L’esclava nigerina que va segar cadenes

BarcelonaHadijatou Mani va ser comprada pel preu d’una cabra. A les esclaves nigerines, de fet, les mal anomenen cabres. Hereten aquest estatus de la mare i, amb la pobresa extrema en què viuen, molt poques troben la manera d’oposar-s’hi. El preu final de la Hadijatou no està gaire clar: el tractant d’esclaves diu que va ser d’uns 300 euros -el més probable-; l’amo assegura que en va pagar prop de 500, i el germà de la noia, que no en va rebre més de 80. El 1996 la Hadijatou tenia 12 anys i va entrar a casa del terratinent El Hadj Souleymane Naroua per fer-li d’esclava, domèstica i sexual. A la seva nova llar hi havia quatre esposes legals i fins a tretze dones més. Ella s’ocupava de les tasques més feixugues, rebia pallisses i dormia sobre un jaç de palla a terra. Va escapar-se diverses vegades. Aviat va quedar embarassada.

El documental Free. Hadijatu Mani contra l’estat, de Lala Gomà i Rosa Cornet -que per fi es pot veure als Cinemes Girona del dilluns 19 al dimecres 21-, recull la lluita solitària d’aquesta dona contra una pràctica abolida per la llei el 1960, prohibida el 1999 i penalitzada tot just el 2003 i, tot i així, arrelada com una tradició més al cor de l’Àfrica. Es calcula que 43.000 dones encara són esclaves al Níger. Hadijatou Mani va ser la primera que va portar l’estat a judici per no protegir-la contra l’esclavitud. Només tenia l’ajut de l’ONG Timidria i una voluntat de ferro. La seva carta d’alliberament demostra, precisament, l’existència d’una realitat silenciada pels estaments oficials i estableix uns precedents històrics.

La notícia va donar la volta al món. Quan la realitzadora Lala Gomà i la guionista Rosa Cornet van conèixer la història a través de la premsa, van contactar-hi gràcies a un dels reconeixements que va rebre i van proposar-li de fer un documental. Ella hi va accedir. El primer rodatge al Níger va ser el 2009 i, al marge de reconstruir el cas, ja van veure que la història tenia continuïtat: Hadijatou volia batallar als tribunals perquè el seu antic amo li tornés els dos fills en comú. Però el documental va topar amb problemes econòmics. I des de llavors, la lluita ha sigut de Lala Gomà i companyia per arribar al final del projecte “pel compromís amb la història i la protagonista, una heroïna del segle XXI”, diu la realitzadora. Calcula que haurien calgut 200.000 euros per a la pel·lícula, i n’ha costat 44.000, gràcies al treball no remunerat de tot l’equip i als 15.000 euros del microfinançament. De fet, no van poder fer cap més viatge al país, també per l’amenaça d’Al-Qaida i Boko Haram, però van contactar amb un aficionat nigerí, Salissou Rabe, que és qui va enregistrar quatre rodatges més i va aconseguir el testimoni del terratinent.

En el resultat la falta de pressupost és evident en la imatge, el so, la realització i les entrevistes, però la força de la història passa per davant: “M’era igual la forma, ho hauria pogut fer amb un sol pla. Jo volia que s’entengués la filosofia, el que volíem explicar”, recorda Gomà, que ara espera que la cinta tingui recorregut. “És la primera dona que trenca la cadena. És un exemple admirable, té la força d’una líder feminista impossible”, diu la realitzadora. Però Hadijatou només vol viure en pau: “Ara sóc com les altres dones”.