Contra els impostors i els sodomites fora de temps
Adesiara publica dos discursos enverinats de Llucià de Samòsata

BarcelonaEl recorregut de l'editorial Adesiara és dels més singulars dels últims anys. A finals del 2007 va publicar els primers títols, i entre Daniel Defoe, Petrarca i Llucià de Samòsata va ser aquest últim -un rètor nascut al segle II dC- qui va esgotar primer tota una edició. Cinc anys després i en plena recessió del sector, Adesiara ha aconseguit facturar un 20% més que l'exercici anterior quan a la majoria d'editorials -petites i grans- els toca admetre pèrdues. En aquest context propici apareix un segon volum de Llucià. Si a Converses de meuques Sergi Grau traduïa els diàlegs íntims i quotidians de les prostitutes de l'antiga Grècia, a Contra un ignorant que comprava molts llibres el lector accedeix a dos discursos inflamats, d'una contundència considerable, que al mateix temps és expressada amb sentit de l'humor.
"Sense Llucià de Samòsata, Erasme de Rotterdam no seria el mateix, ni Cervantes, ni Aretino -reconeixia Grau durant la presentació del volum-. És un autor molt desenfadat, capaç de dir el que vol sense pèls a la llengua. Ho fa amb amenitat i amb perfecció estilística". Els dos discursos reunits a Contra un ignorant... se centren en "el negoci llibresc i en com alguns personatges pretenien aparentar a través dels llibres". El que Llucià denuncia té punts en comú amb l'actualitat, com "la gent que fa veure que té cultura quan no és així" o els que "compren llibres sense saber els motius de la seva tria". La gran diferència entre el món del segle II i l'actualitat és que la cultura ja no està de moda. "A partir de finals del segle I, la dinastia dels antonins va fer una política cultural immensa, que arriba al seu cim amb les Meditacions de Marc Aureli -recorda Grau-. La Segona Sofística, en què hi ha Llucià de Samòsata, és un fenomen cultural d'elits que és avalat pels emperadors".
En el primer dels textos, que dóna títol al llibre, Llucià carrega contra un home que vol passar per una persona de cultura perquè creu que compra els millors llibres. "Ni tan sols són els millors, els que compres, sinó que et refies de qualsevol que te'ls lloï i ets una ganga per als estafadors en matèria de llibres i un tresor ben llaminer per als marxants", escriu. Llucià critica que l'acusat es faci passar per savi, rètor i historiador: "Diuen que declames els teus discursos davant seu en els convits, i que ells, assedegats com granotes de secà, rauquen i no beuen si no esclaten en aclamacions". En comptes de dedicar-se a fingir que és culte, Llucià li recomana que s'estalviï els diners "per poder fotre i rebre a casa": segons explica, l'home està molt interessat en "la compra de xicots madurs i cepats", amb qui fornica sense complexos.
Encular el que ho llegeix
El segon discurs, Un intel·lectual sense cultura , denuncia sense clemència que l'home que critica es dedica "sobretot a fer fel·lacions a tothom que topa", segons recorda Grau a la introducció, "i això és un greuge per a la seva edat provecta i la seva barba, embrutida sovint per aquesta pràctica". Llucià carrega contra els que practiquen l'homosexualitat fora de temps. En el procés educatiu grec, conegut amb el nom de paideia , el mestre tenia relacions sexuals amb el seu alumne adolescent. Allò que Llucià condemna és que l'home adult, en comptes d'assumir el rol actiu que li pertocaria per edat, es comporti amb passivitat, és a dir, que practiqui fel·lacions o que es deixi sodomitzar.