Llegir teatre: Més títols, nous descobriments

BarcelonaMalgrat l’expansió de la dramatúrgia catalana en els últims anys, la crisi del sector editorial ha fet abandonar part de l’edició de textos teatrals. Davant la desaparició de col·leccions com El Galliner d’Edicions 62, En Cartell de la Sala Beckett i L’Óssa Major de Proa, els llibres de dramatúrgia encara ocupen un racó més petit de les prestatgeries de les llibreries. El Teatre Nacional ha sigut un dels pocs centres que ha mantingut el ritme de publicació “de tots els títols de la temporada susceptibles de ser publicats”, sempre en aliança amb segells editorials, explica Albert Arribas, assessor literari del centre. Però les edicions en paper han anat a la baixa -títols com La Bête, de David Hirson, van sortir només en digital- i són l’excepció.

Amb l’objectiu de “reactivar” l’edició de la dramatúrgia catalana i fomentar la lectura d’obres teatrals, l’Institut del Teatre i l’editorial Comanegra han impulsat la nova col·lecció Dramaticles, que ha sortit al mercat amb tres apostes: Animals de companyia, d’Estel Solé, La pols, de Llàtzer Garcia, i Sis personatges en cerca d’autor, de Luigi Pirandello, en una traducció inèdita de Jordi Sarsanedas. La col·lecció -que se suma a la d’assaig Escrits Teòrics de l’Institut del Teatre- s’organitza en dues línies de treball: obres de dramatúrgia contemporània catalana i repertori teatral clàssic, on tenen cabuda també traduccions d’obres estrangeres. El següent títol que es publicarà serà la guanyadora del premi Frederic Roda del 2014, Boira, de Lluïsa Cunillé, que arribarà a les llibreries a la tardor.

L’edició de teatre en català ha sobreviscut en part gràcies a la resistència combativa de petites editorials com Arola, que ha anat publicant tots els textos del cicle de dramatúrgia catalana T6 o obres sorgides de la Sala Beckett, i continua sent el principal aliat del Teatre Nacional -aquest any han llançat des de la nova traducció de Don Joan de Molière fins al primer títol de l’estat d’Arthur Schnitzler, El professor Bernhardi -. Per a l’editor Alfred Arola “és paradoxal que en un bon moment de dramatúrgia catalana les grans editorials abandonin l’edició de teatre”. Arola admet que la venda de dramatúrgia és “fluixa”, però que és “interessant” perquè el text aporta una “visió de l’obra diferent” de la posada en escena. Lleonard Muntaner també manté viva una col·lecció de teatre que va néixer arran dels premis literaris Pare Colom d’Inca. L’editor Carles Cabrera explica que, “quan es va incorporar la categoria de teatre als premis, hi van presentar textos tants autors com en narrativa o poesia”.

Objectiu: nous públics

Edicions 62 ha mantingut contribucions teatrals com l’assaig Guimerà l’home símbol o el Teatre de postguerra de Sagarra però són més puntuals. Segons el seu editor, Josep Lluch, el que “salva una col·lecció de teatre és la demanda de petites companyies que volen representar una obra”. L’objectiu, doncs, és aconseguir nous públics i estimular la lectura d’obres teatrals més enllà de l’experiència d’anar al teatre.

Dramaticles centrarà els seus esforços a publicar textos de dramatúrgia contemporània catalana. Estel Solé considera que “és una oportunitat per guanyar el públic que ve de les llibreries”, ja que es tracta d’una “altra manera d’acostar el teatre als espectadors” i de “fer perennes unes obres que podien ser efímeres”. Precisament, la iniciativa de la nova col·lecció va néixer quan la directora editorial de Comanegra, Marina Laboreo, va anar a veure La pols a la Sala Flyhard i en acabar la funció va poder comprar el text a la mateixa sala, on comptava amb una petita tirada. Aquesta pràctica és molt habitual a Europa, però aquí, per falta de suport de les editorials, com a màxim s’arriba a l’autoedició dels textos. Es tracta d’“edicions molt senzilles i econòmiques”, explica Clara Cols, de la Sala FlyHard, que es publiquen per “donar suport als nous autors”, perquè “tinguin més transcendència”. La majoria de vegades, les obres no arriben a les llibreries.

L’escassa tradició literària de dramatúrgia va lligada a la “falta d’estudi de la cultura teatral” a Catalunya, on el teatre no s’estudia a les escoles, a diferència de països com Itàlia, diu Francesco Ardolino, que s’ha encarregat del pròleg de la nova edició de l’obra de Pirandello. El professor lamenta que es relegui el teatre a un àmbit especialitzat. El director de Comanegra, Joan Sala, també constata que a Catalunya s’hauria de dedicar “més espai i més visibilitat” al gènere teatral, tant a les llibreries com als mitjans. “Les traduccions que es fan també són molt importants -afegeix Albert Arribas-. Són els títols que acaba coneixent més la gent. Quan això s’atura, hi ha un gran dèficit de dramatúrgia universal”.

Una de les iniciatives per promoure la lectura de teatre que ha tingut més èxit és el projecte Llegir el teatre, un club de lectura impulsat fa tres anys pel Servei de Biblioteques de la Generalitat i el Teatre Nacional i al qual ja s’han afegit 50 biblioteques, és a dir, entre 600 i 900 lectors per cada títol. El TNC proposa 7 o 8 obres per temporada, que formen part de la seva programació, i les edita Arola amb un calendari adequat perquè els lectors puguin veure després l’escenificació de l’obra treballada. Això, esclar, “ajuda a la viabilitat de l’edició teatral, que ja és difícil -explica Arribas-, i a més promociona molt la lectura de teatre”. Perquè la Generalitat és qui compra el lot de llibres necessaris per als clubs de lectura i després les seves biblioteques redistribueixen els títols pels centres del territori. Això, a més d’ampliar els fons teatrals, contribueix a fer que alguns instituts treballin més a fons el teatre, gràcies al dossier de material informatiu amb el qual el TNC complementa la publicació.