Mor a París Marina Ginestà, miliciana icònica de la Guerra Civil

ParísMarina Ginestà, la miliciana que es va convertir en símbol de la Guerra Civil arran d'una fotografia de Hans Gutmann on apareixia al terrat de l'Hotel Colon amb un fusell a l'espatlla pocs dies després de l'esclat de la guerra, ha mort aquest dilluns a París als 94 anys, on aviat viscut els darrers 40 anys, segons ha informat a Efe el seu fill, Manuel Periáñez. "És una bona foto, reflecteix el sentiment que teníem en aquell moment. Havia arribat el socialisme, els clients de l'hotel havien marxat. Hi havia eufòria. Ens allotjàvem al Colón, menjàvem bé, com si la vida burgesa ens pertanyés i haguéssim canviat de categoria ràpidament", va recordar Ginestà en una entrevista a Efe el 2008. "Diuen que a la foto tinc una mirada arravatadora –va afegir–. És possible, perquè convivíem amb la mística de la revolució del proletariat i les imatges de Hollywood, de Greta Garbo i Gary Cooper".

Abans de l'esclat de la Guerra Civil, Ginestà va treballar en la preparació de l'Olimpíada Popular com a resposta dels Jocs Olímpics que havia organitzat l'Alemanya nazi. "Érem tant ingenus –va recordar– que pensàvem que l'alçament militar era contra l'Olimpíada Popular".

Després de la Guerra Civil, Ginestà, que ha havia treballat com a traductora de l'enviat especial del diari rus 'Pravda' i com a periodista de diversos diaris republicans durant la contesa, es va refugiar primer a França i després a República Dominicana, d'on va haver de fugir el 1946 arran de la dictadura de Rafael Trujillo."Érem periodistes i la nostra professió era que no decaigués mai la moral, difoníem el lema de Juan Negrín "amb pa o sense pa, resistir". I ens ho crèiem". "La joventut, les ganes de guanyar, les consignes... jo me les prenia seriosament –va subratllar Ginestà–. Creia que si resistíem, guanyàvem. Teníem la sensació que la raó estava amb nosaltres i que acabaríem guanyant la guerra, mai vam pensar que acabaríem les nostres vides a l'estranger".

Marina Ginestà havia nascut el 29 de gener del 1919 a Tolosa, però el 1930 els seus pares es van traslladar a Barcelona, on des de molt jove va militar al PSUC, durant la República. Va sortir d'Espanya ferida al final de la guerra i va ser tractada a Montpeller, abans d'embarcar a l'exili a la República Dominicana. Durant la travessia va conèixer l'home que seria el seu primer marit. Al cap d'un temps es va casar en segones núpcies amb un diplomàtic belga, amb el qual va tornar a Barcelona als anys 60.