Mor Edmon Gimeno, un dels últims supervivents catalans dels camps d'extermini

BarcelonaEdmon Gimeno Font (Caseres, Terra Alta) va néixer el 10 de juliol de 1923 i va passar la joventut entre el seu poble –d'on el seu pare era secretari de l'Ajuntament– i Mora d'Ebre. Després de l'ocupació d'Alcanyís i Casp per les tropes feixistes, a la primavera de 1938, la família va marxar a França passant per Barcelona i El Papiol. El febrer del 1939 creuava la frontera i era internat amb el pare al camp de Sant Cebrià. Van aconseguir escapar de les primeres filferrades i reunir-se amb la família a Auch (Gers) des d'on refugiaven exiliats i maquis. El desembre de 1943, Edmon Gimeno fou detingut per la Gestapo per formar part de la resistència francesa i internat a les presons de Toulouse, Biarritz i Burdeus, i després a Compiègne. El dia 27 de gener de 1944 sortia en un comboi en direcció a Buchenwald i al cap de pocs dies el van destinar a l'infernal camp de Dora.

Segons explicava en un comunicat l'Amical de Mauthausen, en anunciar la mort d'un dels seus fundadors i principals activistes aquest divendres, Gimeno va poder sortir del camp perquè el va afectar un bombardeig aliat. Llavors va dirigir-se en vagons de ferrocarril descoberts cap al camp de Bergen-Belsen, on va sobreviure fins l'arribada dels britànics, el 15 d'abril de 1945. El periple de tornada va ser llastimós: evacuat en camions militars, a través d'Alemanya i Holanda, i en tren a través de Bèlgica, arriba a Paris, i viatja cap al sud per retrobar-se en la família.

Es va passar un any a l'hospital Saint-Jean, prop de Perpinyà, per refer-se. Havia fugit de casa amb 15 anys i amb 23 anys anava a la Universitat de Montpeller per fer Geografia. El 1951 torna a Catalunya on ja hi ha la família, excepte el pare. Primer va fer-se professor de classes particulars i després va ser redactor de l'Editorial Salvat, on va treballar fins que es va jubilar. A mitjan de la dècada dels 60 el pare va decidir tornar i les autoritats franquistes el van condemnar a presó. Va passar per la presó de Tarragona i la Model de Barcelona, i li van condonar la pena si abandonava el país. Custodiats per la Guàrdia Civil, Gimeno i els seus germans van acompanyar el pare a la frontera. No tornaria al país fins poc abans de la mort de Franco.

Gimeno va passar la darrera etapa de la seva vida al seu poble natal, Caseres. El seu testimoni forma part de l'obra de referència 'Els catalans als camps nazis' de Montserrat Roig. L'any 2007 l'Amical va publicar les seves memòries amb el titol 'Buchenwald, Dora, Bergen-Belsen. Vivències d'un deportat'. L'associació afirmava en el comunicat que va mantenir "el seu compromis de memòria vers la deportació republicana, amb viatges als camps, conferències i entrevistes amb els mitjans de comunicació".