Myles Sanko posa el soul en un dia de fusions i passió a Vic
VicLa diversitat estilística va presidir la segona jornada del Mercat de Música Viva de Vic, amb els concerts concentrats a la zona de L’Atlàntida. El quintet de Giulia Valle i els cinc ballarins d’Inés Boza van obrir el foc amb un espectacle que combina arts coreogràfiques i jazz lliure. O millor dit, que planteja una pregunta: ¿es pot ballar el free jazz? La resposta és afirmativa, perquè Boza aconsegueix convertir en dansa la música de la contrabaixista, atorgant-li una lectura nova.
També a mitja tarda, i mentre el portuguès Frankie Chavez destil·lava blues rock en una de les dues carpes, Joana Serrat, integrada en un sextet, vestia de gala les cançons del disc Cross the verge a L’Atlàntida en un concert que va tenir com a preàmbul el lliurament del premi Puig-Porret 2016. La guanyadora ha sigut la cantautora barcelonina Maria Rodés, que disposarà dels 10.000 euros del guardó per desenvolupar Eclíptica, “un espectacle paramusical” sobre el seu oncle besavi, l’astrònom Lluís Rodés (1881-1939), que va ser director de l’Observatori de l’Ebre entre el 1920 i el 1939. L’espectacle, que s’estrenarà al Mercat l’any que ve, té el suport del Memorial Democràtic, del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta i de l’Observatori de l’Ebre. Tot seguit, Joana Serrat, que fa dos anys va actuar a la plaça Major de Vic, va tornar a ser profeta a casa. El públic de L’Atlàntida, còmplice amb la boirosa sensibilitat americana de la cantautora vigatana, va respondre ovacionant cançons com Cloudy heart i Tug of war.
Encara més efusivitat va trobar el soulman Myles Sanko, que últimament s’està prodigant amb èxit per Catalunya. El cantant ghanès resident al Regne Unit va omplir la Carpa Vermella d’un públic que de seguida va decidir que era el moment de gaudir i de ser feliç ballant. Sanko va correspondre l’afecte amb un soul de vella escola que fuig de la intensitat i el drama i que canta amb convicció i bona veu ben impulsat per la secció de vents. Però bona part de l’èxit del seu directe l’aporta la predisposició a implicar els espectadors en el xou. Aquí Sanko és un engrescador de primera.
En aquesta segona jornada del Mercat hi havia una proposta molt especial, a priori estimulant i que en efecte va ser magnífica: la trobada entre Los Hermanos Cubero i Kepa Junkera. Primer van sortir els dos germans Cubero per cantar la Mazurca de los cordaineros. Després va ser el torn de Junkera i dues components del grup de percussió Sorginak. I a partir d’aquí tots plegats van fer el que el músic basc va descriure com “Euskal-Alcarria”. És a dir, una fusió de músiques d’arrel basques i castellanes interpretades en codi obert, amb passió, sense ortodòxia però sense desnaturalitzar-les. El públic de L’Atlàntida va seguir amb entusiasme un concert extraordinari en què guitarra i mandolina d’una banda i trikitixes, panderos i txalaparta de l’altra van dialogar en un llenguatge nou i ple de vida que neix de dos llenguatges populars. Per entendre’ns, quan van juxtaposar Amor inefable i Marea Zumaian van crear una cançó nova, vibrant i alhora respectuosa amb el color de les originals.
Un dels encerts del Mercat és la capacitat d’oferir una programació cada vegada menys depenent de la influència anglosaxona. En va ser també una bona prova la nit de dimecres, una de les més africanes de la història de la cita osonenca, amb l’ afrofunk dels Moya Kalongo de Simonal Bie (amb disc publicat pel segell barceloní Slow Music), els brasilers Metá Metá, que connecten amb l’Àfrica a través de l’ afrobeat per bastir una efectiva proposta oberta al jazz i al punk, i l’angolesa Aline Frazão, que va lligar l’aroma de Caetano Veloso amb ritmes d’Angola, dolça, emocionant i amb un discurs anticolonialista.
