Maria del Mar Bonet canta les cançons del poble

BarcelonaVa ser l’àvia de Maria del Mar Bonet, Dolors, qui li va cantar les primeres cançons populars. Després de perdre la botiga d’ultramarins que tenia a Gràcia durant la guerra, va traslladar-se a Mallorca, on vivia la filla i la neta, i allà li va ensenyar L’hereu Riera i La presó de Lleida. La veïna li explicava rondalles mallorquines i la mare li cantava La sardana de les monges. Al col·legi, Bonet va aprendre cançons populars i, al cor on assajava, cançons tradicionals menorquines. Per això el seu primer EP va ser Cançons de Menorca, editat pel segell Concèntric el 1967, ara fa 50 anys.

La cantant recorda avui aquest periple per explicar la “devoció” que sent per les cançons populars i tradicionals, que sempre han estat a la base del seu cançoner: han sigut la seva “escola”, diu, i al llarg de la seva carrera sempre les ha cantat i reinterpretat. “Mai he volgut fer música de manual. He agafat les cançons amb respecte i els he donat el millor de mi mateixa, la meva visió”, afegeix. Aquest divendres la mallorquina oferirà el primer recital centrat només en el seu repertori tradicional, en el marc del Tradicionàrius, a l’auditori del C.A.T de Gràcia. L’actuació de Bonet era un “objectiu històric” del festival, diu Jordi Fàbregas. L’ocasió que ho ha propiciat és que el trentè aniversari del Tradicionàrius coincideixi amb la celebració dels cinquanta anys de Maria del Mar Bonet als escenaris, una fita que està celebrant amb una intensa gira en què mostra totes les seves cares musicals.

Maria del Mar Bonet ha batejat aquest concert amb el títol d’un dels seus discos dedicats a la cançó mallorquina, Saba de terrer (1982), però també hi inclourà temes dels discos que ha dedicat a la cançó popular dels Països Catalans - Cançons de festa (1976), Cançons de la Nostra Mediterrània que va fer amb Al Tall (1982) i Cavall de Foc (1999), a més de Cançons de Menorca -. Al repertori hi haurà una vintena de cançons de treball, romanços, danses com jotes i boleros, cançons de bressol, temes com Joan, d’on véns? i un fragment d’ El cant de la Sibil·la. “La Sibil·la és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, però trobo que totes les cançons n’haurien de formar part -afirma Bonet-. A la música tradicional mai se li dona la lletra majúscula, però hi ha molt art dins la tradició i el folklore. Aquestes són les cançons del poble. Estan carregades de bellesa, sentiment i veritat”. La cantant, que fa quatre anys que ha tornat a viure a Mallorca, celebra que hi hagi un renaixement d’expressions tradicionals com la glossa i el ball de bot.

La música d’arrel ha sigut una influència directa per a Bonet, fins i tot a l’hora d’escriure temes propis. “És on recolzo la meva creativitat. I soc lenta, cosa que és unn reflex de com es fan les cançons tradicionals. Per això no faig discos sencers meus”, revela. Aquest divendres es farà acompanyar per dos músics còmplices: el basc Kepa Junkera, amb qui cantarà La Balanguera i l’implicarà en alguna jota, i el valencià Joan Amèric, amb qui reviurà l’esperit de les Cançons de la Nostra Mediterrània. La banda que l’acompanya està formada per Tobal Rentero (arxillaüt, bandúrria i guitarres), Jordi Gaspar (contrabaix), Vicens Solsona (guitarra) i Antonio Sánchez (percussió).