Còmic en català: una assignatura pendent

BarcelonaEl 2014 es van publicar més de 2.000 còmics a l’Estat. Les novetats en català, però, no van arribar a la cinquantena de referències. És a dir, entre un 0,1% i un 0,2% del total. Una quota ridícula si la comparem amb el sector del llibre, on més del 25% de llibres editats a Catalunya són en català. L’escassa quota de mercat del 5% del cinema en versió catalana genera periòdicament debat i protestes però, en canvi, la situació del còmic en català passa més inadvertida. Per què?

“Probablement perquè el còmic infantil continua ben cobert”, respon Joan Navarro, editor de Glénat i EDT. En els últims 25 anys, el sector ha vist com el còmic deixava de ser un mitjà de masses i abandonava els quioscos per instal·lar-se a les llibreries especialitzades i les grans superfícies. Jordi Riera, autor d’ El còmic en català. Catàleg d’àlbums i publicacions (1939-2011), assenyala que “les tirades han baixat per la competència de la televisió, internet i els videojocs” i que “el còmic en general viu un moment complicat”. Com diu Navarro, tanmateix, el gènere infantil és el que ha resistit la caiguda de lectors dels últims anys, tot i que atrinxerant-se en els clàssics de tota la vida - Astèrix, Tintín, Cavall Fort i Mortadel·lo i Filemó - o en títols derivats d’èxits televisius com Bola de drac.

Domini aclaparador del castellà

Paradoxalment, el còmic ha superat en els últims anys l’estigma de ser una lectura infantil. La mitjana d’edat dels lectors ha augmentat i l’estatus cultural del còmic s’ha normalitzat a remolc del boom de la novel·la gràfica. Però en aquest nou panorama, que ha multiplicat les possibilitats expressives del mitjà, el català no ha aconseguit implantar-se amb normalitat. L’obra nova en català és escassa i les traduccions de còmic estranger anecdòtiques. El còmic juvenil i adult publicat a Catalunya -seu de les quatre grans editorials del ram- s’edita majoritàriament en castellà en una proporció a favor aclaparadora.

Dimarts el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona va donar el tret de sortida de la campanya Uaaaaaaaau... iuhu, pataplaf! Còmic en català, una iniciativa que vol posar remei a la situació fomentant la lectura i el consum del còmic en català. La presentació de la campanya -que inclou l’exposició Vinyetes: història del còmic en català, un acord amb llibreries, una taula rodona i un catàleg web de tot el còmic disponible en català- va acabar amb una crida del director del centre, Jordi Manent, perquè “es corregeixi la falta de traduccions al català en el mercat i perquè els editors apostin més pel còmic en català”.

Entre “poc negoci” i “una llosa”

Els editors, però, retornen la pilota. “En el còmic en català, segurament per tradició, hi ha molt poc negoci -assegura David Hernando, director editorial de Planeta Cómic-. La convivència entre l’edició catalana i la castellana provoca un traspàs de lectors al castellà”. Planeta va editar el que segurament ha sigut el còmic en català més venut de la història: Bola de drac. Avui dia l’únic manga que publiquen regularment en català és Naruto, amb vendes molt modestes. Panini, propietària dels drets de Marvel a Espanya, també publica en català el manga Bleach, que no arriba a vendre 200 exemplars. “Per a nosaltres és una llosa”, confessa Ponç Cufinyà, director de producte de l’editorial. Tant Naruto com Bleach són herència del catàleg d’EDT, el segell de Joan Navarro, i tant Panini com Planeta estan obligades per contracte a continuar l’edició en català.

No és una situació que sorprengui a Navarro, que assumeix amb resignació que és l’editor que “més diners ha perdut pel còmic català”. Al capdavant de Glénat i EDT va impulsar l’edició en català de manga i altres gèneres fins que la pèrdua de les llicències de l’editorial japonesa Shuesia va provocar un daltabaix en l’empresa, que fa un any que no publica cap còmic i podria entrar en procés de liquidació. “Els editors estem venuts -lamenta-. Per molt que fem nosaltres, després no hi ha manera que els llibreters es prenguin seriosament el còmic en català. No ens en demanen gairebé mai i la reposició no existeix”. Cufinyà coincideix en el diagnòstic: “El mercat està molt atomitzat i la llibreria fa una selecció en què els títols més dèbils queden arraconats”. Navarro també en culpa les biblioteques. “Als 80 hi havia un suport genèric i es compraven 300 exemplars de cada llibre en català per a les biblioteques -recorda-. Però ara estan obligades a comprar a través de les llibreries, que només venen les edicions en castellà”.

La campanya Uaaaaaaaau... iuhu, pataplaf! vol combatre el problema involucrant-hi 35 llibreries de Barcelona que s’han compromès a donar visibilitat al còmic en català i tenir-hi un espai especialment dedicat a la botiga. També han creat una web per llistar tots els còmics en català disponibles actualment al mercat. Però el resultat és per parar-se a pensar: només n’han trobat 137 títols. “El mercat en català és bastant petit”, admet Jordi Riera.

Spiderman no parla català

Un exemple és la pràctica absència del català en el gènere dominant del còmic durant els últims 30 anys: els superherois. “El còmic en català va néixer als anys 60 sota l’empara de l’Església i amb objectius pedagògics -explica Riera-. Els superherois americans no complien aquests objectius i per això es va apostar per la tradició franco-belga d’Hergé i Franquin”. L’altre gènere dominant, el manga, va arrencar amb força presència del català gràcies a l’emissió d’algunes sèries de referència a TV3. “Qui més ha fet pel còmic en català en aquest país ha sigut el Club Super3 -afirma rotund Navarro-. Els únics mangues en català que funcionaven eren els que tenien sèrie a TV3. La resta de sèries eren una ruïna”.

A poc a poc, les edicions bilingües també s’estan obrint camí en la novel·la gràfica gràcies a títols com Arrugues (Astiberri), Persèpolis (Norma) i Fun Home (La Magrana). Però és freqüent que arribin al mercat força després que l’edició en castellà, quan bona part dels lectors potencials ja s’han comprat el còmic. Una de les grans decepcions de Navarro va ser l’edició en català del Premio Nacional de còmic del 2009, L’art de volar. “Em semblava que ho havia de publicar, però no va arribar a vendre ni 200 exemplars -recorda-. Va ser una catàstrofe”.

La situació, segons coincideixen els entrevistats, demana canvis estructurals, però quins? “S’hauria de fomentar l’hàbit de lectura introduint el còmic en català a les escoles”, opina Cufinyà. “Els autors també podrien pressionar per publicar obra original en català -apunta Navarro-. La majoria de propostes que arriben a les editorials són en castellà”. Riera creu que és fonamental que les edicions en català es publiquin al mateix temps que les castellanes i “trencar amb la tradició que s’arrossega”. Hernando afegeix que els propietaris de les obres haurien d’acceptar “menys condicions per a l’edició en català”. Sigui com sigui, sembla evident que la normalització del català en el còmic encara és una assignatura pendent.