir d’aquest dissabte i fins a l’1 de maig.
Ferran Utzet -que s’està especialitzant en obres irlandeses després de La presa, de Conor McPherson, i Translations, del mateix Friel- dirigeix un altre repartiment de luxe a la Biblioteca de Catalunya: Mónica López, Carlota Olcina, Màrcia Cisteró, Nora Navas i Marta Marco són les cinc germanes Mundy, unes solteres d’entre 30 i 40 anys que viuen aïllades en un poble del comptat de Donegal. El fill d’una d’elles (Albert Triola) és qui narra l’acció rememorant un capítol de la seva infantesa, l’agost del 1936, “un estiu transcendental per a la família perquè es fa evident que la seva manera de viure està a punt de trencar-se”, diu el director.
El germà gran (Ramon Vila), que torna d’una missió a l’Àfrica amb unes idees que no encaixen en l’entorn catòlic i conservador irlandès, i l’home amb qui una d’elles ha tingut un fill fora del matrimoni (Óscar Muñoz) són dues presències que trenquen la pau aparent en què viuen les mestresses de casa: “Es desplega una quotidianitat en què sembla que no passi res mentre passa la vida, hi ha unes tensions subterrànies, una incomunicació, una renúncia a la vida exterior que és molt trista de veure”, diu Utzet. Una ràdio Marconi és el novè personatge de l’obra. Quan entra a la casa, fa embogir les germanes, que ballen danses celtes al jardí perquè tenen prohibit anar al ball de la sega. “El catolicisme, la por de l’estrany, del dimoni i el què diran són pesos que van sumant”, explica Nora Navas, que recorda que aquella Dansa d’agost del Lliure va ser una de les obres que la va decidir a ser actriu.
A diferència de La casa de Bernarda Alba o d’obres de Txékhov en què també es descriuen mons que s’enfonsen, “aquí no hi ha una raó externa per la qual no se’n surten, és la suma d’errors individuals i col·lectius”, raona el director.
L’escenografia i el vestuari mantenen una flaire irlandesa, però bé podria ser la d’una masia catalana del segle passat. “No hi ha grans herois, però en canvi connecta molt amb els nostres avantpassats”, assegura Ramon Vila. “És una història que commou perquè empatitzes amb els personatges. No és una obra de tesi, sinó d’emoció, de deixar-te emportar per un ritme”, apunta Utzet. Dura 2 hores i 40 minuts.
La Perla 29 ha creat la família Mundy amb habituals de la companyia i noves incorporacions. Aire fresc per a un clàssic que, 23 anys després, “mereix continuar pertanyent a la memòria dels espectadors”, assegura Ferran Utzet.
