Kid Tunero, el boxejador íntegre

BarcelonaHi va haver un temps que a Barcelona la boxa era un espectacle de masses que omplia les pàgines dels diaris. Els presidents Francesc Macià i Lluís Companys eren grans amants d’aquest esport. Aquesta Barcelona dels anys 30 és la que va enamorar el boxejador cubà Evelio Celestino Mustelier, Kid Tunero (Las Tunas, 1910 - Barcelona, 1992). Era un home especial. L’escriptor nord-americà Ernest Hemingway l’admirava per la seva rectitud. “Kid Tunero és per a mi l’atleta més complet que ha donat Cuba. Algun dia us diré per què. A més, si encara queden cavallers a la Terra, Tunero n’és un. Recte, lacònic, senzill; és simple i pur com el pa, com l’or”, va escriure.

El periodista Xavier Montanyà, que li ha dedicat un llibre, El caballero del ring. Kid Tunero (Pepitas de Calabaza), recorda sobretot la seva tendresa. El va conèixer quan ja era gran, a la dècada dels 80, i dormia en un gimnàs de Barcelona, el Club del Boxeo Siglo XX, al carrer Ferlandina. “La seva carrera va començar i va acabar dormint en un gimnàs -diu Montanyà-. Mai va desprendre’s d’una maleta en què, al fons, guardava els vestits de la seva dona que havia mort feia temps. L’estimava molt. Era un home solitari, molt recte, que es va mantenir íntegre en un món que s’ha demonitzat molt”.

Campió del món sense corona

Kid Tunero era molt respectat en el món de la boxa. Se’l coneixia com “el campió del món sense corona” o “el cavaller del ring”. Montanyà està convençut que el boxejador cubà no va arribar a ser campió del món injustament. Quan Kid Tunero encara vivia -va morir el 1992-, el periodista i el boxejador volien fer un documental junts, però el finançament no va arribar mai. Per a Montanyà, explicar tot el que Tunero li havia dit era un deute pendent.

Montanyà i Tunero passejaven sovint per la Barceloneta. El boxejador deia que hi tenia un amic i que sovint caminaven junts per la platja, però que no en sabia ni el nom ni el telèfon. Mai se’l van trobar. Montanyà va gravar totes les converses. Kid Tunero, que des de petit somiava a pujar al ring, li va explicar com se sentia quan boxejava: “Jo em concentrava així. Veia tot el que tenia al voltant. Veia tots els moviments del contrari. Li clavava els ulls. Li llegia les intencions al fons dels ulls”.

El caballero del ring. Kid Tunero és també una immersió en la història de la boxa a Cuba i a Europa. Del 1910 al 1915 la boxa es va consolidar a l’illa. Per a molts, simbolitzava l’alliberament dels negres, perquè negres i blancs lluitaven com iguals. “Va ser el primer esport en què hi va haver integració racial”, diu Montanyà. El govern cubà, abans de la Revolució, va acabar prohibint aquest esport per la seva càrrega simbòlica.

Kid Tunero va debutar a Cuba però després dels seus primers èxits va travessar l’Atlàntic per venir a la capital catalana. Era el 1931: “Barcelona era fenomenal, noi, la Meca del boxeig espanyol”, li va dir a Montanyà. Hi havia combats cada setmana. “El públic era agraït perquè hi havia molts bons boxejadors: Josep Gironès, Carles Flix, Ignacio Ara, el valencià Baltasar Berenguer...”, explicava el boxejador, que s’entrenava al Poblet Boxing Club del carrer Sicília, al barri de la Sagrada Família. Va debutar el 1931 al local Nuevo Mundo del Paral·lel. A Montanyà li va explicar que les primeres paraules que va aprendre en català van ser: “Hòstia, com pega aquest negre!”

El periodista i escriptor fa una immersió en aquella Barcelona de la Segona República i fa passejar el lector pels carrers del Raval on es reunien els boxejadors. Gairebé es pot palpar l’ambient del bar Edén, que alguns anomenaven el bar dels negres, al número 12 del carrer Nou de la Rambla, i on també es podia sentir jazz i flamenc. “Hi havia també un punt de racisme. Els combats es presentaven com una batalla entre la força i la virilitat de dues races: la blanca i la negra”, diu Montanyà. Kid Tunero també va triomfar al París dels anys 30. Allà va ser aclamat i victorejat i hi va trobar l’amor. El novembre del 1933 The Ring, la bíblia de la boxa nord-americana, el va col·locar en el quart lloc dels millors boxejadors del món”, relata Montanyà.

Però per què no va aconseguir el títol de campió del món? Al llibre, Montanyà dóna les xifres dels seus triomfs: entre el 1928 i el 1948 Kid Tunero va fer 145 combats. En va guanyar 99, 35 per KO; va perdre’n 32, dos per KO. Els catorze restants van ser nuls. Era un dels millors boxejadors cubans, però alguns dels que el van conèixer relaten al llibre que potser li faltava el cinisme necessari per sobreviure en l’ambient de la boxa. “Sempre es va negar a combatre només per la bossa; a ser un dels instruments dels poderosos que dominaven el ring amb l’objectiu de lucrar-se. Generalment, no tenia manàger”, diu Montanyà.

Sigui com sigui, va ser un home generós. Va ser el mestre de dos campions del món: José Legrá i Alfredo Evangelista. “Tot el que sabia ho va bolcar en ells. Els va tractar com si fossin fills seus”, assegura Montanyà, que considera que és de cínics estigmatitzar la boxa. “És tan salvatge com ho pot ser una carrera de cotxes. Crec que té valors importants com la integració social. És un espectacle bonic”, assegura.