Oui, un festival de teatre en francès a Barcelona

BarcelonaSi la comunitat francòfona de Barcelona és força gran -és la quarta població estrangera més nombrosa de la ciutat, per darrere de la italiana, la pakistanesa i la xinesa- encara ho és més la comunitat francòfila. Per satisfer la seva curiositat cultural i lingüística, els productors francesos de Mise en Lumière han impulsat el primer Festival de T(h)eatre en Français. Serà de l’1 al 12 de febrer a quatre seus -l’Institut del Teatre, l’Institut Francès, la Sala Beckett i l’Almeria- i constarà d’onze espectacles produïts al país veí que volen representar “escriptures molt diferents”, diuen els organitzadors, Mathilde Mottier i François Vila. També hi haurà lectures dramatitzades i convidats especials en la majoria de funcions, la majoria sobretitulades en català.

Tot i això, l’atractiu del festival no són els noms propis del teatre francès que podrien sonar al gran públic. “Les obres són les estrelles”, afirmen els impulsors. Probablement el nom més conegut per als teatrers catalans és el de Frédéric Sonntag, ja que la Sala Beckett va estrenar el seu George Kaplan el 2014. A Barcelona presentarà un díptic, Lichen-Man, sobre un superheroi amb un superego, i The Shaggs, una comèdia sobre el pitjor grup de la història del rock. L’altra figura coneguda serà la de Bernard-Marie Koltès i La nuit juste avant les forêts. Els espectacles han estat caçats entre París i Avinyó. Fins i tot n’hi ha que encara no han començat gira per França, com Le dernier cèdre du Liban, un text d’una autora d’origen iranià on explica la guerra del Líban a través d’una adolescent. Diverses obres aspiren a atreure els joves al teatre, com Le porteur d’histoire, un drama èpic que va valer dos Molière a Alexis Michalik; l’adaptació del diari d’Anna Frank, o bé la comèdia burlesca de dos combatents de la Primera Guerra Mundial Le petit Poilu illustré. Curiosament, la majoria d’espectacles són escrits o protagonitzats per dones, com el drama de PompierS, la confessional A mon âge je me cach encore pour fumer o l’“strip-text” del cabaret Déshabillez-mots.

L’objectiu de futur és que el festival també tingui una rèplica en català a París, perquè coneguin un ric panorama que va més enllà de Sergi Belbel.