El monument franquista de Tortosa: 50 anys d'història i els intents frustrats de retirar-lo

BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una condemna a "totes les formes de feixisme, inclosa la dictadura franquista", i ha instat l'Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) a "retirar immediatament" el monument franquista enmig de l’Ebre, que enguany arriba al 50è aniversari. La votació sobre la retirada del monument de l'Ebre ha estat extremadament ajustada i ha generat divisió entre les files sobiranistes. Ha prosperat amb 43 vots favorables, 42 vots en contra i 46 abstencions. La moció, presentada per la CUP, instava l'Ajuntament de Tortosa a "retirar immediatament el monument commemoratiu de la batalla de l'Ebre" i a fer-ho sense cap consulta entre la ciutadania.

Actituds filofranquistes

La diputada de CDC, Meritxell Roigé, ha dit que no podien votar a favor d’aquest punt perquè ells defensaven una consulta: "No podem atacar l’autonomia local", ha dit. A Tortosa, els grups municipals de CDC i ERC, amb el suport de la resta de forces polítiques, llevat del PP i CUP, havien acordat fer una consulta al juny. La diputada de la CUP, Mireia Boya, ha celebrat el resultat de la votació i ha criticat "les actituds filofranquistes del consistori tortosí": "El franquisme sociològic encara és més present a la vostra ciutat, m’avergonyeix profundament que no treguin aquest monument a la barbàrie".

Franco va inaugurar l’any 1966 el colossal monument: una piràmide de ferro forjat de 45 metres, amb orificis de metralla que es van transformant progressivament en ciris i creus. Es va projectar per commemorar el 25è aniversari de la victòria de les forces franquistes a la sagnant Batalla de l’Ebre. Temps enrere hi va haver dos intents per celebrar un referèndum i decidir què es feia amb aquest símbol franquista però van acabar fracassant. El 2010 el PP i CiU es van aliar per salvar la piràmide franquista. I el 2015 l’equip de govern de CiU, amb el suport de regidors del PP i PxC, van tombar la moció d’ICV que plantejava una consulta ciutadana sobre la seva retirada.

Donar suport al banc d'ADN

El Parlament també ha aprovat "definir clarament les funcions" del Memorial Democràtic i de la Subdirecció General de Memòria i Pau d'acord amb el "nou context polític" i impulsar la recerca pública acadèmica en temes de memòria històrica. També s'ha aprovat demanar a la Fiscalia General de l'Estat "de manera immediata" i amb prioritat davant jutjats i tribunals pertinents la persecucuió de tots els qui van ocupar càrrecs durant el franquisme per "dilucidar" les seves responsabilitats penals. El Parlament també ha decidit donar suport a la creació d'un banc d'ADN i millorar i ampliar la informació del mapa de fosses.

Un altre punt de la moció que s'ha aprovat és instar tots els ajuntaments de Catalunya a substituir immediatament la nomenclatura dels carrers relacionats amb personatges o fets del cap d'Estat de 1936, la Guerra Civil o la dictadura franquista i honorar els 1.717 executats al Camp de la Bota.