El fill de Pedro Urraca, l'agent que va detenir Companys, cedeix el fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya
Entre el material hi ha 15 dietaris personals escrits entre 1922 i 1948, i 40 fotografies de l'agent de policia a qui mai se li havia posat cara. Fins i tot hi ha un retrat del president màrtir a la frontera d'Hendaia
BarcelonaEl fill de Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys, ha cedit el fons del seu pare a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fet ha sigut possible després del treball d'investigació de la periodista d'El Temps Gemma Aguilera, que fa uns mesos va tenir accés a un fons de 15 dietaris (escrits entre 1922 i 1948, amb una pàgina dedicada al president), 40 fotos (inclosa la que Urraca va fer a Companys a la frontera d'Hendaia), fitxes policials del seu pas per Brussel·les i documents personals. Segons Aguilera, Juan Luís Urraca cedeix el fons com un "gest de generositat i en bona part com a reparació moral a Catalunya, i per l'alt valor històric".
Juan Luís Urraca sempre havia cregut que el seu pare era un simple diplomàtic de carrera fins que, un cop mort, va trobar entre els seus objectes personals el llibre La trágica muerte de Companys, de Joan Llarch, amb la foto d'un home com a punt de llibre. La instantània l'havia presa el seu pare al president Companys en el pas fronterer d'Hendaia després de detenir-lo, l'any 1940.
La periodista d'El Temps Gemma Aguilera és qui ha investigat Pedro Urraca, l'agent de la policia franquista que va detenir i deportar el president Lluís Companys. La primera pista que en va tenir va ser una esquela al diari Abc. La data de la mort de l'agent (14 de setembre del 1989) era una de les dades més importants de la investigació, ja que "les lleis espanyoles d'arxius impedeixen consultar l'activitat dels funcionaris fins que no han passat 25 anys de la seva mort o, si no se sap, 50 anys des que es té l'última referència en un document oficial", ha explicat la periodista.
Una caixa sense obrir, conservada durant anys pel fill de l'agent, va resultar ser un valuós tresor històric: incloïa 15 dietaris personals de Pedro Urraca escrits entre el 1922 i el 1948; 40 fotografies de l'agent "d'un alt valor, perquè per primera vegada es pot posar cara a aquest home", ha matisat Aguilera; fitxes policials de l'època durant la qual va ser a Brussel·les, i documentació personal de Pedro Urraca i la seva dona, Elena Cornette.
Una caixa que, després del procés d'investigació d'aquests mesos, Juan Luís Urraca ha decidit cedir a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). Segons la periodista, Urraca ha volgut donar la documentació a l'ANC i cedir els drets de tots els documents a la Generalitat amb un doble intenció: "Per fer un gest de reparació moral a Catalunya pel que va fer el seu pare i perquè considera important que els historiadors tinguin accés a aquesta documentació per l'alt valor que pot tenir en estudis posteriors".
D'entre les moltes pàgines escrites per Urraca, n'hi ha una de prou rellevant per a la història de Catalunya: la pàgina que l'agent va dedicar a Companys, l'única persona de totes les que va detenir a qui fa una referència directa: "Todas las ilusiones, toda la fe en los ideales de este hombre han caído por tierra. (...) Difícil ha de serle ante el ambiente que allá abajo le espera", escriu al dietari.
Segons ha explicat Aguilera, Pedro Urraca Rendueles era "només un policia de baixa categoria, però la seva ambició li va permetre arribar a les altes esferes de l'Estat franquista". De la mà del ministre d'Afers Estrangers espanyol, Ramon Serrano Súñer, i de l'ambaixador a París, José Félix de Lequerica, Urraca va arribar a "dirigir el control policial de la repressió als exiliats fins al 1945" i, posteriorment, el van traslladar a Brussel·les, "on va continuar la repressió fins que tenia 75 anys", ha assegurat Aguilera.
El 14 de setembre del 2014 es compliran 25 anys de la mort de Pedro Urraca i serà aleshores quan es tindrà accés als arxius professionals de l'agent. Fins aquell moment, la documentació estarà disponible per a consulta a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on també s'ha digitalitzat. Aquest pròxim dissabte, el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, lliuraran una còpia en digital de tota la documentació a Juan Luís Urraca.
