Mor Chus Lampreave, l’actriu que sempre deia la veritat

Almodóvar la recorda com algú que el feia sentir “capaç de tot”

Chus Lampreave el 1995 durant la presentació d’un programa de Canal+ en el qual va participar.
Antoni Ribas Tur
05/04/2016
3 min

BarcelonaLa presentació del nou film de Pedro Almodóvar a Barcelona va coincidir ahir amb una trista notícia: Chus Lampreave, l’actriu amb qui el director manxec ha treballat més vegades, va morir a Almeria als 85 anys després que fos operada d’una afecció intestinal fa pocs dies. Chus Lampreave va treballar en 8 de les 20 pel·lícules d’Almodóvar i va interpretar personatges antològics del seu univers com Sor Rata de Callejón, a 'Entre tinieblas'; les mares de '¿Qué he hecho yo para merecer esto?' i 'La flor de mi secreto', i l’àvia de 'Volver'. Però, sobretot, Chus Lampreave és recordada per la portera testimoni de Jehovà que va interpretar a 'Mujeres al borde de un ataque de nervios' i pel diàleg inoblidable que mantenia amb Fernando Guillén en què es queixava que, com que era testimoni de Jehovà, no podia dir mentides. “Tots repetim frases de la Chus”, va dir la seva representant, Alsira García Maroto. “Va ser l’actriu que va interpretar millor els personatges inspirats en la meva mare i pertanyia a l’estirp dels grans actors de repartiment, aquells sense els quals el cinema espanyol no existiria”, va afirmar Pedro Almodóvar. “La Chus em feia sentir capaç de tot, tenia la capacitat de convertir qualsevol extravagància meva en una cosa natural, divertida, senzilla, pura; desbordava humanitat i innocència”, va subratllar el cineasta.

El primer paper que Chus Lampreave va fer per a Pedro Almodóvar va ser el de Sor Rata de Callejón: “Va ser aleshores quan ens vam conèixer personalment. Davant la meva insistència, i la química immediata que es va produir entre nosaltres, la Chus va acceptar, després d’explicar-me que no era actriu i que preferia un paper curt”, va recordar l’autor de 'Todo sobre mi madre'. “El seu paper no era gaire extens però es va fer gegant quan va entrar en contacte amb ella -va recordar el cineasta-. La meitat del personatge està improvisat en l’últim moment. Mai he sentit tanta reciprocitat i m’he divertit tant. Des del primer moment vam sentir que pertanyíem a la mateixa família!” Pedro Almodóvar va fer de Chus Lampreave una actriu popular donant-li alguns dels diàlegs més divertits del seu cinema. I amb la seva interpretació a 'Volver', va rebre el premi a la millor actriu al Festival de Canes juntament amb Penélope Cruz, Lola Dueñas, Blanca Portillo, Carmen Maura i Yohana Cobo. “Ha marxat un dels éssers més especials que he conegut a la meva vida. Chus, com t’estimo i com et trobarem a faltar”, va dir Penélope Cruz al seu compte de Twitter.

L’últim paper, a ‘Torrente 5’

Chus Lampreave també va guanyar el Goya a la millor actriu secundària, per 'Belle Époque', de Fernando Trueba, amb qui va treballar a El artista y la modelo, un dels últims papers. El cineasta madrileny, que li tenia un paper reservat a la pel·lícula que està rodant actualment, 'La reina de España', la segona part 'La niña de tus ojos', va dir ahir que una de les raons per fer la pel·lícula era trobar-se “amb gent com Chus Lampreave”, però l’actriu no el va poder acceptar perquè havia de viatjar a Budapest.

D’una generació posterior a la de Pedro Almodóvar, Santiago Segura també ha reivindicat secundaris històrics del cinema espanyol a 'Torrente, el brazo tonto de la ley' i les diferents seqüeles del film. De fet, l’últim paper de Lampreave va ser la Reme, la tieta del personatge interpretat per Neus Asensi, a la cinquena part de 'Torrente 5: Operación Eurovegas'. Segura es va acomiadar de l’actriu parlant de la seva “bondat, dolçor, simpatia, genialitat, tendresa, amabilitat, ganxo, comicitat a dojo i una humanitat desbordant”.

Abans d’actriu, Lampreave era pintora. De fet, la seva representant va explicar que “va rebutjar papers protagonistes perquè no podia suportar la parafernàlia que envoltava les estrenes”. Va debutar al cinema amb Jaime de Armiñán el 1959 amb una sèrie de contes per a la televisió que s’emetia en directe. En aquell moment també va aparèixer a 'El pisito' i 'El cochecito', de Marco Ferreri. Va tornar a treballar amb Armiñán el 1972 a Mi querida señorita i dos anys després amb Emilio Martínez Lázaro a 'Lulú de noche'.

El director d’'Ocho apellidos vascos' va dir de Lampreave que era una actriu de cinema nata i va lamentar que hagi mort “sense rebre el premi d’honor de l’Acadèmia de Cinema”. Amb Berlanga va fer 'El verdugo', 'La escopeta nacional', 'Patrimonio nacional' i 'Nacional III'. José Luis Cuerda, que la va dirigir a 'El bosque animado', entre d’altres, va dir que era, “un dels puntals imprescindibles” de molts dels seus treballs.

stats