Començar a escriure quan tot canvia

Escriptor i crític literariMaria-Antònia Oliver, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2016, forma part de la fornada d’autors mallorquins que, havent nascut en algun poble de l’illa (Manacor en el seu cas) durant la postguerra, encara van passar la infantesa en una Mallorca plenament rural, sostinguda per una economia -en general- de subsistència, vinculada al passat mitjançant la inèrcia de la tradició, regida pels cicles immutables de la naturalesa i amb unes estructures socials molt rígides. Als anys 40 i 50, quan Oliver era una nena, res no semblava que pogués transformar aquella realitat estàtica i secular.

I tant que va haver-hi un fenomen capaç de transformar-ho tot, però: el boom del turisme, que és com dir els diners. Quan Mallorca va descobrir, entre les acaballes dels 50 i principis dels 60, que els seus atractius paisatgístics i climàtics -les platges, el sol- eren cobejats per mig Europa, es va entrar en una cursa frenètica per mirar d’explotar-los al màxim. Els canvis urbanístics -la construcció d’hotels i locals d’oci-, culturals -un contacte més ventilat amb el món-, demogràfics -per l’arribada d’estrangers i també d’immigrants peninsulars que venien a treballar en l’hostaleria- i morals o de costums -la severitat de la tradició essent atropellada per la cobdícia i l’hedonisme- van trasbalsar i enriquir la visió del món i de la vida dels mallorquins.

També, és clar, d’aquells que, com Oliver, aleshores entraven en l’adolescència i veien com, al costat dels referents i valors que havien conegut de petits, n’apareixen uns altres de radicalment diferents. Del xoc entre la Mallorca rural i la Mallorca capgirada pel turisme de masses en van sorgir moltes vocacions literàries. La necessitat d’explicar els canvis soferts per la realitat mallorquina és al cor de la primera novel·la d’Oliver, 'Cròniques d'un mig estiu' (1970), així com en les d’altres autors de la seva generació. Per exemple, 'Els carnissers' de Guillem Frontera i '39º a l'ombra' d’Antònia Vicens.

Llegides avui, gairebé mig segle després que fossin escrites, el que més sorprèn d’aquelles novel·les primerenques és la gràcia literària i la perspicàcia sociocultural que destil·len. El cas de 'Cròniques de mig estiu' és paradigmàtic. Oliver hi dóna veu a un nen menor de catorze anys que entra a treballar de grum en un hotel de la Mallorca de principis dels 60. La seva mirada innocent però espavilada permet a l’autora de mostrar el pas dels vells temps als nous, i de fer-ho, a més, sense emetre judicis fulminants. A la novel·la, no hi ha ni nostàlgia pel que es perd ni admiració retuda pel que arriba. El que hi ha és una voluntat de retratar, amb les seves llums i les seves ombres, una complexitat humana i social emergents, i de fer-ho amb les tècniques de la novel·la moderna però també assumint el ric llegat de la tradició oral pròpia.

D’aquella Oliver jove i debutant també en sorprenen la força del llenguatge i la destresa narrativa. Tenint en compte la formació tan deficient que va rebre, que Maria-Antònia Oliver s’estrenés en la literatura amb una novel·la tan deliciosa i lúcida com 'Cròniques de mig estiu' té alguna cosa -amb perdó- de miracle.