"Hola, Barcelona; hola, Catalunya": celebrant la Lliga amb el Bruce
El Camp Nou s'omple amb les 65.000 persones en el concert The River Tour de Springsteen
BarcelonaPoc després de les sis de la tarda, quan s'obrien les portes del recinte del Camp Nou, un tro ha esquerdat el cel per on transitava un helicòpter i ha començat a ploure. Les previsions meteorològiques s'han complert, però aquí tothom anava ben preparat: o amb impermeable o amb estoïcisme. L'accés 2 és el que dóna entrada a la pista: és la cua dels fans de veritat. Els primers, des d'ahir que fan cua. Els han numerat com si fossin un ramat i els 1.200 primers tindran accés a la zona més pròxima a l'escenari. Però n'hi ha molts més centenars que fan cua: a partir de cert punt s'han inventat la numeració, per seguir una mica d'ordre. M'ho explica la família Ríos Ribera –pares i filles i amics–, que té experiència en els concerts del Boss: és la divuitena cita del pare amb el músic. Ells porten un número prop del 600 i fa 24 hores que es van apuntar a la cua. A les onze de la nit van passar llista –van trigar una hora–, avui a les vuit del matí i a les dotze del migdia altra vegada i a les sis de la tarda ja van per entrar. I amb un somriure.
La samarreta de Springsteen, en especial de gires anteriors, és l'uniforme del dia. Demostra la solera de l'espectador. A les paradetes oficials constato que l'idil·li tèxtil amb el Boss té el seu preu: les bruses valen 35 euros. Però avui també es permet la del Barça, i els auriculars a l'orella. Hi ha públic de totes les edats, sobretot famílies i colles d'amics que superen la quarantena. Els futbolers no han dubtat a venir: donaven la Lliga per aconseguida. "La gent serà a Canaletes, i jo aquí. Dues alegries!", diu un jove a les portes de l'accés 4. Al seu costat, el primer de la fila fa dues hores que espera tot i que té entrada numerada. És el seu tercer concert. "Si sempre és el mateix!", se'n riuen, repetint que solen comentar-los. "Sí, per això torno", respon ell. "Que no canviï", suplica. Per expert, un fan italià que ve d'Ancona i té entrades per a Barcelona, Sant Sebastià, Madrid, Milà i Roma. El del Camp Nou és el 49è concert al qual assisteix: "Sóc un Bruciver", diu, fent l'ullet als adolescents bojos per Justin Bieber. Creu que el Bruce tocarà tot 'The river', com a la gira nord-americana. És un dels seus discos preferits, juntament amb 'Born to run' i 'Darkness on the edge of town', de finals dels 70.
Ja a dins, quan s'acaba el partit, les primeres files de la pista esclaten a cantar i cridar. I apareixen Springsteen i Patti Scialfa per un lateral de l'escenari. Ell saluda de lluny. Ella s'acosta i grava el públic amb el mòbil. Falten dues llargues hores per al concert. Els metres i metres de cua van avançant, lentament, i la pista s'omple de mica en mica com un formiguer. El dia s'enfosqueix i l'aire es refreda. De tant en tant el públic coreja un "campions" o l'himne del Barça. A un quart de deu apareix Springsteen i la E Street Band: "Hola, Barcelona; hola, Catalunya". Aquest any sí. L'estadi tremola. Això és una celebració.