Passat i futur al Born
BarcelonaNo hauria de ser tan difícil que el Born Centre Cultural combinés el seu atractiu com a jaciment i indret de memòria, i les seves possibilitats com a centre cultural en un dels barris més dinàmics i cosmopolites de Barcelona. ¿Realment és incompatible una cosa i l’altra? Costa d’explicar que Barcelona en Comú, ERC, CiU i la CUP, partits que reivindiquen la memòria dels fets de l’Onze de Setembre, no es posin d’acord sobre el futur d’un equipament tan singular i amb tant d’èxit popular. Només es pot entendre des del tacticisme, que afavoreix aquells que, des d’una trinxera o altra, malden perquè el grup d’Ada Colau es distanciï del bloc sobiranista. Potser no és casual que això passi mentre l’alcaldessa negocia simultàniament amb ERC i PSC per explorar futurs acords de govern.
I al capdavall, ¿què es debat? És de lògica que el Born Centre Cultural, un cop deixat enrere el Tricentenari, substitueixi l’exposició temporal sobre el setge de 1714. No hauria d’escandalitzar ningú que s’obri a altres temàtiques i esdeveniments, que miri de connectar millor amb el teixit associatiu del barri que l’envolta.
Al cap i a la fi, el seu caràcter de reivindicació dels fets de 1714 queda garantit per l’exposició permanent i pel jaciment arqueològic. I, d’altra banda, el recinte ja ha acollit exposicions, conferències, trobades literàries i fins i tot una desfilada de models, cosa que demostra la seva polivalència i posa en valor el fascinant diàleg entre l’arquitectura de Fontserè i les restes de la Barcelona devastada.
Fent honor a la veritat, cal dir que aquestes consideracions no queden gaire lluny del que proposava la moció dels republicans. No s’entén que no existís, entre uns i altres, un esforç previ de transacció. Com a resultat, Barcelona en Comú va preferir alinear-se amb els partits favorables a tornar a enterrar el record d’una part rellevant de la història de la ciutat. Ahir, davant les inflamades protestes sobiranistes, Ada Colau va apressar-se a reivindicar l’essència històrica del Born...
Massa gesticulació i poc sentit comú. Esperem que sigui per poc temps.